Una pujada diferent al Puigmal! Del Refugi Corral Blanc (Planoles) al Puigmal passant pel Pas dels Lladres.

El Puigmal és un dels cims més coneguts i reconeguts de Catalunya, però no ens enganyem, no és pas el cim més "maco". De lluny, és una massa de pedra fosca i de prop, força planer a la seva port superior. Els ascensos més clàssics des de la Fontalba i el santuari de Núria tampoc són massa panoràmics, que diguem (Faig un incís i aprofito per afirmar que, si tingués alguna responsabilitat de gestió, no permetria l'accés als caminants a la pista que puja a Fontalba, pel que representa).
Tanmateix, si el Puigmal forma part del nostre imaginari muntanyenc és possiblement per la seva proximitat a Núria, però també per les seves grans vistes de la Cerdanya!!!
Bé, avui us indicaré una de les vies més agradables de pujar al cim del Puigmal: ascendir-hi des de Planoles. Per aquesta ruta, pujareu pràcticament sols fins al tram final, on coincidireu amb els caminants que han arrencat des del parking de l'estació d'esquí, al vessant nord. Una aminada tranquil.la i força solitària.
Abans de res, fer-vos dues apreciacions respecte a la caminada que hem fet. Vam anar a fer una excursió hivernal, amb la possibilitat de trepitjar una mica de neu, però les condicions d'aquest 2024 són desastroses: escassetat de neu i una temperatura altíssima, primaveral. Per tant, tot i que érem a l'hivern.... d'hivernal en va tenir ben poc, la caminada. Certament, el canvi climàtic comença a ser quelcom de molt preocupant.
Una segona consideració: vàrem deixar el cotxe a mitja pista al Corral Blanc, en un revolt a una cota de 1450 m i la caminada se'ns va fer excessivament exigent. Si es pujar al cim del Puigmal, potser el més adient és aparcar al pàrking uns metres més amunt del refugi (a una cota de 1850 m) i fer així un desnivell d'uns 1100 m . Potser és més que suficient sinó volem "posar a prova" la nostra preparació.
El camí és senzill i molt evident, respecte a la topografia del terreny. Consisteix bàsicament en una llarga carenejada. Des de la Cota 1450 m, se segueix el GR-11 fins el refugi de Corral Blanc (el camí està perfectament indicat) i des d'aquí, se segueix vessant amunt creuant una pineda i travessant la pista asfaltada primer, i pistes de sorra, més amunt. Seguim ascendint fins assolir la carena a prop del Roc Blanc, a la cota 1950 m. En aquest collet, un rètol ens indica que el cim del Puigmal és a 3h55' (precís, oi?????).
Des d'aquí, no hi ha pèrdua al llarg del primer tram d'ascens: carenejar per les Vaquerisses, fins que a la cota 2350 m el camí ben traçat, es desvia a la dreta, tot flaquejant el Puig de Dòrria fins al coll del Pas dels Llladres, on assolim a una cota de 2350m (això de flanquejar és ben característic dels camins catalans. No penseu que a totes les muntanyes existeixen aquests traçats i aquest concepte tan català de creuar muntanyes). Tingueu ben present que, si hem arrencat de la cota 1450 m, arribats a aquest pas, ja portem 1000 m de desnivell a les cames!. Per aquest motiu, val la pena que valoreu bé les forces i considereu aparcar el cotxe a 1850 m.
Des d'aquí, cal carenejar, passant per un primer pic (Tossa del Pas dels LLadres) on queden restes de les pilones de l'antiga estació d'esquí (nota: a veure si un cop abandonada l'estació d'esquí, algú s'ocupa de retirar aquestes pilones que malmeten el paisatge!). Molts optem el flanquejar aquest turó resseguint la pista a l'esquerra i evitar uns metres de pujada que s'acumulen a les cames. Un cop superat el turó, seguim carenejant fins al peu de la darrera pujada al cim, en un collet situat a 2630 m. El darrer tram és una forta pujada que ens duu directament a la carena i, des d'aquí, al cim.
Nosaltres vàrem posar 5 al cim des de la cota 1450, però des del pàrking del Corral Blanc, podeu calcular unes 4h de pujada. El descens és força ràpid per aquest senzill terreny.