Tossal de les Viudes i Tossal Gran

Ruta que ascendeix al Tossal de les Viudes (100cim) i al seu veí a l'altra banda del coll del Grauet, el Tossal Gran.
ATENCIÓ: la pujada al Tossal Gran és per a qui li agradi fer el senglar i lluitar amb la vegetació en trams sense camí definit.

Si bé pel Tossal de les Viudes trobarem informació fàcilment buscant altres tracks i blogs, al Tossal Gran no tenia cap referència. Per tant, em limitaré a descriure una mica aquesta pujada fins al cim, o si més no al cim que marcaven els mapes del ICC que portava carregats (1:5 000 i 1:10 000). Després a casa vaig veure que tant l'Alpina com els mapes 1:25 000 i 1:50 000 del ICC marquen el Tossal Gran a la següent cota de la carena, que resulta ser 7m més alta. Suposo que si s'arriba fins a la cota 1300 on vaig arribar jo, no ha de ser ja gaire més complicat arribar al "veritable" cim. Si algú hi arriba, estaré encantat de saber què tal és aquest últim trosset.

Des del coll del Grauet, seguirem inicialment sempre tot el que puguem per la cresta direcció al Tossal Gran, amb el precipici a la nostra dreta, per on ho trobem més senzill i més net de vegetació (a la tornada vaig seguir per dins del bosc, però crec que hagués sigut millor remuntar a la cresta). Les petites grimpades que trobarem en algun punt mai seran difícils, però amb roca humida cal anar amb compte. Després de fer varies petites cotes, arribarem a la base d'un mur més vertical (cota 1228.4 al mapa 1:5000). A l'esquerra trobarem una canal de terra amb arbres, que ens servirà per enfilar-nos dalt del mur.
Des d'aquí el track de pujada i baixada són lleugerament diferents. De pujada vaig grimpar la paret de roca per on em va semblar més senzill. A la baixada vaig seguir una altra canal amb arbres (aquesta vegada orientada al vessant de Valielles) que duia a un tram de "corriol", per dir-li d'alguna manera, ja que era bastant net i senzill d'avançar (potser rastre del pas d'animals?).
Com a última observació, durant la baixada a vegades pot semblar que petits corriols o rastres d'animals dibuixin un possible tram senzill de seguir. Em va passar en dues ocasions, una ben a prop del cim i una a mig retorn, que vaig decidir probar sort en aquests corriolets que baixaven cap al nord, i vaig acabar en tots dos casos trobant-me amb un precipici i havent de remuntar el que havia baixat. En definitiva, és millor tornar desfent el que hem fet per pujar i ja coneixem!