Tour de Canigo. Etapa 3.

Tercera etapa del Tour de Canigó, avui podríem dir que és l'etapa reina de la ruta, perquè s'assoleix el cim de la muntanya sagrada: el Canigó (2785 m).
Pujarem grimpant la seva part final per la mítica xemeneia. La xemeneia no és un tram extremadament complicat, la pujada està marcada amb pintura grisa, però té un parell de grimpadetes, sobretot l'última que s'ha d'anar amb els 5 sentits. I si et fan yuyu les alçades, doncs "ojito"...
La d'avui és una etapa curta en kms, uns 14, però amb un desnivell + de 1182 i - de 716. Farem una llarga pujada de més de 10 kms, des del refugi de Marialles (1725 m), fins al cim i llavors, una baixada de 4 kms fins al refugi de Cortalets (2170 m).

CRÒNICA:
Sona el despertador a les 06:30, és el dia que ens aixecarem més aviat, ahir el guarda del refugi va comentar que podia ploure a partir de les 13:00. El pla està clar: abans de les 13:00 hem de ser a dalt del Canigó, no volem fer la xemeneia plovent.
No he dormit gaire bé, el matalàs era una p... merda. Tinc els dits dels peus fatals, només posar-me els mitjons ja fan mal... Entre això i el genoll... És igual, he d'arribar com sigui...
L'Alfons també té els peus fets caldo, té cada cop més llagues a les plantes.
L'esmorzar és força cutrillo (serà el pitjor dels tres dies), a fora està tot moll de la pluja de la nit, però fa bon dia.
El primer tram planejarà flanquejant un riu pel seu vessant dret, fins que el travessarem per un pont de fusta (km 1'1). A partir d'aquí, la cosa s'enfila, guanyarem força alçada i travessarem força tarteres. Tornarem a flanquejar un altre riu pel seu vessant dret, però aquest cop s'haurà de travessar per sobre les roques (km 4'3).
Continuarem pujant, però haurem de fer una parada a boxes, el genoll em fot força mal, massatge d'en Buti al quàdriceps i quan està per feina, arriba un home francès que s'interessa pel meu estat. Quan ens fem entendre, es treu la motxilla i comença a buscar en el seu interior... I el tiu treu una genollera! i me la deixa. Un crack. No ser quants cops li vaig dir: merci,merci,merci,merci... 😂
I els dits? Els dits em feien mal, però com que tota l'estona era pujada i no es clavaven a la punta de la sabata, anava fent.
Pujarem una estona més i arribarem al refugi lliure Aragó (2130 m), on pararem a esmorzar.
Portem uns 6 kms, ens en queden 4 per fer cim, però quins 4! Pujarem 655 metres d'alçada en aquests últims 4 kms, dels quals, ens queden 1'5 kms de corriol per prats alpins, travessant el Circ de Barbet, amb unes vistes espectaculars del Tretzevents, Roc Negre, els estanys...
I quan finalitzen els prats, trobem ja, la falda (2375 m) del Canigó. Començarem a guanyar alçada fent ziga zagues i més ziga zagues per un corriol pedregós però ben definit en direcció al tram final, la xemeneia.
En aquest tram, el genoll em comença a donar pel c.. altra vegada, però l'emoció d'arribar a la xemeneia, grimpar-la i fer cim em fa tirar endavant... Això, i que he d'arribar per webs, no em quedaré tirat aquí dalt...
Arribem a la xemeneia, és espectacular. Fem 2 grups, un d"avanzadilla" format per en Coll, en Buti, en Marin i l'Alfons i un segon amb l'Edu, jo i en Pere.
La primera part s'ha d'anar amb compte perquè és bastant sorrenca i hi ha força pedres que les pots fer baixar avall, per tant, millor deixar distància entre un i altres.
Un cop arribem a la xemeneia en si, comença la part més aèria, ja tot són escalons de roca on alternes petites grimpades amb petits balcons on poder parar. No és complicat, perquè hi ha bons llocs on agafar-te, però, per mi, sí que hi va haver 2 trams xunguillos de grimpada on vaig patir una miqueta. Sobretot els últims 10 metres, on fem la part més aèria i dreta de la xemeneia. Vaig quedar l'últim del grup i vaig mirar avall, no volia fer-ho, però vaig mirar enrere, al buit, i vaig tenir uns segons de dubte, de pensar "que collo.. cardo aquí", però al veure que els companys havien pujat i que havia d'arribar si o si, vaig anar grimpant, força tenallat, a poc a poc fins al cim.
I quin cim! Possiblement el cim més emblemàtic dels Països catalans. Molta emoció, abraçades... n'hi havia un que plorava i tot 😂
Unes vistes 360 espectaculars!
Fotos de rigor, vam menjar una mica i tocava baixar... Vaig fer 2 metres i els dits em rabiaven, impossible baixar així... però ja tenia la solució pensada prèviament d'una calentada:
Hores abans ja els hi havia dit a tots: "si em fan mal els dits, per baixar del Canigó, ho faré amb XANCLETES!
I així va ser, em vaig treure les sabates i vaig posar-me les xancletes de dutxa, sense punta on es poguessin clavar els dits...i de mica en mica i amb l'ajut dels pals, vaig anar baixant fins a arribar a Cortalets.
No sé si mai ningú ha baixat el Canigó amb xancletes, potser és un Record Guinness o alguna merda així...😂

El refugi de Cortalets em va semblar una mica deixat, per mi el pitjor dels 3 que hem estat. Això si, el sopar va estar bé, de primer sopa de verdura (tercer dia seguit), el segon brutal: una especie de potaje amb cigrons i pilotes, de postres formatges i coca de xoco.
I si alguna cosa és espectacular en aquest refugi, és la sortida del sol: des de la part posterior del refugi hi ha unes vistes de l'Albera i tota la costa francesa (Argeles, Colliure, Port Vendres). Pel mati veus sortir el sol de darrere el mar i aquest va pujant mica en mica en una escena de colors espectcular.

https://www.youtube.com/watch?v=C7iRSNZSAGI