TOSSAL DE SURÓ (100 CIMS FEEC) DES DE CIVIT-TALAVERA-ALBIÓ-LLORAC-LA CIRERA-MONTARGULL-TURÓ DEL GALUTXO-MONTFRED
near Civit, Catalunya (España)
Viewed 141 times, downloaded 28 times
Trail photos
Itinerary description
Comencem la ruta a CIVIT, poble pertanyent al terme municipal segarrenc de Talavera, situat a dalt d'un tossal i on destaca l'església de Santa Maria del Coll , situada a la part més alta de la població. Visitada l'església agafem el camí de Talavera a Civit, en part asfaltat pero majoritàriament una pista que seguirem durant uns 3,5 km fins arribar a una cruïlla que agafarem a l'esquerra primer i que a una corba posterior, haurem de seguir drets en lleugera pujada per una carrerada que ens porta a les ruïnes de Cal Magí. Vorejant el camp a la dreta de les ruïnes, continuarem per la pista que ens deixa a la carretera ja al poble de TALAVERA. Capital del terme municipal del mateix nom i nucli més poblat, es situa a 791 m en el pendent d'una muntanya coronada per les restes d'un antic castell que es confón amb la construcció d'una casa. L'església de Sant Salvador de Talavera, al cim de la serra, conserva una portalada romànica del s.XII tot i que està modernament restaurada en estil neoclàssic. Recorrem l'interior del població passant per la plaça de la vila i algun carrer cobert fins sortir al carrer major on trobem un rètol informatiu del GR-171 que haurem de seguir fins arribar a Albió, ja al terme municipal de Llorac, a la comarca tarragonina de la Conca de Barberà, on el deixarem. Aquest GR, al igual que el més conegut GR-7, enllaça el Santuari de Pinós amb el refugi del Caro al llarg d'uns 300 km, discorrent paral.lel. De fet, va sorgir com una variant del primer, adquirint actualment una identitat propia, una mica més al nordoest del primer i seguint un traçat més muntanyós. El GR-171, perfectament senyalitzat i amb rètols de direcció a les cruïlles, ens deixarà a SURÓ, poble més petit del terme municipal de Talavera, pel que sembla actualment deshabitat i on destaca l'antiga casa senyorial de Cal Joanet, amb origen al s.XV. Seguint el GR deixant enrera el poble, als pocs metres veurem una pista que surt a la dreta i que és la que haurem de prendre per pujar al TOSSAL DE SURÓ, cim emboscat que pren el nom del poble del costat, de 828 m, amb un curiós i altiu vèrtex geodèsic de primer ordre coronat al nostre pas per un màstil amb estelada i que es troba inclós dintre del repte dels 100 cims de la FEEC. Si volem admirar les vistes del voltant, no queda més remei que puajr al capdamunt del gran vèrtex geodèsica, i des d'allà, poder veure com va ser el cas, les muntanyes del Montsec d'Ares, del Montsec de Rúbies, de la Serra de Boumort, de Montsserrat i al sud de la Serra de Miralles, on podem apreciar els estralls causats per l'incendi de l'estiu del 2021. Baixem del cim per retornar a la pista i seguir-la sense perdren's a les bifurcacions que ens poden confondre i que com deien, estan molt ben indicades fixant-nos en els pals indicadors. Arribats a una cruïlla a una pista on a l'esquerra aniríem a Llorac, per exemple, però que nosaltres seguim a la dreta en direccIó a Albió, deixarem enrera la província de Lleida per entrar a la de Tarragona pel terme municipal de Llorac, on Albíó, el nostre següent destí, és un dels seus pobles. Situat a l'extrem més occidental del terme municipal de LLorac, ALBIÓ, destaca per estar situat en plena Vall del Riu Corb i per la seva església parroquial de Sant Gil, que forma un conjunt amb el cementiri i la casa rectoral. El temple és de planta de creu llatina amb dues capelles adossades a la banda dreta. La portalada és romànica i adovellada. El poble conta també con les restes del seu castell, del qual solament queden els fonaments, i del magnífic Molí de Dalt, situat