UNA RUTA NADALENCA: DE SITGES A LA TRINITAT I A LA CREU DE SANT ISIDRE

Estació de Sitges

Quilòmetre 0 19 metres d’altitud: Sortim de l’estació del tren i en direcció est agafem per la carretera de les Costes fins a la rotonda que hi ha a l'entrada de la Llevantina, urbanització començada el 1963 i recepcionada per l’ajuntament el 1997 (Muntaner, 2016).

Corts d'Aragó

Pugem pel carrer de les Corts d’Aragó i de seguida agafem a l’esquerra i tot seguit a la dreta pel carrer Corral d’en Falç.

Drecera de les escales Corral d'en Falç

Hem d’estar atents per agafar una drecera a l’esquerra que ens porta al carrer del Roc Florit.

Drecera escales Roc Florit

Un cop allà travessem en diagonal a l’esquerra la placeta i agafem una nova drecera que ens puja a l’avinguda de la Trinitat per on seguim pujant fins al Mirador del Port.

Avinguda de la Trinitat

Vistes sobre Sitges al matí

des del capdamunt de les escales de la drecera

El Mirador de Sitges a la Urbanització Llevantina

Mirador del Port (2,6 km 135 m. a..): podem gaudir d’una bona panoràmica de Sitges i les poblacions veïnes : Port d’Aiguadolç, Punta, Terramar, Colls i MIralpeix, Port de Vilanova, tèrmica de Cubelles, el Vinyet, el Dolce, l’espadat de la recta de la Mata, edificis de Santa Bàrbara, el Castell de les Bruixes de Ricard Bofill, el Montgròs, ... . Llàstima de l’incivisme d’alguns que han deteriorat l’indret amb deixalles i pintades de gust molt dubtós.

Puig d'en Matalí

A la nostra dreta des del MIrador.

Gr 92

Aquí agafem un sender de Gran Recorregut (GR-92 de Port Bou a Ulldecona per la costa, creat el 1992 per les olimpíades de Barcelona) que abans era un PR i per això també trobem encara alguns senyals grocs i blancs. Pujada molt dreta fins arribar al dipòsit de la urbanització (166 m. a..). Després el camí gira en direcció est, la pujada és més suau, i passem per l’esquerra del Puig de Sant Antoni (207 m). És una zona boscosa, a estones el camí passa per damunt d’un marge i té una mica de baixada. Anem seguint la carena entre el fondo d’en Selva i el d’en Po Robert.

2n dipòsit d'aigua de la Llevantina

Dipòsit de la urbanització (166 m. a..). Després el camí gira en direcció est, la pujada és més suau, i passem per l’esquerra del Puig de Sant Antoni (207 m). És una zona boscosa, a estones el camí passa per damunt d’un marge i té una mica de baixada. Anem seguint la carena entre el fondo d’en Selva i el d’en Po Robert.

Senyal de l'antic PR

El sender de Gran Recorregut (GR-92) abans era un PR i per això també trobem encara alguns senyals grocs i blancs.

Sender frondós a l'esquerra del puig de Sant Antoni

És una zona boscosa, a estones el camí passa per damunt d’un marge i té una mica de baixada. Anem seguint la carena entre el fondo d’en Selva i el d’en Po Robert. A la dreta tenim el Puig de Sant Antoni (207 m).

El Picorb

En una clariana (3,2 Km -184 m.a.) veiem el mar i la muntanya a l’est, que és el Picorb (247 m)

Puig de Sant Isidre

Des del mateix indret podem veure en direcció nord el Puig de Sant Isidre. Després el camí puja molt i arribem a una cruïlla amb un camí molt ample (ampliat fa uns 20 anys per a prevenció d’incendis forestals).

Cruïlla de camins sota el puig de Sant Isidre

Som (3,7 Km -237m.a.) sota el puig de Sant Isidre (272m). Allà hi havia la primera Creu (almenys el 1895 encara hi era, el 1908 ja no). Per Sant Isidre es beneïa el terme municipal de Sitges en una cerimònia festiva. Aquesta cerimònia es traslladà a la Creu dels Escarabats i el 1890 a la Devesa (al SE dels Pins Vens). A l’esquerra, sobre l’autopista, espadats (d’esquerra a dreta, mirant el nord) des del pujol Petit (285 m), turó del Mig (311 m ), el Barral (288 m.) i el turó de la Coma Riera (215 m.). Més enllà podem veure la Morella, els talls a la roca provocats per les pedreres, la plana fèrtil de Campdàsens, el Castellot, la Penya del Llamp i el Picorb quedaria més a la dreta. Agafarem a la dreta. El camí planeja i quan arribem a un mur de pedra seca anomenat popularment la Clenxa.

