UME1963: COLÒNIES TÈXTILS (CAL VIDAL- CAL MARÇAL - CAL RIERA)

Ruta circular des de Església de la Puríssima passant per:
- Palanca de Cal Marçal (3.3 km)
- Església de l'Assumpció de Cal Marçal (3.7 km)
- Font de la Granja (4.6 km)
- Església Mare de Déu de Montserrat (8.2 km)
- Palanca de Cal Riera (9.0 km)

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ume1963-38e-caminada-popular-de-puig-reig-2023-131826464

Avui hem fet una Ruta prop de la població de PUIG-REIG, visitant les Colònies Tèxtils de Cal Vidal, Cal Marçal i Cal Riera, en la Comarca del Berguedà. El cotxe l'he deixat aparcat a la plaça de la Puríssima de Cal Vidal, prop de l’Església de la Immaculada, on he arribat des de la C-16 Sortida 79.

Començem la Ruta a l’aparcament. Prenent la direcció cap al Safareig i seguint el camí hem arribat al Pont, lloc on hem vist que hi havia les marques de color groc que hem seguit en molts moments i que ens han portat a passar pel costat de la Fabrica, la presa i la Palanca de Cal Vidal en el Riu Llobregat.

Continuem la Ruta enllaçant amb el GR-270 (marques de color vermell i blanc) que ens portaran a passar pel costat de la Depuradora de Puig-reig.

En aquest punt abandonem el GR-270 per continuar per sota de la C-16 i enllaçar novament mes endavant amb el GR-270.

Continuem la Ruta passant per la Palanca i Resclosa de la Colònia de Cal Marçal i en arribar a l’Església de l'Assumpció, hem aprofitat per esmorzar (la font d’aigua potable estava completament seca).

A la sortida de Cal Marçal, agafem en principi un corriol a l’esquerra que veiem que Baixa molt i acaba amb unes escales, hem decidit desfer el camí i continuar la Ruta per un corriol paralel a la carretera.

Travessem la carretera per continuar la Ruta per un camí estret i preciós, lloc per on abans passava l’antic carrilet, que ens porta a passar pel Pont de la Granja i la Font de la Granja (completament seca).

Continuem la Ruta per un camí paral·lel a la C-16 que passa per sota de la Masia Casa Gran de Cal Gregori o Cal Riera i que ens porta a l’encreuament amb el camí cap al Castell de Santa Maria de Merola, lloc on es troben les restes de la Creu de Terme de Merola.

A partir d’aquí passem per un túnel per sota de la C-16 per anar a Cal Riera i la seva Església de la Mare de Déu de Montserrat.

Sortim de la Colònia pel camí de la Resclosa i Palanca per anar a veure la passera de fusta en la Riera de Merlès, desfem el camí per seguir durant una estona el GR-270 que el deixarem per agafar un corriol a mà esquerra, que ens portarà novament a la Palanca i Resclosa de la Colònia Vidal.

Solament queda desfer el camí fins el punt d’inici de la Ruta i donar-la per acabada.

HISTÒRIA DE CAL VIDAL:
Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies. La direcció de la fàbrica sempre es va portar des de cal Vidal i fou encarregada al director, per al qual es va construir la torre prop de la dels propietaris, i al seus col·laboradors, contramestres, majordoms i encarregats.

La fàbrica es va tancar el 1980, i a partir d’aquell moment s’inicià un despoblament important de la colònia

Actualment a la Colònia hi trobem el museu de la colònia Vidal (https://www.museucoloniavidal.org/), alguns veïns i veïnes que havien treballat a la fàbrica, i una comunitat intencional amb un contracte de masoveria urbana (https://www.vidalia.coop/inici/)

ESGLÈSIA DE LA INMACULADA
L'església, d'estil neoromànic, es de planta de creu llatina amb una façana afrontada amb la plaça. Té tres naus, una central el doble d'ample que les dues laterals i una quarta més curta fent de transsepte, i cada nau està rematada per un absis, mentre que als peus del temple es disposa d'un nàrtex sota cor. Les naus són cobertes per una volta de canó reforçada amb arcs formers, i el creuer és cobert per un cimbori de planta quadrangular, i els tres absis, amb cúpula de guardant d'esfera. El temple fou bastit amb carreus de pedra regulars, envoltat per un sòcol de tres filades de carreus amb les juntures d'estuc. Pel que fa a la façana, està organitzada en un clar eix vertical marcat per la portalada i una arcada disposada en una alçada superior a la vegada que mostra tres carrers verticals disposats en un eix de simetria, i la porta central es d'arc de mig punt, amb arquivoltes, decorades amb relleus geomètrics; destaquen els relleus escultòrics dels muntants, que representen dos dels quatre elements del tetramorfs, a la dreta veiem l'àngel (que representa sant Mateu), a l'esquerra, el bou (representant a Sant Lluc). Els altres dos apareixen en l'espai entre la porta i les finestres, a la dreta l'àliga de Sant Joan i a l'esquerra el lleó de sant Lluc. A la façana lateral de ponent trobem un campanar d'espadanya composta per dues obertures amb brancals i ampit rectes i llindes amb forma d'arc de mig punt on hi ha encabides les campanes.