sota el poble, al costat del pont que travessa el riu Corb, un edifici excepcional que conserva pràcticament sencera la seva estructura medieval. Deixem el poble deixant a la dreta el Mirador de l' Espai Natural Protegit de les Obagues del Riu Corb i uns metres més endavant, a l'esquerra, un petit i bonic parc que rep el nom de l'Espai del Caminant. Seguirem uns 500 m per la carretera TV-2245, fins deixar-la per prendre una pista que surt a l'esquerra i que seguirem durant aproximadament un kilòmetre fins arribar a un corriol a la dreta que haurem de seguir amb tendència a baixar entre algun que altre arbre caigut, altra cop a la carretera que haurem de continuar en direcció a LLorac durant 1,4 km. Al poc de reprendre-la, veurem una antiga fita kilomètrica a l'esquerra i una mica més endavant, el petit cementiri de Llorac. Deixem la carretera per anar a LLorac, a la dreta de la mateixa. Situat a la comarca tarragonina de la Conca de Barberà, LLORAC, forma part de la comarca natural de la Baixa Segarra i ocupa el primer tram del riu Corb, que neixa molt al prop, al poble de Rauric. Accedim al poble creuant el pont sobre el riu i ens dirigim rodejant-lo per la dreta a l'església de Sant Joan Baptista, d'origen romànic reformada al s.XVIII. Des d'allà, baixant a l'esquerra arribem a la Plaça Major per sortir després a la vora del riu on trobem un indicador que seguirem per anar cap al poble de la Cirera. Fent la vista enrera, podem tenir una bona panoràmica del castell de LLorac, situat al damunt de la població i que té aspecte de casa fortificada. La pista que seguim ens treu a la carretera T-224 pasant el pont i agafant a l'esquerra la pista asfaltada que ens ha de porta en pujada al tram final cap al poble de La Cirera. Nosaltres en comptes de pujar a la carreterea el que farem és passar per sota el pont i seguint el marge del camp durant uns pocs metres, pujar una petita rasa per agafar la pista uns metres més endavant. Seguint la pista arribem a LA CIRERA, bonic i ben cuidat en les seves construccions poble pertanyent a Llorac situat a un turó on antigament es situava el castell del s.XII. Destaca l'església barroca amb elements gòtics de Santa Maria de la Cirera, situada a tocar de la carretera que creua la població. Sortim del poble seguint la carretera poc més de 500 metres, ja que deprés seguirem la pista que segueix recte i que s'endinsa al PARC EÒLIC DE MONTARGULL, que ens acompanyarà fins gairebé el final de la ruta, ja sigui passant just sota dels seus gegantins molins o veient-los a distància. Amb 22 aerogeneradors i una potència instal·lada de 44 MW, va posar-se en marxa l'any 2008. Seguint la pista que travessa el parc, creuarem la carretera TV-2241 passant per la Subestació elècrtrica de Montargull per arribar després al despoblat del mateix nom, on el que es manté en millors condicions és l'església de Sant Juame. MONTARGULL, al terme municipal de Llorac, va créixer al voltant del seu castell, del 1077, del qual sols resten amb prou feines els murs del perímetre exterior. Passat el poble i seguint la pista, veurem que a l'esquerra surt un corriol que puja a un petit turonet, el Turó del Galutxo (854 m), cim emboscat que algunes bibliografies consideren com a sostre comarcal de la comarca de la Segarra, tot i que en realitat, es troba encara dins de territori tarragoní, pel qual hauria de considerar-se un fals cim comarcal. De fet, al cim trobem la ja clàssica placa que la FEEC va col.locar el seu centenari als sostres comarcals. Seguint la pista un cop baixats del turó i l'alçada del següent aerogerador que trobem a l'esquerra, entrarem ara sí, dintre de territori segarrenc, començant a recorrer la Serra de Montfred. De fet, a l'esquerra de la pista, dins d'aquesta serra, hi ha una elevació a 836 