Turó de les Onze Hores (666m) pel Grau Escales o Paelles. Balmes del Traver. Riells del Fai.

TURÓ DE LES ONZE HORES (666m), pujant pel Grau Escaletes o de les Paelles i baixant pel Grau del Traver, passant pel BARBOT NEGRE i CAU DE LA GUILLA. Riells del Fai. Cingles de Bertí - Vall del Tenes (Vallès Oriental).

[Nota: El desnivell correcte és d'uns 480mD+ ; el senyal GPS s'ha tornat boig a les Balmes del Traver].

Aviat comença la restricció de pas del tram del Grau de les Escaletes fins el Turó de les Onze Hores durant 6 mesos, i ja no s'hi podrà passar des del gener fins el 16 de juny (corriol anomenat "Grau de les Escales" o "Grau de les Paelles").

Els "GRAUS", són camins d'ascens aprofitant les zones més franquejables de la paret de la muntanya.

Atenció si es pateix de vertígen: trams aeris en el Grau de les Escaletes i a les Balmes del Traver, amb alguna grimpada.

*********
Atenció!!! El Grau de les Escaletes està PROHIBIT DEL 15 DE GENER AL 15 DE JUNY! Espècies amenaçades. Sanció 100 Eur.

REGULACIÓ D'ACCÉS: Des del desembre de 2018 el Agents Rurals han col.locat rètols de prohibició de pas al corriol del Grau de les Escaletes. Un rètol està davant el DIPÒSIT d'aigua de Riells del Fai i l'altre a prop del TURÓ DE LES 11 HORES.
*********

ACCÉS: Aparquem a prop de l'Església de Riells del Fai.

RECORREGUT (en sentit horari) - Parc infantil.
- Carrer Vall de Ros.
- Rètol esquerra: cap el "Parc de Les Olors".
- C. Font dels Ermots.
- Desviació a la dreta al costat de la tanca del Parc de les Olors (ull , el primer tram d'aquest corriol està tancat per la vegetació). Sortim a la pista forestal "Camí del Turó de les Onze Hores": i continuem cap a l'esquerra, en direcció a la piràmide esglaonada que ens està temptant.

- Pal indicador: girem a la dreta, deixant la pista emportlanada.
- Travessem el Torrent de Puigfred.
- Dipòsit. Inici GRAU D'ESCALETES.
- Balma.
- SALT DE VALLDERRÓS i GORG DE VALLDERRÓS.
- Esquerra a la bifurcació.
- Bifurcació:. A balma esquerra cami a la dreta. Vistes COVA DE VALLDERÓS. Anem Paral.lels al Torrent de Bertí.

- EL BARBOT NEGRE: una meravellosa surgència calcificada, amb espectaculars formacions rocalloses de travertí. El travertí o pedra tosca és una roca porosa que s'ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, per precipitació del carbonat de calci sobre algues i plantes.

- Lleixa de pedra amb corda per passamà (corda gastada, precaució), tram aeri: Quasi al final de la pujada, hi ha una lleixa de pedra aèria, i ja en breu arribem a tram obert, on hi ha una cruïlla marcada amb una fita i una marca de pintura lila, que hem de seguir avall, a la dreta, fins baixar de nou al torrent, remuntar-lo i de nou una fita, on també trencarem a la dreta.

- Atenció que en uns quatre metres veurem una corda amb nusos que ens ajudarà a progressar en la pujada cap al Turó.

- En breu assolirem el cim del TURÓ DE LES ONZE HORES o CASTELL D'EN BES (666m), (45'), on hi ha una senyera i una bústia, i les vistes sobre el municipi de Riells del Fai són espectaculars. El Turó és la punta d'un cingle que, vist des de Riells del Fai, sembla una piràmide esglaonada, ben diferenciada que s'aixeca 350 m per sobre del poble.

- Desviació cap a la carena: Desfem el camí, passant primer per un parell de bons miradors al costat del cim, i seguim per les cingleres.

Enllaç pista forestal. Més enllà veurem a l'esquerra del torrent la masia de El Traver.

