TOSSAL DE MONTLLATS (O MONTILLATS) DES DE VILAFRANCA

PER FAVOR, LLEGIU PRIMER EL TEXT DEL MEU PERFIL ABANS DE SEGUIR AMB LA DESCRIPCIÓ DE LA RUTA. GRÀCIES!

Gran caminada amb varietat de paisatges. Gràcies a Kaminador, que vaig seguir el seu track vaig poder gaudir-la (amb alguna variació). Pot resultar difícil per a senderistes no avesats a fer molts kilòmetres i no acostumats a caminar fora pista. Anem a la descripció:

A/ VILAFRANCA A BOSC DE PALOMITA
Sortim des de Vilafranca, baixant a buscar els llavadors. Ací comença el PR local que ens porta a l'inici del Bosc de Palomita. Anirem ascendint seguint les indicacions i el camí prompte ens enclava en una senda entre bancals i carrasques, en un ambient molt solitari i plé de murs i construccions de pedra en sec.

En una estona (mitja hora aproximadament) enllacem amb el camí del refugi La Parreta i iniciem la senda pel Bosc de Palomita. No tenim pèrdua però després de l'ascensió per pista asfaltada, ens desviem per un tirany a mà esquerra que prompte es tanca en un bosc de pinars i que desemboca en el Pi del Comunet. Seguim fins conectar, per baix de la CV 173, amb la Font del Regatxol.

B/ FONT DE REGATXOLL FINS MONTLLATS
Una vegada fet el tram curt del carretera, aplegarem a la Font del Regatxol. Des d'aquest punt, anirem cap al bosc buscant la millor manera d'ascendir. Si anem bé, en deu minuts trobem una estreta i preciosa senda que desemboca en uns bancals i un mur que (sembla) ens acompanye la resta d'excursió.

Sortim del bosc, busquem el mur i ascendim amb el mur a la nostra dreta. La pendent és forta i el camí desdibuixat, però no és dificultós de seguir (no així la pendent, que és forteta). Després d'una bona estona pujant, ensopeguem amb una bella construcciò de pedra en sec, que serà la fita per a seguir fins el Tossal de Montllats, un indret de bosc amb un marcat caràcter de serrania caracerística d'aquesta zona. Un indret molt tranquil, solitari i bonic.

Per baixar, desfem el camí i apleguem a la carretera de nou, en el límit entre Aragó i el País Valencià. Busquem el mas dels Gils.

C/ MAS DELS GILS A VILAFRANCA
El mas és un indret molt característic, amb una ermita de 1764 molt guapeta. Ara el paisatge és evidentment rural i passem per diverses zones de pastura i assagadors. Hem d'anar el més silenciosos possibles i deixar les porteres tal qual les trobem.

En tombar al sud, comencem la part —almenys per a mi— més bonica de tota l'excursió. En clara baixada i després amb una prellongada pujada, ens veurem envoltats per un carrascar que segueix una faixa espectacular. Les vistes i la sensació de pau reconforten l'ànima! També el desnivell, que comença a fer-se dur. A poc a poc, veiem Vilafranca davant nostre.

En una baixada per una senda entre pins que se converteix en una pista que desemboca en la carretera a Vilafranca, connectem a ma dreta pel darrer assagador, marcat amb doble fitera.

En poc més d'una mitja hora tornem al punt d'inici, cansats però feliços!
La xafada de l'excursió és prou variabe; però predominen els trams pedregosos.

Una meravella que tornaré a fer segur.

Fins la propera! Camí, muntanya i desnivell!!!