m, sense nom, que després de l'integració de Torà, poble on es troba Sant Salvador, que si que era el punt més alt de la Segarra, al Solsonès l'any 2023, fa que sigui aquesta cota el punt més alt de la comarca segarrenca. Al fons, sobre un promontori rogenc, ja podrem veure també un vèrtex geodèsic, cap al qual ens dirigirem seguint la pista. El MONTFRED, de 834 m presenta un vèrtex geodèsic al mig d'un camp i ens deixa boniques vistes cap al sud, on destaca Santa Coloma de Queralt, el més proper poble d'Aguiló i les serres de Queralt i de Miralles. Uns metres més endavant arribem a les restes del poble de Montfred, on destaca la ruda ermita romànica del s.XII de Santa Fe de Montfred, que ens deixa una sorprenent imatge on es conjunta l'antiguitat de la mateixa, i els moders molins del parc eòlic que li fan ombra. La pista s'apropa a la carretera T-221, però abans d'arribar-hi, nosaltres agafarem la pista que a l'esquerra davalla suament entre camps en direcció a Civit. Passem per les restes del mas de Cal Comtet, que deixem a la dreta i continuem dret fins que fem un revolt marcat a la dreta per arribar al Barranc de Civit, on un cop creuat el pont hem de deixar la pista per agafar el camí que va a l'esquerra i que passa davant de la Masia de Bordell, on un corriol just al davant que baixa a l'esquerra, a una zona humida i plena de vegetació, ens deixa a la FONT DE BORDELL, que es considera el neixement del Riu Ondara. Tornats al camí que deixa a la dreta el Mas Bordell, comencem a pujar per la pista, on un cop amunt, haurem de seguir rectes per fer un anada-tornada i visitar la curiosa FITA DE LES TRES PROVÍNCIES. A l'esquerra, surt la pista per la qual arribarem a Civit. La fita dels tres termes és un antiga fita de terme que es troba a la dreta d'un camí, a tocar de la carretera T-221 i que va ser localitzada i documentada pels Agents Rurals a l'estiu del 2018. La fita, de l'any 1889, delimita tres províncies entre Santa Coloma de Queralt (Tarragona), Argensola (Barcelona) i Talavera (Lleida). Tota una curiositat geogràfica que a nivell català solament trobem al cim de les Penyes Altes de Moixeró, on conflueixen en aquell cas les províncies de Barcelona, Girona i Lleida. Tornats al punt on hem fet l'anada-tornada, solament ens queda seguir la pista que ara ens surt a la dreta i que en continua baixada ens deixarà altra cop al poble de Civit, punt d'inici d'aquesta interessant ruta.
IBP INDEX 92 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).
Waypoints
Pàrquing Civit
Santa Maria de Civit
El poble de Civit està situat dalt d'un turó, al capdamunt del qual hi ha l'església de Santa Maria, coneguda al segle XVII com Santa Maria del Coll. El lloc està documentat des de l'any 1051, època en la qual es degué construir l'església. D'aquell temple romànic no en resta res. El temple actual és de nau única, coberta amb volta apuntada, amb capelles laterals i un campanar de planta quadrada. Un porxo modern dóna accés al portal adovellat. En aquest hi ha inscrita la data de 1772. Davant de l'església, molt descurat, hi ha l'antic cementiri, amb restes de sepulcres i esteles funeràries.
A l'esquerra
Sant Salvador de Talavera
L’església parroquial de Sant Salvador de Talavera es troba a pocs metres de les cases del clos urbà, al cim de la serra. Conserva una portalada romànica del segle XII i un pany de paret; l’eixamplaren modernament amb un senzill estil neoclàssic i posaren l’entrada a la façana de llevant. Dins l’església s’hi conserva un sarcòfag de pedra, amb un relleu a l’exterior de la caixa que representa l’àguila i la campana, a la tapa hi ha les figures jacents d’un cavaller i la dama, amb la vestimenta del segle XIV, i a dins es conserven els ossos de dos personatges, que bé podrien ser un Aguiló i una So.