Dreta (fita): desviació de la pista forestal per un corriol, que va arran de cingle i passa al costat d'un sector d'escalada, amb curioses parets arrugades.

- BALMES DEL TRAVER (amb una llargada de 100 metres x 12 m). quina meravella! Espectacular cinglera!
Nota: per continuar el sender entre les Balmes del Taver caldrà grimpar per damunt de grans blocs de pedres despreses, lloc on s'aixoplugaven ramats. Amagatall rera uns grans blocs.
- Enllaç camí GRAU DEL TRAVER, de baixada (empedrat)

-Desviació a la dreta cap el CAU DE LA GUILLA. Recorrem uns 50 metres del ressalt al cingle, i a l'esquerra es troba la cavitat. Baixarem per una corda nuada fins una petita cornisa inferior, on hi ha un passamà d'acer: són uns 18-20 metres per el cingle aeri fins a la boca del CAU DE LA GUILLA, que té forma de pany de clau. Entrada estreta i predomini d'estretors, amb 210 metres de recorregut subterrani. Alçada mitja de 3m x 0,70m ample. És molt estreta i polsosa. Fàcil encallar-se al tram estret de la Recta de la Tribuna, però es pot passar per sobre en oposició. Al final, la sala de la Verge (figureta de La Moreneta i un "duro").

- Reculem fins al GRAUET DEL TRAVER i continuem baixant. A les dues interseccions següents, prendrem el corriol de la dreta. Passem de llarg la desviació del Grauet de Quintanes, indicat amb una fita de pedra, també veurem una balma vermella curiosa de conglomerat. Al fons de la vall s'albira a immensa masia de CAN QUINTANES.

- El camí contunia amb un parell de puja-baixes, fins sortir a una clariana. Ens girem i ohhh... allà està, rera nostre, el TURÓ de les Onze Hores, magnífic, sembla ben bé una piràmide esglaonada!!!. Al seu costat, destaquen el SERRAT DEL MAGRE, el TURÓ DE L'ULLAR i la PLAÇA DE LES BRUIXES. Ara resseguirem la SERRA DE CAN TABOLA, una herbada carena planera. I després el camí segueix en baixada.

- Bifurcació: obviar. Continuar recte i esquerra, al cosat d'un tancat - casa.
- Centre municipal esportiu.
- Església de Riells del Fai. Plaça: Font per refrescar-se, cabina telefònica i bústia.
- Fi de la ruta.

CURIOSITATS:
* CAU DE LA GUILLA: "Cova de 210 m. de recorregut als Cingles de Bertí, en calcàries. Pertany a la comarca del Moianès. Per pocs metres, la cova pertany al terme municipal de Sant Quirze Safaja i no en el de Bigues i Riells com s'havia catalogat fins ara. Descripció: Consta d'una sèrie de galeries estretes, obertes totes elles sobre uns sistemes de diàclasi de direcció predominant N-S i E-O, presentant una secció mitjana de 3,70 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada, excepte en el primer sector on tan sols arriba als 1,70 metres d'alt. En l'últim tram de la cavitat, les dimensions augmenten notablement degut a un procés quimioclàstic originat a expenses de la unió de dues diàclasis que interessen una junta d'estratificació. Durant tot el recorregut de la cavitat es pot observar l'aspecte polsós de les galeries, producte de la descalcificació de les calcàries sorrenques on es troba instal·lada.
Història: Explorada per primer cop el 27 de juliol del 1897 per Norbert Font i Sagué, Francesc i Anton Maspons i Pere Pagès, durant una primera campanya de prospecció espeleològica pel Vallès Oriental, pocs mesos abans de l'històric descens a l'avenc de Can Sadurní. Des de fa molts anys és una cova molt visitada, potser més per excursionistes i curiosos que per espeleòlegs." Font: Espeleoindex.com