Mur de pedra seca anomenat la Clenxa

Clenxa (4,3 km - 240 m. a. ) deixem a l’esquerra la penya del Llamp ( 248 m) on hi podríem veure un filat de varetes de ferro que són vestigis d’una creu de grans dimensions erigida vers 1950. Pel Far o Emissora de la Trinitat (204 m. a., torre de telecomunicacions visible des del passeig de Sitges) arribem a l’ermita.

El camí fet

El camí carreter planeja

Paisatge comarcal des del Far

Sitges, Vilanova, Cubelles,...

Torres de telecomunicacions

Emissora de la Trinitat (204 m. a., torres de telecomunicacions visibles des del passeig de Sitges) Estem arribant a l’ermita.

La Trinitat

5,3 km - 175 m. a. ERMITA DE LA TRINITAT Una ermita amb llarga història. Sabem que almenys des de 1373 hi vivia un ermità (Muntaner, 2016). Vistes espectaculars sobre el mar i la costa, especialment des de la glorieta construïda fa just 100 anys. Oberta el quart diumenge de cada mes. Aplec anual. L’aplec se celebra en la festivitat titular, el diumenge de la Santíssima Trinitat. Festa movible que és el diumenge que fa nou després de Pasqua, comptant el dia de Pasqua com a diumenge primer. Tal dia es celebren tres misses: a les 8, l’ofici a les 11 i una a la tarda després del res del Rosari i del Trisagi a la Santíssima Trinitat. Entre els actes populars d'aquesta festa destacaríem la sorollosa traca sortint de l’ofici, les actuacions folklòriques i la ballada de sardanes amb cobla. També hi ha jocs infantils i cucanyes, parades de records, entre els qual mencionar el típic ventall, tan popular que l’any 1917 se’n despatxaren més de cinc-cents, i les coques d’arengada que desapareixen en un tres i no res, després de la missa matinal.

Vista oest des de la glorieta

Vista sobre la carretera

Vista als penya-segats i al delta del llobregat

Port Ginesta destacat en el mar.

Peatge de Vallcarca

Tornem pel mateix camí que hem vingut fins a la cruïlla de camins del puig de Sant Isidre (7,2 Km 237m. a.). La manera més ràpida de tornar a Sitges seria pel GR-92 però la nostra opció és passar per la creu de Sant Isidre i la urbanització de Quint-mar. O sigui, seguim per la pista forestal. Veiem el peatge de l’autopista a la dreta i estem contents de no haver-lo de pagar avui. Atents a un senyal groc i blanc de PR a la dreta.

Antic camí a la Trinitat

7,5 km 253 m. a. Hi passarem per reivindicar el corriol, per posar en valor la recuperació de l’antic sender de la Creu a la Trinitat per part del Centre Excursionista de Sitges . També hi ha un sentit pràctic: en el temps de la calor en aquests viaranys ens acompanya l’ombra amiga dels arbres. Aquest, a més, ens posa a l’abast atractius que si passem per la pista ens perdem: un camí alternatiu per anar al Pla de les Basses, una cabana de pedra seca en molt bon estat de conservació, una cisterna amb sistema de recollida de l’aigua de pluja, un magnífic banc de pedra i seients per esmorzar. Cal destacar que la base de la supervivència a la muntanya és la cabana de pedra seca i el xup per recollir la pluja, és a dir aigua i protecció de les inclemències del temps i lloc on reposar o fins i tot dormir-hi. Hem deixat a la dreta el Pujol Petit (285 m. a.)

Cruïlla amb el camí de les basses

Camí alternatiu per anar al Pla de les Basses. Nosaltres seguim a l'esquerra.

Barraca de pedra seca

Barraca de pedra seca en molt bon estat de conservació. Cal destacar que la base de la supervivència a la muntanya és la cabana de pedra seca i el xup per recollir la pluja, és a dir aigua i protecció de les inclemències del temps i lloc on reposar o fins i tot dormir-hi.

Cisterna

Una cisterna amb sistema de recollida de l’aigua de pluja, amb tapa de ferro. Cal destacar que la base de la supervivència a la muntanya és la cabana de pedra seca i el xup per recollir la pluja, és a dir aigua i protecció de les inclemències del temps i lloc on reposar o fins i tot dormir-hi. Hem deixat a la dreta el Pujol Petit (285 m. a.)

