Turó d'en Galceran (100 Cims) Poblat ibèric i Dolmen de Castellruf - Mirador Galceran - Cementiri Empestats (Vallès Oriental)

Inici ruta en el Camí de Martorelles (318 m)

Carretera de la Conrería, en el Coll de Montalegre, al costat del Restaurant el Cau

Panoràmica del Maresme (334 m)

Accés només peatonal i bicicletes (340 m)

Camí de la Cornisa. Per la sendera de la dreta (358 m)

Bifurcació de la sendera (377 m)

Podeu triar el que més us agradi, tots dos es troben en el mateix lloc

Per l'esquerra (424 m)

Per la dreta (424 m)

Per l'esquerra (386 m)

Per la dreta (377 m)

Si us hi sembla relliscosa aquesta drecera (en el centre de la foto), podeu triar continuar per l'esquerra, només uns metres i girar cap a la dreta

Font del Ferro (345 m)

Sense aigua

Per la dreta (345 m)

Font de la Teula (350 m)

Detall de la sendera (370 m)

Per la dreta (409 m)

Continuem per la sendera de l'esquerra (412 m)

Aquesta sendera ens portarà al cim del Turó de Castellruf (458 m)

Poblat ibèric del Turó de Castellruf (455 m)

> Documentació: "Poblat ibèric del Turó de Castellruf. El poblat ibèric del Turó de Castellruf es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Santa Maria de Martorelles (el Vallès Oriental),[1] sobre el turó homònim. Descripció: És un oppidum que va estar habitat entre els segles V i II aC. Els sondejos han permès establir una etapa de màxima ocupació durant el segle iii aC. Ocupa una extensió aproximada de mitja hectàrea, delimitada per una muralla d'1,15 m d'amplada mitjana. Tots els elements estructurals són de pedra, s'assenten sobre la roca mare i en segueixen les irregularitats.[1] Tot i haver patit un nivell important d'incendi, encara es poden observar habitatges parcialment excavats a la roca, amb sòl d'argila i normalment una llar de foc a l'interior. També es conserven diversos fragments de muralla a les bandes est i sud. Tot el conjunt està molt embardissat, de manera més o menys intencionada, per tal de dificultar-ne l'accés i preservar-ne les restes.[1] Pujant pel corriol d'accés, el primer que trobarem és un petit pou o sitja. A partir d'ací, el caminet traça un itinerari més o menys circular que seguirem en sentit contrari a les agulles del rellotge. A banda i banda anirem trobant restes d'estances, la majoria cobertes de bardissa, fins a arribar a la banda nord del turó de Castellruf. Allà hi ha un seguit de 8-10 habitatges perfectament visibles i alineats, la part exterior dels quals és un tram de muralla. El camí continua girant en direcció sud, fins a arribar a una roca. Passant amb precaució per damunt, tornem a la sitja on hem començat el recorregut.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_ibèric_del_Turó_de_Castellruf

Curiosa escultura, homenatge al ciclista 455 m)

Dolmen de Castellruf (418 m)

> Documentació: "Dolmen de Castellruf. El Dolmen de Castellruf es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Martorelles (Vallès Oriental).[1] Descripció: A priori sembla un dolmen simple o cista, però podria tractar-se també d'una galeria, amb un període d'ocupació durant el calcolític. No s'hi han fet excavacions rigoroses per esbrinar-ho. Presenta un estat força correcte i sembla que no hi manca cap de les peces. La cambra, tancada per quatre lloses verticals, fa 1,60 metres de llarg per 1,50 metres d'ample i tot just 0,60 m d'alçària. La coberta la formen dues lloses treballades de forma triangular, que tapen completament la cambra. Hi ha abundància de pedres granítiques al voltant que podrien ésser del túmul, el qual es calcula que fa uns 7 metres de diàmetre.[1] Apareix esmentat per Josep Estrada i Garriga el 1955, però sembla que fou descobert per mossèn Fàbregues, del seminari de la Conreria. Segons explica una persona de Santa Maria de Martorelles (la qual, de jovenet, feia de pastor en aquesta zona), entre els anys 1939 i 1942 un grup de 5 o 6 religiosos amb els hàbits arromangats feien excavacions al mig del bosc, suposadament treballant en aquest dolmen.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Castellruf

Per l'esquerra (448 m)

Per l'esquerra (466 m)

Torre de guaita i mirador (479 m)