* “El TURÓ DE LES ONZE HORES, també anomenat Castell d'en Bes, és un turó de 666 metres d'altitud dels Cingles de Bertí situat als termes municipals de Bigues i Riells, a la comarca delVallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès. El cim del turó pertany a Sant Quirze Safaja, però part dels vessants nord, oest i sud un cop davallats els cingles són en terme de Bigues i Riells. És a llevant del poble de Riells del Fai, a l'extrem nord del terme biguetà i al del sud-est del de Sant Quirze Safaja. Es troba a l'esquerra del torrent de Llòbrega i deltorrent del Traver, al sud-est i davant del Sot de l'Ullar i a migdia del Salt de Llòbrega i delGorg de les Donzelles ». Viquipèdia

* “El SALT DE LLÒBREGA o SALT DE VALLDERRÓS, és un salt d'aigua del terme municipal de Bigues i Riells, dins del territori del poble de Riells del Fai, al Vallès Oriental. Tanmateix, la part superior del salt és dins del terme de Sant Quirze Safaja, al Moianès. Està situat a l'extrem nord del terme, a la part central. Queda al fons de tot de la vall deltorrent de Llòbrega, enlairat respecte de la major part de la vall d'aquest torrent, al nord del Turó de les Onze Hores i a llevant del Turó de l'Ullar. El forma el torrent del Traver en saltar la cinglera superior dels Cingles de Bertí, i en atènyer el fons de la vall forma el Gorg de les Donzelles. Una llegenda popular relaciona el gorg i el salt d'aigua amb la presència de dames d'aigua, personatge de l'imaginari popular català que poden ser benèfiques o malèfiques, segons com se les tracti.” Viquipèdia.

* 26 de desembre de 2018: SENYALITZEN LA PROHIBICIÓ D'ACCÉS A CORRIOLS DE RIELLS PROPERS AL PUNT DE CRIA DE L'ÀLIGA CUABARRADA

Els Agents Rurals han col·locat quatre indicadors que recorden la prohibició de passar pels corriols que travessen la zona de nidificació de cria de l'àliga cuabarrada o perdiguera als cingles de Bertí. És en un sector al voltant del Turó de les Onze Hores, situat entre els termes de Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja. La prohibició, que té per objectiu ajudar a assegurar la cria d'aquesta espècie protegida i amenaçada, és efectiva a partir de finals d'aquest mes de gener, quan comença el període de reproducció. A tot Catalunya, hi ha nidificant només 79 parelles de cuabarrada. "Les tenim molt controlades i en fem un seguiment", comenta Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.

"El sector de cria s'ha de preservar màxim", assegura Mayà, que recorda que la zona de nidificació és dins d'un espai d'interès natural (EIN) protegit per 1a Generalitat i que hi ha una sentència judicial que ja deia "que s'havia de prohibir l'accés als camins que passen pel sector on cria". Per la zona, hi passa un sender GR que és força freqüentat per excursionistes perquè és una de les vies d'accés més senzilles als cingles. La prohibició afecta un àmbit ample perquè aquesta espècie no cria sempre al mateix niu. "Quan s'acosta la temporada de cria la femella comença a fer aportacions de materials per mantenir tres o quatre nius diferents i, després, acaba triant-ne un", comenta Mayà, que recorda que la perdiguera és "una espècie molt emblemàtica".
http://cinglesdeberti.blogspot.com/2019/01/senyalitzen-la-prohibicio-dacces.html?m=1

- Agents Rurals@agentsruralscat:
Hem instal·lat dos senyals de restricció de pas als dos corriols d'entrada a la zona crítica de reproducció d'aus rapinyaires dins de l'EIN Cingles de Bertí, en el marc de la regulació establerta al seu Pla director @territoricat. "En la temporada passada, va fallar la posta. "No sabem exactament per què", comenta Mayà, que apunta que "la femella era nova", però també admet que hi van poder tenir influència pertorbacions que es van detectar: presència de parapentistes ha un punt d'enlairament tradicional a Sant Feliu, fora de l'àmbit de l'EIN— i de vols d'helicòpter. En tots dos casos, els Agents Rurals van fer gestions per reconduir aquesta situació res que és prohibit pas per la zona. Enguany, estaran atents que no es tor a produir fets. També vetllaran perquè es mantinguin els cartells que recorden la prohibició de pas perquè els caminaires la respectin." (Font: El 9 Nou).