Banc de pedra

Magnífic banc de pedra i seients per esmorzar. Hem deixat a la dreta el Pujol Petit (285 m. a.)

Cruïlla de camins sota el puig d'en Boronet

7,8 km – 272 m.a. Som al peu de la Creu de Sant Isidre i si seguíssim la pista forestal arribaríem al Pla de les Basses. Agafem pel senderol que puja al cim.

Creu de sant Isidre

7,9 km – 317 m. a. CREU DE SANT ISIDRE L’INDRET. El puig d’en Boronet s’alça 316,5 metres sobre el nivell del mar, i està situat a 41º15’ latitud Nord, i 1º50’ longitud Est. En els seus vessants es donen diferents microclimes que condicionen l’aparició de garric i flor de Sant Joan a les contrades més eixutes o la presència d’espècies com el càrritx, l’heura i la molsa, característiques de zones humides. El preponderant a la zona, però, és actualment el pi blanc. La Creu d’avui en dia està envoltada de pins, una situació particular en un Garraf on els arbres són tan escassos. No en va, és el centre de la zona forestal més extensa i frondosa del massís, que va, precisament fins a la Trinitat. Pel que fa a la geologia, els pedruscalls omplen les seves faldes. Durant diversos anys, a la Creu, s’hi va situar un punt de guaita del parc. La intenció d’instal•lar l’any 2000 una torre de guaita en el seu cim va mobilitzar els sitgetans, que van aconseguir impedir-ho. Avui, continua sent punt de trobades i caminades, excel•lent mirador. DESCRIPCIÓ. La Creu té uns vuit metres d’alçada, mentre tres graons, formen la seva base. L’escut de l’Agrupació Muntanyenca de Sitges, una àliga que subjecta una corda, les muntanyes de Montserrat de fons, i l’escut de Sitges. Les imatges d’un Sant Crist i de la Mare de Déu del Vinyet. A una banda es complementen amb les figures de Sant Llorenç, de Sant Isidre, cim adjacent i de Sant Bernat, patró dels excursionistes. En el revers, tres Sants d’especial predilecció sitgetana : Santa Tecla, Sant Bartomeu i Sant Sebastià. ANTECEDENTS. La Creu de Sant Isidre és una estructura de pedra aixecada l’any 1955 en commemoració de l’Any Marià al Puig d’en Boronet. Des d’una privilegiada alçada beneeix el terme i protegeix la vila. El senyal va ser bastit al llarg d’un any, gràcies a l’esforç de 80 persones, que hi van col•laborar, sumant un total de 524 de jornades de treball. Els impulsors van ser Vicenç Casanova i Querol, els seus fills, Josep Anton i Santiago, i Jordi Panyella. Com a prèvia a la construcció es va bastir una cabana de pedra seca i un xup molt a prop del cim. En correspondència directa a allò que dèiem en la parada anterior com a bàsic de la vida a muntanya: aigua i protecció de les inclemències. Al darrera de tots ells hi havia l’Agrupació Muntanyenca de Sitges “A.Munt”. El germen de l’excursionisme sitgetà durant els anys cinquanta no va ser ben vist per les autoritats del règim franquista. CRONOLOGIA. Una visita al cim, el 23 d’agost del 1953, va ser el germen de la construcció. El primer de gener de 1954, es decideixen les característiques que havia de tenir: s’utilitza un bloc de la pedrera de la Mata de 3500 quilos de pes, per a la creu. El fust es basteix entre el 13 de febrer i el 27 de març de 1955. El 24 d’abril, el carro d’en Jaumet de l’Estellà puja els dos blocs de la plataforma. Els matxos es van quedar a 100 metres del cim, i 30 persones van estirar els blocs fins col•locar-los. L’obra s’enllesteix l’endemà de Sant Bartomeu del 1955. (extret del fulletó ELS CAMINS DE LA CREU, editat el 2005 per l'ajuntament de Sitges sota la regidoria d'Angels Parés) Durant força anys, un sitgetà, en Ramon, per Nadal, hi instal·lava un petit naixement al peu de la Creu. Ara, hi ha els qui estimen la seva humil i generosa acció i ho segueixen fent per ell.

Naixement en record del Ramon

Durant força anys, un sitgetà, en Ramon, per Nadal, hi instal·lava un petit naixement al peu de la Creu. Ara, hi ha els qui estimen la seva humil i generosa acció i ho segueixen fent per ell.

