Tossal de Moradilla

Avui anem cap a l'est, per pujar al segon turó més notable, després de la Seu Vella, del Pla de Lleida, el Tossal de Moradilla. Aquest emblemàtic cim del Segrià esta inclòs en la llista dels 100 cims de la FEEC i es un element de gran valor històric natural i arqueològic. Format per tres elevacions, a la més baixa situada a l’est, hi ha les restes d’un poblat iber i un cementiri medieval excavat en una gran roca, poc visibles al estar coberts de terra i vegetació. La segona elevació, al centre, és la més alta, hi ha una torre de guaita que durant les guerres carlines es va utilitzar com a torre de comunicacions, de senyals visuals, preo es va descartar aquest sistema per les dificultats meteorològiques i l'aparició del telègraf, també hi ha un vèrtex geodèsic i una antena tancada amb reixat La tercera part del tossal és allargassada, es on hi ha les restes del Front del Segre, una xarxa de construccions, búnquers i trinxeres. En aquest búnquer semi rupestre i pels vessants del tossal a finals dels anys 50 del segle passat si va rodar “La fiel infantería” del director Pedro Lazaga.
Sortim cap al polígon del camí dels Frares i cap a la banqueta arbrada de la sequia Quarta del canal d’Urgell, entre els arbres distingim la peculiar silueta del Tossal.Al arribar al camí d’Alcoletge a Artesa, ens desviem a l’esquerra per la Carrerada de Lleida fins a trobar el camí de la Moradilla. Passada una cabana mig enderrocada agafem un corriol que puja dret pel llom,ens trobem amb diferents grups de ciclistes que fan el descens per aquesta trialera. Arribem al cim de la torre de guaita, el més alt 243 metres, continuem cap el búnquer construït a l’interior de la roca arenisca i davallem el vessant oest, de cop ens trobem sense camí i anem camp a través fins una cabana que veiem davant on surt un camí que ens porta al camí vell de Lleida als Alamús i després anem a buscar el camí d’Alcoletge. Trobem un pal informatiu del camí de sant Jaume i seguim les indicacions pel camí de Bellvís, creuem la A2 i agafem la Carrerada d’Alcoletge cap al polígon del Segre i cap al camí de Granyena anem al pont de Pardinyes i cap a casa.
Caminant pel nucli urbà es reafirma i s’accentua el nostre descontent davant les mesures de prevenció pel covid, del tancament perimetral municipal. Terrasses plenes de gent de diferents bombolles sense mascareta, fumant i parlant fort, sense respectar distàncies de seguretat. Però nosaltres, senderistes, no podem anar a fer senderisme a la muntanya, amb la persona que convivim, per llocs pocs transitats. Vergonyós!!!!