SAFAREIG DELS VIUS i DELS MORTS:
L'interior de l'edifici està dividit en dues parts desiguals per un envà; la més gran és la corresponent a l'entrada del davant, a l'interior de la qual hi ha la gran bassa del safareig i dues de les finestres que s'obren a l'exterior; es la part del safareig dels vius. Per l'altra porta s'ingressa al safareig dels morts, on es rentava la roba dels malalts i dels difunts. també es diu que en alguns casos va servir de dipòsit per als morts. És per aquest motiu, que aquesta habitació és de dimensions més reduïdes respecte l'altra, tot i que té el mur enrajolat fins a mitja alçada, i dos petits safareigs i dues plaques d'obra cobertes també amb rajola blanca.

RESCLOSA DE CAL VIDAL:
La fàbrica es posa en marxà l'any 1900, però anteriorment s'hagué de construir (a partir de 1894) una resclosa de 17 metres d'alçada (la més alta de la zona) i un canal de derivació que permetessin aprofitar l'aigua del Llobregat com a font d'energia. El canal feia arribar l'aigua fins la turbina i aquesta transformava la força de l'aigua en energia mecànica que es distribuïa per tota la fàbrica mitjançant el sistema de l'arbre dret. Més endavant, a finals dels anys vint del segle XX, es modernitzà aquest sistema instal·lant un alternador al costat de les dues noves turbines model Francis. D'aquesta manera, l'energia que feia moure la fàbrica deixà de ser mecànica per esdevenir electricitat.

CAL MARÇAL:
La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social "Antonio Torra. Hijos y Compañía", de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi
del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps.

PONT DE LA GRANJA:
El "Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga" va ser aprovat per les Corts espanyoles el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la "Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado". El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarrils Catalans com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-reig, al baixador de Puig-reig i al de Cal Prat.

COLÒNIA DE CAL RIERA
La colònia industrial de Cal Riera s'ubica en la zona central del terme de Puig-reig, és la segona colònia de sud a nord dins del municipi després de l'Ametlla de Merola. Com totes les colònies del terme, es situa al costat del riu Llobregat, aprofitant l'ús de l'aigua com a font d'energia per a la seva fàbrica tèxtil. És una colònia de moderades dimensions distribuïda en dos nivells, al nivell inferior, al costat del riu i al sud de la colònia, l'edifici de la fàbrica, i al nivell superior, la part nord, la colònia obrera amb els edificis d'habitatges pels obrers, els edificis d'equipaments i serveis, l'església i la torre.

HISTÒRIA DE CAL RIERA:
Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de mida modesta, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages).

Fàbrica de pisos que segueix el model "manchesterià" amb parets perimetrals gruixudes, fets amb pedra ben treballada a les cantonades i amb maó present a obertures, portes i finestres. Les naus, amb una amplada de 21 metres, es distribueixen en planta baixa , primer pis i golfes, les quadres s'aguanten a partir de revoltons i columnes de ferro fos. La coberta, a dues vessants i teula àrab.

Observacions:
Gonfaus Grup és una indústria tèxtil de caire familiar amb llarga experiència en el sector que s'ha especialitzat en filatura de qualitat en fibranas, tencel, poliester, lli, mescles, corespun lycra i fils fins pentinats. Ocupa el 50% de les naus de la fàbrica des del 1980.

LA CREU DE MEROLA:
Restes d'una antiga creu que indicaria una cruïlla de camins, situada al costat del camí de Merola. Se n'ha conservat el pedestal, format per un bloc de pedra de forma cúbica, sobre una base més àmplia de planta quadrada. Del pedestal

en surt la base de la columna o de la creu, de secció circular, que està trencada i no s'ha conservat.

ESGLÉSIA MARE DE DEU DE MONTSERRAT DE CAL RIERA:
És una església senzilla d'una sola nau i absis semicircular a la capçalera. A la façana principal hi ha un campanar d’espadanya i un petit rosetó damunt de la porta principal, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes. Les obertures formades per petites d'arcs de mig punt disposades a les façanes laterals. La coberta és a dues vessants de teula àrab.

Font d'Informació: Patrimoni Cultural