Treking Ciudad perdida, Colombia. Etapa 1; Machete pelao - campament vista hermosa

Treking molt bonic on pases per quatre comunitats indígenes.
Per poder-lo fer has d'anar amb alguna empresa amb amb permisos, nosaltres vam escollir la wiwa tours on el guia es un indígena wiwa.
L'objectiu principal era descobrir que era la "ciudad perdida", però l'experiència de passar pel bosc tropical, veure la gent de la zona com vivia va ser realment super interessant i super guapo.
El nostre guia Rafael era un jove de 25 anys, però era tot un home fet i dret. Ens explicava tant la historia referent a la ciudad perdida vista pels arqueòlegs i antropòlegs i a la vegada la seva versió com a natiu de la zona que de generació en generació es transmetien els coneixements entre els seus.
També ens anava explicant com vivien, com funcionaven els colectius indígenes, les seves traducions, el dia a dia etc. Molt interessant.
Com a opinió personal penso que es difícil l'equilibri que han de tenir, ja que son una societat molt tancada, amb costums ancestrals. Es com si nosaltres encara estiguéssim a les coves vivint. Penso que es bo que es mantingui les llengües que parlen, tradicions i costums, però al final tot evoluciona o com a mínim prospera. Es pot ser feliç sense llum, sense aigua corrent i només fent les feines per poder menjar i cuidar a la teva família.
El Rafael era molt purista per moltes coses, però ha estat "víctima" de la evolució i de tenir inquietuds per millorar la vida d'ell i de la seva família.
Els de les tribus anaven generalment tots de blanc amb una roba molt simple i descalços. Cada comunitat parla el seu idioma. Ell com a altres guies indígenes havia de tenir mòbil, walkie talki, etc.
També tenia moto, sabia fer funcionar el Instagram millor que mon pare, i li encantava la coca cola. Per rematar se'n anava de vacances a Santa Marta amb la seva família indígena.
Segurament cap dels seus avantpassats feien això, però es en la societat general en la que vivim si no et relaciones amb les altres civilitzacions quedes aïllat del món i ells tambe necessiten o els es més fàcil aconseguir segons quins materials per poder construir o millorar la qualitat de vida per tant necesiten diners i per tant s'han d'involucrar en el sistema establert.
Diria que son els indígenes 2.0, no els culpo, es difícil tenir l'equilibri per continuar conservant unes llengües i unes costums i a la vegada estar dins el sistema capitalista.

Està be perquè el govern colombià els té reconeguts i els deixa governar el parc Natural a la seva manera, es com un petit o gran bisness però val la pena, es un win win. Ells continuen vivint com volen i conservant el parc a canvi de rebre turistes i ensenyar una petita part del paradís.

Nosaltres erem un grup de 4 persones i era ideal perquè gran part de la ruta estavem sols i valia molt la pena.

En cada etapa aniré explicant una mica.
Considero que es un treking exigent per la calor i la xafugor que fa.
En aquesta primera bàsicament sortim del poblat de Machete Pelao fins a vista hermosa. Abans de la pujada final ens banyem al riu. Els paisatges ja comencen a veure macos. Al final del dia ens espera l'Ana, la nostre cuinera personal on ens va acompanyar durant tot el treking, ens va cuidar com una mare.