Cisterna del puig d,en Boronet

Ja hem esmentat la importància en la muntanya de l'aigua i la protecció de les inclemències del temps. A la dreta podrem veure la canalització que porta l'aigua de la pluja a la cisterna.

Barraca de pedra seca

El bàsic i pas previ per construir la Creu van ser la cisterna i la barraca: aigua i protecció. Baixem en direcció oest cap a la urbanització de Quint Mar.

Panoràmica de baixada

Preciós!

Panoràmica en la baixada

Impressionant!

Primera casa de Quint-Mar

8,4 km – 210 m. a. En arribar a la primera casa de la urbanització de Quint-mar, que té l’entrada per l’avinguda del Puig d’en Boronet, URBANITZACIÓ QUINT-MAR. Creada als anys 70, és a les terres del camí del mas d’en Puig, fondo d’en Selva i fondo de Pere Joan. Durant un temps va estar molt aturada i li van canviar el nom (Sitges-2) que ve de la unió de les inicials dels cognoms dels seus promotors Enric Quintana i Carles Grima Marcos. Ara som sobre la pedrera abandonada d’EL FONDO DEL “TIRANO”. Fondo que neix a mitja distància entre el Puig d’en Boronet i el de Sant Isidre i que va direcció oest a desembocar al fondo d’en Selva (Virella, 1971.iv.73). El Tirano es deia Salvador Robert i Raventós (cf.ms.1861b), es va relacionar molt amb en Rusinyol i era el propietari del fondo del qual es van treure pedres per a la construcció del Maricel (c.o.; cf.eco) Continuem pel corriol que segueix aproximadament el traçat històric del camí d’ascens al puig d’en Boronet.

Antic camí de la Creu

8,8 km-137 m.a Arribem a la placeta del corraló del Sud i ens desviem del traçat històric per baixar a la dreta per agafar l’avinguda del Puig d’en Boronet. Ara aqeust camí no té sortida. Recordo que fa vora 50 anys amb el Quim, el Toni, el Rafel i el Joan, la construcció de cases enmig del «nostre» camí habitual ens semblava un abús. El règim franquista va propiciar-ne molts d’abusos semblants en què una planificació adequada hauria preservat el traçat natural, tradicional i que per dret legal corresponia.

Corraló del Sud

8,8 km-137 m.a Arribem a la placeta del corraló del Sud i baixem a la dreta per agafar l’avinguda del Puig d’en Boronet.

Fondo de Pere Joan

9,1 km – 96 m.a. arribem a la rotonda del passeig del Fondo de Pere Joan. Si trobem una drecera per baixar al carreró ens estalviarem una bona volta. El fondo d’en PERE JOAN: Fondo que neix al Puig d’en Boronet i en direcció O, baixa a unir-se al fondo del Màrtir i al d’en Selva, per, units, desembocar a la riera d’Aiguadolç.

Drecera a esquerra

Aquest fanal ens pot servir de referència.

Centre cívic

Al final del carrer, cantonada del passeig del Margalló i passeig de l'Espígol. Aquí agafem a l'esquerra.

Mapa de la urbanització

Cruilla del passeig del Margalló amb passeig del Fonoll. Arribem al final del passeig del Margalló amb C/ Camí del Mas d’en Puig (64 m.a.) El tancat del mas d’en PUIG (DE BAIX) Segons és visible a la façana es va construir el 1813 i el 1928 aproximadament hi van anar a residir la família Ràfols fins a l’actualitat. El mas d’en PUIG: Casa que és al N del fondo de Pere Joan i al S de l’Estellar. Possiblement es tracta de la casa i camps situats, en el segle XVII a la coma d’en Puig, limitat al N amb els de Francesc Estellar, l’Estellar (Ms. 1680 p.314). Però el nom apareix ja amb tota certesa en el segle XIX. La casa degué ser refeta en 1900 com consta en una data gravada a la façana. Allí residí un temps el músic modernista Enric Morera, que hi va compondre l’obra “Emporium” que va estrenar al Liceu el 1906 (ECO 4293). Autor també de la Santa Espina, La sardana de les monges i l’Empordà. Per aquest carrer baixem al fondo de la Pastera, passem per un túnel sota la C-31 i aviat serem a una rotonda.

Rotonda de J. R. Benaprès

Pel carrer Joan Ramon Benaprès i carretera de les Costes arribem de nou a la plaça Eduard Maristany (10,8 km – 19 m.a.).