TRAVESSA EINA - TOES (2ª Etapa NURIA - NOUCREUS - RAS DE CARANÇA)

Travessia Núria – Refugi Ras de Carançà // Sortim del Santuari de Nuria pel costat de l’estació del cremallera en direcció nord-est i pel costat d'un riuet fins a trobar un petit pont de pedra, on just abans de creuar-lo, trobem un primer pal senyalitzador del GR-11. Recte surt el camí a Eina, nosaltres prenem el camí a la dreta creuant el pont i amb direcció al Noucreus i Noufonts. Seguirem els senyals blancs i vermells del GR-11 fins al coll de Carançà. Passat el pont creuem un pendent herbós on el camí és poc evident. Al davant i a l'esquerra, veiem una pista, si be el GR es un corriol que va paral.lel una mica per sota per sota d'aquesta, fins que poc mes amunt, passats uns 300 m., es troben. En aquesta primera part, caminem pel camí del Bosc, una passejada senyalitzada pels gestors de Vall de Núria i que transcorre pel vessant est de la vall. El camí és evident i ben abalisat amb les marques del GR-11. En aquest tram solen pasturar vaques i poltres. En arribar a les Molleres, travessem el Pont de l´Escuder, de fusta, per iniciar una pendent també herbosa i de camí menys clar. Hem d’anar a buscar un pal indicador que veurem davant nostre, una mica a l’est (dreta). Aquest pal indica una bifurcació. La vall de l’esquerra puja al coll de Noufonts, si be nosaltres tenim que anar per la de la dreta cap al coll de Noucreus, remuntant el torrent de les Molleres, fins al clot de Noucreus, quan el camí fa una gran ziga-zaga per iniciar la forta pujada final fins el coll de Noucreus (2.795m). Del coll només caminant uns 100 metres, arribem fins al cim del pic de la Fossa del Gegant (2.808m). Des d'aquest cim tenim unes vistes àmplies cap al serrat del Mig, Puigmal i el Pic de l'Infern. Baixem en direcció est uns metres per arribar al segon i darrer coll de la jornada, el coll de Carançà, situat a 2727m. (portem caminats 5,4km.). En aquest lloc abandonem l’abalisament, deixem les marques blanques i vermelles del GR, que ens han seguit fins ara per girar al nord (esquerra) per emprendre la baixada cap al circ de Carançà i el reguitzell de llacs que anirem trobant en la baixada. Aviat comencem a veure el primer l'Estany Blau (2583 m.), si be abans de baixar-hi ens hem d'aturar un moment per gaudir de les increïbles vistes que tenim sobre el pic de l’Infern amb l’estany Blau sota els seus peus. El camí esdevé d’alta muntanya, menys clar que el que recorríem fins ara, però fàcil d’anar seguint. Cal parar atenció a seguir sempre les fites que anirem trobant en tot moment fins el refugi de Ras de Carançà. Aviat arribem a l'Estany Blau, que es vorejat pel sender on encara hi trobem una congesta de neu, pasada aquesta, arribem a l’oest de l’estany, superem un petit coll, lloc on ja veiem l’estany Negre, iniciem la baixada, força dreta i pedregosa, on el camí fa ziga-zagues a fi de fer-la més còmodafins que aviat arribem a l’estany Negre. El deixem, seguint el camí que va baixant cap al fons de la vall, fins anar a buscar el riu Carançà, riu que seguirem bona estona sempre per la dreta. Estem encaixonats per les parets dels grans cims de la zona, com son el Pic de l´Infern, o el pic del Racó Gros (2.783m) que tenim davant nostre. Poc a poc la vall es va obrint i trobem prats trencats per rierols que zigzaguegen els seus plans. Cal anar fent curtes parades i alçar la vista per apreciar i gaudir de la immensitat dels paisatges que tenim, tant davant com darrere nostre. Aproximadament una mitja hora després de deixar l’estany Negre, trobem una cabana de pedra que potser útil en cas d’emergència. Després de passar per un altre preciós prat alpí arribem a l’estany de les Truites o de Carançà (2270 m.). L’estany de Carançà és el més gran dels llacs amb què ens trobarem. A l’estiu solen plantar-s’hi tendes i es ben concorregut per excursionistes i pescadors. Després de donar-nos un ben refrescant bany, continuem pel sender, ja força marcat que va baixant per uns paratges meravellosos (Des del llac, hem de perdre més de 400m de desnivell i caminar uns 4,8km per arribar fins al refugi de Ras de Carançà), anem seguint el riu que va travessat tant per prats verds com baixant per forts desnivells, que l'aigua va salvant amb vistosos salts per sobre de les grans roques. Durant aquesta baixada, cap a la cota de 2150m, entrarem al bosc, per finalment arribar al Refugi Ras de Carançà, situat a 1830m i per on també hi travessa el GR-10.
El Refugi esta guardat en temporada (Disposa de 30 places, pel que es aconsellable fer reserva) i amb places lliures mentre roman tancat. Lloc ideal per a passar-hi la nit, descansar de la intensa jornada i reposar forces pel dia següent. També es pot plantar la tenda en els llocs autiritzats a les rodalies del Refugi.