Turbians

Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjan del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència -molt lluny de l’entorn idíl·lic actual-. Aquesta ruta permet conèixer alguns d’aquests masos, alguns convertits en segones residències, altres en ruïnes. Les nombroses feixes que es poden veure a la cara sud són testimoni mut dels intents per arrancar sostén de la terra. També ofereix excel·lents vistes del Pedraforca, Ensija i la vall de Saldes per la cara sud, i el Moixeró i la vall del Bastareny per la cara nord.

La ruta transcorre tota dins territori del Parc Natural del Cadí–Moixeró.

Descripció

Sortint del coll d’Escriga cal seguir la carretera avall direcció Gisclareny fins a trobar la pista pavimentada de coll de Turbians a l’esquerra, que cal seguir. Ben aviat trobareu el mirador en memòria d’Albert Arilla, un guarda del parc natural i veí de Gisclareny que perdé la vida en un accident a la muntanya. Des del mirador podeu admirar l’església de Turbians, el nucli de població de Gisclareny (barris del Roser i Berta), la serra d’Ensija i el Pedraforca...

De seguida deixareu la pista i continuareu pel corriol que descendeix cap a l’antiga església parroquial. Des del collet de Sant Miquel cal que remunteu un petit repetjó fins arribar a l’església de Sant Miquel de Turbians.

Tot i que se’n tenen notícies des del segle X, l’edifici no presenta cap característica d’aquesta època. Tan sols la porta d’entrada té trets del romànic, la resta és fruit de les reformes efectuades en el segle XVIII, i restaurada els últims temps. La clau es pot trobar a Cal Pedrals -a la carretera de Gisclareny, encreuament del raval de Vilella-. Adossada al campanar veureu la casa de cal Campaner. A llevant hi ha les ruïnes del paller i al coll, la bassa.

Des d’aquí cal tornar a baixar fins el collet i continuar pel corriol que marxa a la dreta. Creuareu una pista i de seguida agafareu un camí que s’enfila a l’esquerra. Un camí amb alguns punts estrets i de terra solta on cal anar en compte, que flanqueja la muntanya fins a sota la casa de cal Raler, una de les cases més pròsperes en el seu temps, ara convertida en segona residència. Continuant pel camí, que en algun tram s’ha transformat a pista, arribareu a la font de cal Pere Vilella. Està amagada sota unes pedres. Si aixequeu la tapa de goma, veureu un tub del qual surt un raig d’aigua. La major part de l’aigua s’ha canalitzat cap a una bassa, a sota. Uns 20 metres abans de la font, tapades per l’herba, trobareu les ruïnes de cal Perleta. Heu de buscar unes parets baixes amb cantonades al costat del camí: és la casa. Com moltes altres, es va abandonar a la segona meitat del segle XIX. Per sobre hi ha l'antiga casa de Cal Pere Vilella que ha tingut més sort i fa uns anys va ser restaurada per obrir la Casa Rural Rústic Vilella. A partir d’aquí haureu de seguir un corriol que us pujarà fins al coll de Turbians.

En el coll hi conflueixen varis camins. Cal que seguiu direcció coll d’escriu pel corriol que s’enfila al nord. Poc després trobareu un camí a la dreta, que si seguiu podreu arribar al mirador de la Roca Tiraval (el camí no està senyalitzat i cal caminar uns 15 minuts per la cresta fins a arribar al pal de la bandera). Hi ha una llibreta per escriure les vostres impressions, si voleu. Magnífiques vistes de tot el Moixeró, des del coll de Pendís fins al Puigllançada, amb Bagà al vostres peus. Per retornar al camí senyalitzat, cal desfer el mateix corriol.

Pels que no heu anat al mirador de la Roca Tiraval però pocs minuts després de passar el coll de la Colladassa teniu una altra oportunitat de veure un panorama interessant des d’un balcó natural. Aquí el camí s’enfila fins arribar a la plana del Cau, situada al vessant de la muntanya, antigament dedicada a pastures, ara un esplèndid bosc de pi roig i pi negre.

A partir d’aquí ja només us queda una llarga i bonica baixada per dins el bosc. El camí passa per una canal a la roca i desemboca enfront d’una paret calcària, on hi ha un camí que marxa cap a l’esquerra. Seguint-lo tres o quatre metres s’arriba a un llom, davant veureu les ruïnes de la casa de la Portella adossades a la roca i mirant cap al sud. Aquesta casa també es va abandonar tan aviat com es va poder; l’any 1860 ja no hi havia ningú. Continueu baixant i ben aviat us trobareu de nou al coll d’Escriga.