Urús-Penyes Altes-Refugi del Cortal de Vidal

Per veure totes les fotos, cliqueu a (veure més-color blau)
El municipi

Vista del municipi

El terme està emmarcat entre les penyes Altes de Moixeró (2.276 m) -per les Soquetes (2.181 m) i el puig de la Canal Freda (2.336 m)- i la tossa d’Alp -o pedró dels Quatre Batlles (2.536,4 m)- per migdia. Confronta amb els municipis de Bagà i de Guardiola de Berguedà. A tramuntana, està limitat pel serrat de Castellar i la tossa de Torrelles, que el separen de Prats i Sansor. Per ponent, per l’estret de Canals, contacta amb Riu de Pendís (Bellver de Cerdanya). A llevant, el curs de la Valira fa de termenal amb Das.



Els tres torrents principals que drenen al municipi són, de dreta a esquerra, el de la Valira -dit aigua avall Valirota-, el de Fontllebrera -que esdevé torrent de la Fou- o del Grau de l’Ós, el de les Canaletes i el del Saüc.

Un dels principals passos cerdans septentrionals és el coll de Jou, tradicionalment emprat per traginers i vianants al llarg dels temps. La carretera que mena al túnel del Cadí passa molt a prop del poble d’Urús, fins on s’arriba per un desviador (GIV-4036), i la boca nord, amb les diferents àrees, es troba dins del terme. Com a accidents que travessen el territori, tot separant plana i muntanya, tenim la serra de les Boïgues i la de la Costa. Entre els serrats que davallen del límit comarcal meridional, hi ha el serrat de les Pedrusques fins a quasi la roca d’Urús, el collet de Jovell i el serrat de Puig Sequer. Hom hi troba diverses fonts, com la de la Tossa (a l’inici del torrent de la Valira).

El terreny és bàsicament muntanyós i, en conseqüència, la seva superfície, forestal. Quasi tota l’àrea arbrada, ho és de pi negre -sector del túnel del Cadí-, i és insignificant la de pi roig. A més, hi té una certa rellevància el matollar, seguit de les associacions pastura-matollar (Torruelles) i matollar-pi roig (Fontllebrera).

Comprèn un sol poble, Urús. A més, hi ha les cases de la Valira i la Torre d’Urús. D’antuvi, hi hagueren més nuclis poblats, com ho foren Farreres i Vilagrau, propers a l’actual ermita de Sant Grau. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del departament del Segre, francès. Des d’aleshores és de la província de Girona. Pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà.

Urús (1.263 m) -pronunciat Grus per la gent del país i, en ocasions, grafiat així-, està situat a tramuntana i es troba localitzat entre el turó del Castellar i el collet de Mirabò. L’ACCU l’anomena Oruz. A la seva sortida, hi trobem la font Freda, al camí de Riu de Pendís. D’aquí, una pista porta al puig d’Urús, on hi ha l’ermita de Sant Grau o de Sant Pau del Puig d’Urús. Uns metres enllà es conserva la base d’una antiga torre medieval de guaita, que devia controlar el torrent del Grau de l’Ós, i avui està encarada vers la boca nord del túnel del Cadí. La pista continua per l’altre costat fins al prat del Cortal d’en Vidal (1.650 m), on trobem un refugi forestal en bon estat.

Una minoria de terres estan conreades, i només aproximadament una hectàrea és de regadiu; és a dir, que els prats estan per sobre dels conreus herbacis d’aquest tipus. En destaquen els cereals -sègol i blat, sobretot. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà. La ramaderia és important. En destaca el volum de bestiar oví per sobre del boví de carn i la vaca de llet.