Ulldeter-Pic dels Gorgs-Pic de l'infern-Pic de Fresers-Bastiments-Ulldeter

1-SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Ens trobem al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Declarat el 2015, aquest parc natural està situat al Pirineu oriental i compta amb una superfície de 14.500 ha dins de la comarca del Ripollès. Amb cims que assoleixen pràcticament els 3.000 m, defineix un espai natural singular, exemple típic de l'alta muntanya pirinenca que davalla vers el Mediterrani. Té una especial rellevància pel seu patrimoni natural i immaterial.
2-RUTA-ORIENTACIÓ-SEGURETAT
La ruta no presenta especials dificultats d’orientació, tenint en compte que, en aquest cas, estem parlant de muntanya encara no hivernal (sense neu) i en bones condicions de visibilitat. El recorregut transita en gran part pel GR 11 i, quan no, l’itinerari a seguir és ben visible des dels cims i colls pels quals es transita. Amb neu i boira ja estem parlant d’una altra cosa totalment diferent i que no és l’objecte d’aquesta ruta que explico.
Aquest track transita gairebé tota l’estona pels camins senyalitzats, però en algun petit tram es pot desviar una mica per a salvar alguna petita clapa de neu.
Pel que fa a la seguretat cal dir que cal prestar especial atenció un cop passem la Cabana de Tirapits i comencem a transitar per tots els pics i colls de la carena. No tenen una gran dificultat, però el terreny és de vegades rocós, de vegades pedregós amb pedra solta, i cal anar atents. Si ja hi ha alguna clapa de neu en alguna vessant nord, el nostre cas a mitjans de novembre, no cal dir que encara hem d’estar més vigilants i fer bons recolzaments de cames, a més d’ajudar-nos amb els bastons.
3-FLORA-A cavall entre els estatges subalpí i alpí la flora no destaca per la seva abundància. A les parts més baixes encara hi trobem Pi negre (Pinus uncinata), neret (Rhododendron ferrugineum), nabiu (Vaccinium myrtillus), ginebró i tora blava vora als torrents.
4-FAUNA: MAMÍFERS: almesquera (Galemys pyrenaicus), isard (Rupicapra pyrenaica), marmotes. AUS: Picot negre (Dryocopus martius), mussol pirinenc (Aegolius funereus), voltor comú i àligues diverses.
5-ELEMENTS SINGULARS
Refugi d’Ulldeter-Situat a l'extrem sud del Racó Gran de Morens, sota el circ d'Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2.236 m, i dins el terme municipal de Setcases, al Ripollès. Molt a prop hi ha l'estació d'esquí de Vallter 2000. El refugi és propietat del Centre Excursionista de Catalunya i és guardat amb 57 places i amb una part oberta de 8 places en absència del guarda. Disposa d'aigua a l'interior (calenta) i exterior, llum, lliteres i matalassos d'escuma, calefacció per estufes, lavabos i dutxes, ràdio d'emergència, material de socors i servei de menjars i begudes. Té dues sales de menjador i una terrassa de vidre amb vistes a la vall.
Barraca de Tirapits- Situada una mica a l’oest del Coll de Tirapits i més per sota a 2.700 m d’altitud, té una bona panoràmica vers l’alta conca del Freser i els cims del voltant com ara el Pic de l’Infern. En aquesta ocasió la fragilitat de la cabana, en certa manera oblidada, no impedeix que nombrosos muntanyencs hi passin freqüentment per aquí principalment a l’estiu. En aquestes altituds i en un lloc tan exposat, la barraca suporta el pas del temps com pot. Feta de pedra i de planta rodona sense finestra, el seu estat en general és precari però sòlid. Pot oferir un petit aixopluc d’emergència sense cap comoditat per a 3 persones. Tan sols l’aïlla de l’exterior una porta metàl·lica i s’ha d’entrar a dintre ajupint-se ja que l’entrada és molt baixa. Amb tot, ens consta que ha salvat moltes vides perquè aquí a l’hivern les temperatures són extremes i el torb hi sovinteja. Però si algú és deixa la porta oberta, podeu trobar fins i tot glaç o neu a dintre de la barraca. En general no hi ha deixalles i l’indret és força net.
A darrera seu, els bombers de la Generalitat de Catalunya han posat una emissora d’emergència per avisar d’algun incident a la muntanya. Els bons muntanyencs, per regla general, volen fer la travessa des d’Ulldeter fins a Núria en una sola jornada deixant la barraca per a casos especials en cas de mal temps o altres imprevistos.
Vistes: La vista des del cim del Pic de l’Infern en un dia com el d’avui és clara i fa que la pujada pagui la pena completament. Tenim unes vistes excepcionals sobre els estanys de Carançà. Veiem els estanys Blau, Negre i de les Truites així com els de la coma de l’Infern i els de Coma Miitjana. També tenim vistes sobre el llunyà Puigpedròs o la serra del Cadí i cap al sud sobre el Montseny i Matagalls.
6-VALORACIÓ
Recomanable. Ruta d’alta muntanya que presenta el repte de fer uns quants cims propers a 3.000 metres en una sola jornada i que permet gaudir de fantàstiques vistes en la major part del recorregut. Cal anar ben aprovisionats d’aigua, més en aquests temps d’escassetat on no se’n troba a les fonts i/o torrents habituals. A un ritme tranquil i amb parades per menjar una mica i gaudir de les vistes s’hi esmercen unes 6 hores.
Insisteixo que aquest track en concret està plantejat per a fer en condicions de muntanya estival, sense neu.
ÍNDEX IBP=132