Tuixent-La Vansa: Circular per Refugi de l'Arp, Barraca de Sangonelles, Prat Llong i Barraca del Pastor (Alt Urgell)

Tuixent-La Vansa: Circular per Refugi de l'Arp, Barraca de Sangonelles, Prat Llong i Barraca del Pastor (Alt Urgell)

Tuixent-la Vansa és una estació d'esquí nòrdic, que es troba al Pla de l'Arp, al vessant de l'Alt Urgell del massís del Port del Comte, dins el municipi de Josa i Tuixent. L'estació i les pistes es troben al sud de la Serra del Cadí, per això l'accés des de la Seu d'Urgell és una mica complicat i amb un traçat sinuós. També s'hi pot accedir des de Solsona i Berga. L'estació està a mig camí entre els municipis de Josa, Tuixent, la Vansa i Fórnols, per això pren el nom d'ambdós municipis (fragment tret de la Viquipèdia)

Avui farem una ruta circular per les pistes d’esquí i de raquetes de neu en un entorn tranquil, amb vistes espectaculars al Pedraforca i la Serra del Cadí, des de la part més alta de l’estació.

Deixem el cotxe a l’aparcament de l’estació (1.930 m) i sortim per la pista de terra en direcció al Prat de l’Arp. En pocs minuts arribem al prat i al refugi guardat del mateix nom. Una mica més al nord hi ha el mirador homònim i, per la dreta, una gran bassa pel bestiar. En aquesta època de l’any, el prat és ple de vaques i cavalls pasturant.

Seguim per la pista, que puja lleugerament, i a la primera cruïlla deixem la pista blava que ens portaria al Primer Replà. Nosaltres seguim recta per la pista que travessa l'Obaga de la Serreta i, a la següent cruïlla, agafem la pista de la dreta en direcció al Prat de Sangonelles. Per l’esquerra pujaríem al Prat Llong per la pista, però nosaltres volem passar primer per Sangonelles. Seguim aquesta pista en descens progressiu i, en uns 20 minuts, arribem a la Barraca de Sangonelles, refugi lliure en bon estat estructural, però que trobem brut i descuidat. Al costat veiem un parell de plafons informatius (un d'ells molt cremat pel sol) amb informació de l’àrea i de la ruta entre Sangonelles i Sorribes. També hi ha una font i unes bones vistes en direcció nord.

Deixem enrere el refugi i seguim per la pista que surt per l’esquerra i que, travessant el Prat de Sangonelles, va en direcció a la propera Font de Diumenge però, abans d’arribar, just al costat d’una precària construcció de fusta pel bestiar, agafem un corriol poc visible (cal buscar i seguir unes marques grogues i blaves als arbres de la zona) que puja decididament travessant el bosc fins arribar a les Barraques de les Foques, en un paratge conegut com a Pletes del Sisquer. Són un parell de barraques metàl·liques de colors groc i blau que poden servir d’aixopluc en cas de necessitat. Tot just per la dreta veiem l’inici del Prat Llong, un prat herbat de gran extensió i amb una verdor intensa. Trobem un gran ramat de vaques descansant al mig del prat, al costat de la Bassa del Prat Llong.

Descansem una estoneta i, tot seguit, iniciem la pujada final pel Prat Llong seguint el corriol fressat que el travessa. L’entorn és espectacularment bonic i, xino-xano, arribem a la part més alta del prat on trobem la Barraca o Cabana del Pastor, un "refugi" lliure on poder descansar i amagar-se de la pluja, si apareix.

En aquest punt, la panoràmica és espectacular: Pedraforca, Tossal d'Estivella i Tossa Pelada dominen l’escena.

Dinem en una de les taules de fusta, una mica precària, que hi ha al costat del refugi. Una mica més enllà hi ha una altra taula molt gran que, per estar a cobert dels arbres, manté un estat més saludable.

Després de dinar sortim en direcció al coll situat a l'est, on hi ha un bon ramat de vaques i unes vistes magnifiques al Pedraforca. Al coll hi ha una cruïlla de camins que, entre d'altres ens podria portar pe la dreta a l'estació d'esquí de Port del Comte i els seus cims, principalment als que podem veure des d'aquí, el Tossal d'Estivella i la Tossa Pelada.

Avui, però, decidim no pujar al Port del Comte perquè, amb el tram de tornada, el peu de la Carme ja tindrà prou. Queda pendent.

Per tant, iniciem la tornada pel camí que puja per l'esquerra i segueix en paral·lel al Prat Llong. A la primera cruïlla, agafem la pista que baixa per la dreta i veiem un plafó que informa de l'Itinerari de natura dels Arbres Vells de l'Arp. Com puc comprovar després a internet, són tres pins gegants i molt vells, catalogats com Arbres Monumentals per la Generalitat el 2016, que estan situats a la zona de Les Pletes del Sisquer, molt a prop de les barraques metàl·liques de Les Foques, per on hem passat a l'anada. Un d'ells, conegut com l'Avi de l'Arp, sembla que és un dels pins negres més gruixuts i alts de Catalunya. Ara no ens desviarem i deixem la visita per una altra ocasió.

El que si anem trobant en aquest tram de camí, a banda i banda de la pista, són diversos arbres talats per la part baixa dels troncs i amb formes molt cridaneres. Les formes i el diàmetre dels troncs ens parlen de la seva longevitat. Fem algunes fotos dels troncs que penjarem a la ressenya. Val la pena sortir una mica del camí per admirar alguns d'aquest troncs talats.

Seguim per la pista en direcció als Clots de Rebost. Tot aquest tram que segueix el Circuit vermell, nº 5 de Prat Llong, és molt bonic. En un moment donat arribem a una clariana que correspon a la part més alta del tallafocs que, divideix l'estació en dos i que, si volguessin, ens podria servir per baixar rectes a l'aparcament, però avui volem seguir gaudint d'aquest tram i, per tant, baixem pels prats de la dreta, amb poques marques, però mantenint sempre la vista del Pedraforca al fons. Als Clots de Rebost ens creuem amb el circuit groc, ben senyalitzat, que seguim en baixada i travessant el bosc fins sortir a una pista principal. En aquest punt deixem el circuit groc i seguim la pista per l'esquerra. Uns metres més enllà, aquesta pista creua novament el tallafocs a l'alçada del conegut com segon replà i, ara si, decidim baixar rectes fins l'estació i l'aparcament.

Un petit descans per menjar una mica de fruita i final de ruta per avui. Agafem el cotxe i cap a casa, que encara tenim una bona tirada.

Una ruta desconeguda però magnífica. Molt solitària i amb alternatives diverses que permet fer-la més o menys llarga i dura, triant entre les múltiples variants del recorregut.

Crec que tornarem aviat i, potser a l'hivern, caurà alguna "raquetada".

Salut i bona caminada !