A l'esquerra
A la dreta
A la dreta
Sant Gil d'Albió
Esmentada a mitjan segle XII, l'església de Sant Gil és un edifici romànic, del segle XII, reformada l'any 1561. Originalment constava d'una nau única, capçada amb un absis semicircular i coberta amb volta de canó, substituïda en la reforma per una volta de creueria. També s'hi van afegir dues capelles laterals i un campanar de torre. El portal és adovellat, de punt rodó, amb guardapols motllurat. Al seu damunt hi ha un plafó amb el Calvari i la data de la reforma.
Mirador Espai Natural Protegit Obagues del Riu Corb
Es tracta d’un petit espai format al voltant del riu Corb al seu pas per la Conca de Barberà. El paisatge forma un bonic mosaic en el qual s’alternen boscos i camps de secà, visible des de les carreteres que el travessen. i amb un gran interès naturalístic. A les Obagues del Riu Corb són de gran interès naturalístic les rouredes submediterrànies de roure de fulla petita, ja que la presència d’elements submediterranis i eurosiberians dins un país eminentment sec i continental, com el del seu entorn territorial, constitueix en si mateixa una notable singularitat botànica És de fàcil accés, el relleu és suau i pel seu interior discorre el GR 171, per la qual cosa és una excel·lent destinació per a la pràctica del senderisme i la BTT.
A l'esquerra
A la dreta
Carretera a l'esquerra
Llorac
El poble de Llorac (648 m; 35 h el 2005) és situat vora el Riu Corb, al marge esquerre, i al peu d’un tossal (843 m d’altitud) que el domina des de migdia. Al començament del segle XII Llorac pertanyia a Guifre Bonfill, un net del qual, anomenat Berenguer Bernat de Sentdomí, el donà juntament amb l’església de Santa Maria a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i fou una de les primeres possessions d’aquest orde al Principat. Els hospitalers hi establiren una casa, documentada a l’inici del segle XIII, que després integrà el batlliu de la comanda de Cervera. Al segle XIV el lloc pertanyia al montblanquí Francesc Alenyà, que el 1341 comprà la jurisdicció a Pere el Cerimoniós. A partir del segle XVI consta com a propietat dels Guimerà.
Sant Joan Baptista
L'església de Llorac, dedicada a Sant Joan Baptista, antigament formava part del bisbat de Vic i actualment del de Tarragona. D'estil romànic, probablement del s.XII, és d'una sola nau acabada amb un absis semicircular i coberta per volta de canó. Actualment mostra una espècie de nau paral·leda oberta al mur sud, que fou construïda més tard i que es comunica amb la nau originària de l'església per medi de dues petites arcades. La porta primitiva d'accés a l'església era oberta al mur sud i ara està tapiada. Amb tot, s'en construí una altra més tard als peus de l'edifici.
La Cirera
El petit nucli de la Cirera es va formar al voltant del seu castell (castro de Çacirera), documentat des de l'any 1174 però segurament molt més antic, ja que l'església de Santa Maria de la Cirera és esmentada l'any 1140. El llinatge dels Cirera apareix ja al segle XII. Però al segle XIV el castell era propietat de la corona, El rei Pere el Cerimoniós el va vendre als Alenyà, de Montblanc, el 1342. A l'indret on hi hagué la fortalesa hi ha un gran casal, amb portal adovellat, que es coneix com el Castell.
A l'esquerra
Parc eòlic Montargull
El parc eòlic de Montargull, amb 22 aerogeneradors i una potència instal·lada de 44 MW, es troba al terme municipal de Llorac i al costat del municipi de Rauric i malgrat ser a la Conca de Barberà, es dona el fet curiós que, en el seu interior i concretament entre dos aerogeneradors, es troba la frontera de tres demarcacions: Tarragona, Barcelona i Lleida. Es tracta del primer parc eòlic que es pot visitar dintre de l'oferta formativa Endesa Educa, enfocada en l'àmbit escolar, que també permet la visita a 14 centrals hidroelèctriques, la majoria situades al Pirineu lleidatà. En la visita, una tècnica d’Enel Green Power, la branca de renovables d’Endesa, els explica els detalls del seu funcionament, posant-los mesures assequibles com l’equivalència de l’energia generada amb l’abastiment de llars i com funciona un aerogenerador i els acompanya per l’extensió del parc.