> Documentació: "El turó d'en Galceran, nou mirador del Parc de la Serralada Litoral i del Parc de la Serralada de Marina. 01/06/2020 El Consorci del Parc de la Serralada Litoral ha arranjat l'espai del turó d'en Galceran desbrossant l'entorn i col·locant-hi tres bancs i un plafó explicatiu amb la història del vèrtex geodèsic. L'actuació, que ha tingut una inversió total de 5.426,85 euros, ha permès crear un nou equipament, un mirador del Parc de la Serralada Litoral i del Parc de la Serralada de Marina. El turó d'en Galceran, de 484 m d’altitud, es troba entre el Parc de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina i fa de termenal entre els municipis de Tiana, Alella i Santa Maria de Martorelles. L’entorn és molt conegut per la torre de guaita que s’hi troba i és una fita popular entre els caminaires i ciclistes que sovintegen la serralada. Les actuacions de millora han inclòs una intensa desbrossada de l’entorn per obrir les vistes cap a Barcelona, la costa i l’interior. A l’espai de la torre també s’han construït tres bancs que conviden a descansar després de l’ascensió i contemplar la panoràmica. Plafons interpretatius Així mateix, dalt del cim s’ha instal·lat un plafó interpretatiu de la curiosa història del vèrtex geodèsic que s’hi troba, el qual va servir per determinar la mesura del metre. A més d'aquest plafó, al mirador del turó d'en Galzeran també trobareu un plafó interpretatiu sobre les aus rapinyaires que són més visibles durant la migració que es produeix cada tardor. El disseny del plafó forma part del conveni de col·laboració entre la Xarxa de Parcs Naturals i l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i conté informació que explica per què migren les aus rapinyaires, els tipus de migració i de vols. A més, conté dibuixos que ajuden a diferenciar les diferents espècies i informació sobre quina és la millor època per observar cada rapinyaire. Cliqueu en aquest enllaç a la web Conservació de la biodiversitat a la XPN i se us desplegarà el plafó. Finalment, també s’ha eliminat una tofa de bambú que creixia al peu de la torre, ja que és una espècie de jardineria que no pertany a la vegetació natural i és difícil d’erradicar." Font: https://parcs.diba.cat/es/web/l-informatiu/-/litoral-el-turo-d-en-galceran-nou-mirador-del-parc-de-la-serralada-litoral-i-del-parc-de-la-serralada-de-marina

Turó d'en Galceran '100 Cims de la FEEC' (484 m)

Aquest turó va jugar un paper important per a calcular i determinar el Sistema Mètric Decimal, que va ser establit per Napoleó Bonaparte sota el lema "Per a tots els pobles i per a tots els temps", l'any 1799. > Documentació: "Turó de Galzeran. El Turó d'en Galzeran o Turó d'en Mates (o també, localment, el Telègraf) és una muntanya de 484 metres situada entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serralada de Marina o de la Conreria. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC[2] amb el nom de Turó d'en Galzeran o d'en Mates. El seu accés principal és pel GR-92 des del coll de la Conreria. Particularitats: Des del turó d'en Galzeran podem veure la panoràmica més àmplia de tot l'entorn i és el punt d'unió dels municipis d'Alella, Tiana i Martorelles de Dalt. Hi ha un monòlit geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metre. Es feu servir per a la triangulació del vèrtex format pel Matagalls, el Puig Rodó i el Turó d'en Galzeran. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 291120001)." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Turó_de_Galzeran

Girem cap a la dreta (480 m)

Panoràmica i baixada en ziga-zaga (473 m)

Estem en els Rocs de Montjorn. En la primera foto veiem a l'esquerra el Turó els Ginestells (433 m), i a la dreta, Tiana i Montgat.

Camps de vinyes de la DO Alella (425 m)

Bosc d'en Torres, per l'esquerra (417 m)

Cova en el camí (275 m)

Pujada força costeruda! (276 m)

Per l'esquerra (308 m)

Deixem la pista, continuem per la sendera de la dreta (304 m)

Cementiri dels Empestats (308 m)

Disculpeu la qualitat de les fotos per la manca de llum, ja era molt fosc. > Documentació: "El Cementiri dels Empestats, un cementiri amb història. La visita que us proposo avui és al Cementiri dels Empestats. Aquest Cementiri el vam conèixer fa poc, quan vam anar a fer un dinar familiar al Restaurant El Cau (bon menjar, amb algunes opcions vegetarianes). El Cementiri està situat a pocs metres de l’establiment, i s’hi pot accedir fàcilment a peu. Pertany al terme municipal de Tiana, i està a prop de la Conreria i de la Cartoixa de Montalegre, sobre el coll de Montalegre, a uns 18 km de Barcelona. El terreny forma part del Parc Natural de la Serra de Marina. El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat. La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió dels fets. La segona, explicada pels meus familiars, no deixa tan bé a les autoritats. Diuen que els carros que transportaven als malalts (i dic malalts perquè no sempre estaven morts quan sortien de Barcelona) eren enviats a les afores de la ciutat, sent una d’aquestes afores aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop arribaven al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia entrat en contacte amb el virus i per tant es considerava que havia estat també contaminat. Entenc que la versió casolana és més digne d’una pel·lícula de por, però jo me la crec més que l’altre- intueixo que a al segle XIX anaven bastant per feina pel que fa a aquest tipus de situacions. No m’hagués agradat estar al lloc del que portava als morts. Us deixo un link amb el mapa de la zona- pel post d’avui, m’ha semblat més interessant explicar-vos la història de l’indret que l’entorn o el recorregut. Hi ha diferents rutes per arribar-hi, però l’aparcament del restaurant és un bon inici per visitar el Cementiri i posar-se en camí per explorar una mica la zona. Marta Bayà" Font: https://blogs.cpnl.cat/viatgesillibres/2016/03/28/el-cementiri-dels-empestats-un-cementiri-amb-historia/

Final ruta. Camí de Martorelles (318 m)

Se'ns a fet de nit i donem per finalitzada la ruta gaudint d'aquesta bonica posta de sol