TRINITAT NOVA - PARC DEL LABERINT D'HORTA

Passades les nou del mati sortien una bona colla de gent des dels voltants de l’estació del metro Línia IV, groga, (també de la mateixa estació de la línia verda – III) disposats a enlairar-nos muntanya amunt fins arribar al castell de Torre Baró que ens havien proposat com un repte immediat.

Una vegada hem arribat ja ens estaven esperant per acompanyar-nos per fer un recorregut pel interior del castell. Degut a que nosaltres superaven una vintena de persones es han fet dividir en dos grups (més o menys la meitat dels que anaven) i, mentre uns feien el recorregut, els altres esperaven avall fem xerrada i tafanejant el que dèiem els cartells i el que havia colgat a les parets.

Es puja, al primer nivell, per una escala de cargol hom el guia local ens ha fet una explicació dels motius pels quals aquest edifici s’anomenava tal com ho hi coneixem i, a més, curiositats i una mica d’història que amaga aquesta construcció que es veu, pràcticament, des de tota la ciutat.

Seguin pujant les escales de cargol que hi ha dins de la torre major dos nivells (el segon nivell no te gaire interès) i arriben a dalt de tot des de on es divisa una magnífica vista de Barcelona. Ha sigut una llàstima que el dia estigues emboirat i no hagin pogut veure la ciutat amb la claredat que hagés sigut necessària.

Sobretot, no es veia gaire res cap el Vallés tot i que, un altre dia amb major visibilitat haguéssim gaudit d’una vista meravellosa.

De nou en moviment i sempre ben guiats de la mà del nostre cap organitzatiu, en Ramón, hem seguit caminant muntanya amunt cap el forat del vent. Hem creuat per un pont la carretera que va al cementiri i hem continuar fins a trobar la carretera que va a Cerdanyola del Vallés que també hem creuat.

A continuació em baixat per una pendent que es tenia que anar amb molta cura per lo relliscós del terra degut a la humitat de l’ambient i que feia un dia que havia plogut. Un company ha caigut i, afortunadament, no s’ha fet cap mal.

Em passat pel costat de la font de la marquesa (que està a mitja muntanya, més o menys) i, baixant, ens hem trobat al centre educatiu de “Can LLupià” i el laberint d’horta, objecte d’una visita per part nostre. En total entre 8 i 8,5 km, poc més o menys.

Molt bonic l’entorn i molt cuidat pels encarregats de fer-ho. Alguns de nosaltres ho hem tingut por i ens em aventurat a entrar al laberint. A la mateixa porta d’entrada d’aquest recinte perdedor hi ha dos plaques i la que es troba més avall exhibeix un text que, literalment, diu:
Entra, saldrás sin rodeo
el laberinto es sencillo
no hace falta el ovillo
que dió Ariadna a Teseo.

Ho em passat “diver” buscant la sortida i, al final l’hem trobat. Gràcies, companys, pel vostre bon humor.

En acabar de visitar el recinte es va donat per finalitzada la passejada i alguns companys es van anar a fer un dinar de germanor.

Fins la propera