Montargull
El castell de Montargull està documentat des de l'any 1077, quan era propietat dels Queralt. El 1170 va passar a mans de l'orde del Temple, la qual va anar adquirint successius drets sobre el lloc durant els anys següents. Tanmateix, els segles XIII i XIV sembla que la senyoria va tornar a estar en mans dels Queralt, els quals en van mantenir la possessió fins a l'extinció dels drets senyorials, al segle XIX. Del castell en resten, amb prou feines, algunes restes de murs del perímetre exterior. Pel que fa al poble, avui és un despoblat en procés d'enrunament, envoltat d'un modern parc eòlic.
Turó de Galutxo (854 m)(Fals sostre comarcal)
El Turó del Galutxo (851,5m) es troba dins el terme municipal de Llorac (Conca de Barberà), a certa distància del terme de Talavera (Segarra). Per tant, no es pot considerar sostre d'aquesta última comarca. Una mica més a l'est, dins la mateixa Serra de Montfred, hi ha una cota de 836m (sense topònim) que sí està entre els dos termes (Llorac i Talavera), però si mirem al nord de la comarca, trobarem un altre punt, sensiblement més alt, Sant Salvador del Coll de Llanera (845,9m). Aquesta ermita es va incorporar al terme municipal de Torà l'any 1968. Per tant, li correspon ser considerat el sostre de la Segarra.
Santa Fe de Montfred
Santa Fe de Montfred és una església romànica de Talavera. Aquesta capella és d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular orientat a llevant, precedit per un arc presbiteral. La porta d'accés sobre a la façana nord i és de forma d'arc de mig punt adovellat. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada i al mur de ponent n'hi ha una altra, d'una sola esqueixada. Al brancal sud de l'arc presbiteral s'obre una tercera finestra, de doble esqueixada amb signes d'haver resta reformada posteriorment. La capella té un petit campanar d'espadanya d'un ull situat sobre el pinyó del mur est. La teulada de la nau és a doble vessant i la de l'absis és de quart d'esfera. L'aparell de pedra presenta un treball irregular i descurat, sent el típic carreuó segarrenc rejuntat amb morter de calç, disposat en filades desiguals, més irregulars a les parts refetes, i que posen en evidència una obra de clara rudesa de principis del segle xii, tot seguint la tradició constructiva del XI. Hi havia una imatge de pedra de Santa Fe que actualment es troba a la casa de Josep Corbella a Santa Coloma de Queralt.
A l'esquerra
Font del Bordell (Neixement del Riu Ondara)
Sota Santa Fe de Montfred, dins del terme municipal segarrenc de Talavera, es tracta d'un font que es considera el neixement del Riu Ondara, riu de la Depressió Central. Situada al Barranc de Civit, la capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit. A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara; amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera (corre pel peu de la ciutat), entra a l’Urgell (on rep el nom del Reguer) i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins. Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre, abans de la construcció del Canal d'Urgell..
Fita de les tres províncies
La fita data de 1889 i delimita les tres províncies entre Santa Coloma de Queralt (Tarragona), Argensola (Barcelona) i Talavera (Lleida). Una fita de terme delimita les fronteres i recorreguts d’una via. En aquest cas la fita està feta de pedra i en ella hi ha tres inscripcions que indiquen les diferents províncies. El punt que delimita, un trifinium provincial, és una curiositat geogràfica que a Catalunya sols trobem també al cim de les Penyes Altes de Moixeró, a la serra del mateix nom, on conflueixen els termes municipals de Riu de Cerdanya, a LLeida; d'Urús, a Girona, i de Gréixer, enclau pertanyent al munipi berguedà de Guardiola de Berguedà, a la província de Barcelona.
You can add a comment or review this trail
Comments