Tour del Canigó. Etapa 1 VARIANT!

Primer dia dels quatre que conformen la travessa del Tour del Canigó. Hem variat totalment aquesta primera etapa, ja que l'original ens semblava massa boscosa i sense gaires al·licients. Finalment, vam decidir fer una variant molt més alpina, realitzant diversos pics, alguns dels quals formen part dels 100 cims de la FEEC. L'única coincidència entre l'original i la nostra és l'inici, al refugi de Batera i el final, al refugi de Sant Guillem.
Això també comporta més kms i més desnivell, tant negatiu com positiu:
-Original: 18 kms, 1114 + , 1300 -
-Variant: 20 kms, 1506 + , 1734 -

CRÒNICA:
L'etapa és espectacular, dura, però amb un paisatge i unes vistes increïbles, a més avui, tenim la sort que els núvols estan molt baixos i nosaltres caminem en tot moment per sobre d'ells, essent un contrast impagable.
Sortirem de Batera (1481 m.) i anirem pujant fins que, ben aviat assolirem el Coll de la Cirera (1729 m.). Seguidament, ja s'enfilarà de valent i farem els pics de Pel de Ca (2089 m.), el cim del Cincreus (2271 m.) i com a tope d'aquest primer tram, el pic de la Gallinassa (2460 m.).
A partir d'aquí baixarem el Gallinassa i travessarem el Pla de les Eugues (2379 m.), on precisament, eugues no n'hem vist, però sí grups d'isards.

Tornarem a enfilar amunt, amunt, flanquejant pel marge dret d'una llarga cresta veient el pic del Roc Negre (2714 m.) com a colofó. Però abans de fer cim, en Buti, en Pere, l'Alfons, l'Edu i en Marin decideixen no seguir la traça gps i flanquejar-lo. ERROR: no hi ha camí marcat i han de superar trams de tarteres i caigudes força exposades, a part de ser un recorregut més llarg i amb més desnivell.
En Coll i jo, cap amunt. L'últim tram del Roc Negre és brutal, s'ha d'assolir el cim realitzant petites grimpades per les seves roques negres. Són grimpades fàcils i amb espai de sobra per maniobrar, però "ojito" amb els que us faci respecte les alçades perquè hi ha unes bones caigudes a banda i banda del pic. Les vistes del Tretzevents a l'esquerra i del Canigó a la dreta són acollonants. Des del pic i molt avall, veiem com els companys ho estan passant força malament per flanquejar-lo.
La baixada del Roc Negre també serà mig crestejant, amb algun pas no molt complicat, però anant amb els 5 sentits en el que fas. Arribarem a la Portella de Leca (2583 m.) des d'on tindrem unes grans vistes amb diversos llacs en primer pla i el Canigó al fons.
Des d'aquí veiem com el grup que ha anat per baix encara està lluny d'arribar a la nostra posició.
Un cop a la Portella, "només" ens queda fer el cim del Tretzevents (2731 m.). Ens tocarà pujar per una cresta que, al principi, visualment, semblava més dreta i perillosa del que va ser. Finalment, la cresta es pot vorejar bastant, hi ha forces fites de pedres que et van dirigint i es puja força còmodament, amb alguna grimpadeta fàcil.

Us en recordeu del principi, on deia que estàvem per sobre els núvols? Doncs c'est fini...😂
Farem el cim del Tretzevents en mig de la boira i aquesta ja ens acompanyarà fins al final del recorregut.
Començarem a baixar per un llom interminable de 6 kms ple de rocs i pedres sense veure res a més de 10 metres per culpa de la boira. Tirarem de gps (i sort!) perquè visualment és impossible orientar-se.
Sortirem de la traça algun cop, però recuperant-la en poca estona, tot i això, en el tram que va del km 14'9 al 15'1 hem de travessar un petit bosquet perquè ens havíem desviat força.
I la traca final, és la que va del km 15'6 al 16'1, on no hi ha camí, ni corriol ni res. Es travessa un altre bosquet de pins, força brutot, en forta baixada, seguint una tanca elèctrica de bestiar. Pensava que en aquest tram ens havíem equivocat, però al arribar a casa i mirar diverses rutes de wikiloc, que pugen de Sant Guillem al Tretzevents, la meva sorpresa és que un 90% passen per aquí.
Un cop superat aquest tram, ja empalmem amb el recorregut oficial de la ruta i ja només ens queda una bonica baixada de 3'2 kms per un net corriol, fins al refugi de Sant Guillem.
Vam tenir molta sort, perquè just al arribar al refugi, es va fotre a ploure i va estar així quasi tota la nit.

El refugi està molt bé, les dues noies que el porten són molt amables, tot està molt net i les dutxes d'aigua calenta són gratuïtes!!! Tenen un gos, molt maco però molt pesat, que no para de jugar portant pedres i fustes perquè els hi tiris. Hi descobrim també, una cervesa espectacular: la "Senyor Voltor", feta a Prats de Mollo. I el sopar, està molt bé, de primer, una sopa de verdures i de segon una vedella amb bolets increïble, per llepar-se els dits, que ens expliquen que la tenen 2 dies macerant-se. Finalment, formatges i coca de xocolata.
Acabem petant la xerrada i jugant al Uno... i a les 22 tothom al llit que l'endemà hi tornem.

https://www.youtube.com/watch?v=ERQxrvi63Kk