Tossal de Foix - Pèlags del Foix - El Molinot - La Foradada - Font-Rubí

Aparcament Torrelles de Foix

Torrelles de Foix és part de la comarca de l’Alt Penedès i es troba a la part oriental de la comarca, cap a l’interior. Situat a uns 368m sobre el nivell del mar, el nostre municipi limita al nord, amb el terme de La Llacuna i Font-Rubí, amb la comarca de l’Anoia; a l’est hi trobem el poble veí de Sant Martí Sarroca; cap al sud, el terme municipal de Torrelles, limita amb la comarca del Baix Penedès, per Montmell; finalment, a l’oest trobem el terme municipal de Pontons que ens separa de la comarca de l’Alt Camp. S’ha de dir que bona part del naixement del riu Foix passa pel municipi com també el seu afluent, la riera de Pontons. La superfície total del municipi és de 37km2, aproximadament, i la seva població actual és de 2.503 habitants. Els nuclis de població que hi trobem són diversos, el més gran el casc urbà del poble de Torrelles. Per altra banda, Can Coral i Plana de les Torres són les urbanitzacions més grans, i Les Espolles i La Montsarra les segueixen en volum de població. A més, tenim un conjunt de barris coneguts com: El Cusconar, Can Via, Mas Bertran, La Verna, Puigvell, Les Llambardes, Corral Nou, El Pany i Can Cruset sent, aquest últim, un nucli situat a les limitacions entre Sant Martí de Sarroca i Torrelles de Foix, de manera que queda dividit entre els dos termes municipals.

Santuari de la Mare de Déu de Foix

Santa Maria de Foix, Patrona del Penedès, fou l’antiga església parroquial. Al llarg dels segles ha experimentat moltes modificacions ja que de l’estil primitiu només hi resten la volta de canó i dos arcs torals. L’absis primitiu fou substituït per un de poligonal en els Segles XVI-XVII. La fundació d’aquesta església és molt antiga ja que a l’any 608 fou concedida la primera indulgencia als fidels de la parròquia i fou reedificada l’any 730. Església del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església està situada damunt d'un penya-segat prop de la capçalera del riu Foix, a 643 m d'altitud. És un edifici d'una sola nau coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, sostinguda per arcs torals. L'absis és hexagonal, amb nervis i clau de volta esculpida. La porta d'accés, situada al mur lateral de migdia, és adovellada i d'arc de mig punt. A la façana de ponent s'eleva el campanar d'espadanya, de quatre obertures d'arc de mig punt. Una muralla envolta l'església i la rectoria annexa. Hi ha referències de l'existència d'una capella en aquest lloc des de l'any 608, reedificada l'any 730. En 1198 Guillem de la Granada, senyor del veí Castell de Foix, va deixar ordre testamentària que fos construïda una església. Se sap que el 1263 es van fer obres d'ampliació i que durant el segle xiv s'hi consagraren els tres altars, dedicats a la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Macari. L'any 1557 l'església experimentà diverses reformes i el 1598 es feu la sagristia. Ja en el segle XVIII es va fer la Capella del Sant Crist (1705) i es va remodelar l'absis. Va ser parròquia fins a la fi del segle XIX, quan hi fou assassinat el darrer rector. En els anys vuitanta estava en procés de restauració. És la patrona del Penedès i té uns Goigs dedicats que relaten la història de la Mare de Déu de Foix.

Vistes La Llacuna

Municipi de la comarca de l'Anoia. El nom prové d'un petit llac endorreic, avui desaparegut, al fons de la vil·la en avall de la riera de la Llacuna. És a 614 m d'altitud, al fons de la vall. El 2022 tenia 942 habitants.

Cova de la Verge

Petita cova reconvertida en capella. L'entrada, amb una reixa sense tancar, té uns 3 metres d'amplada per 6 d'alçada. Els 3,5 primers metres estan arranjat amb ciment i cal sortejar un petit mur per l'esquerra. La cova consta d'una única galeria que va perdent amplada i alçada progressivament, fins a finalitzar als 11 metres de l'entrada. Coneguda de temps immemorials i esmentada als antics catàlegs espeleològics (Puig y Larraz; Font; Faura,...). Sabem que l'any 1950 és visitada per Angel Lagar durant les seves recerques biospeleològiques pel Penedès, tot anomenant-la Cova de Foix. Segons una llegenda, a la cova va aparèixer la imatge de la Verge; va agafar-la un pastor i anà a comunicar als altres la seva troballa; pel camí va adonar-se que la imatge se li havia esmunyit del sarró i va retornar a la cova on de nou la va trobar al mateix lloc; la tornà a agafar i per tres vegades se li escapolí. Els torrellencs, coneixedors del fet, decidiren bastir una capella al lloc de la troballa.

Tossal de Foix

El cim del Tossal de Foix de 642 m d'altitud i presideix la vall fluvial del riu Foix i el Puig on hi ha el santuari i les restes del Castell de Foix.

Masia de les Valls

Intersecció

Pèlag del Foix

Els Pèlags de Foix són ubicats ben propers a les ruïnes de l’antic trull d’oli de les Valls. Consta del Pèlag Gran, un gorg ben profund amb un salt d’aigua per damunt i una font d’aigua natural.

Font dels Pèlags

Pèlag de les nenes

És un ampli espai planer i rocallós, on el riu Foix habitualment passa mans. En el seu conjunt és un racó espectacular.

El Trull

Vinyes verdes

Masia Les Valls del Foix

Molí de la Pineda

Roser

Panoràmica

Riu Foix

El riu de Foix és un riu de Catalunya. Neix a la Serra d'Ancosa, a la Serralada Prelitoral al terme municipal de la Llacuna, creua la depressió prelitoral i la Serralada Litoral per desembocar al Mediterrani a Cubelles (Garraf). El seu règim hídric és típicament mediterrani amb variacions estacionals molt acusades. Es podria correspondre al riu Maius, citat per Pomponi Mela entre les poblacions de Subur i Tolobi (d'emplaçament desconegut, però situades entre Tarragona i Barcelona), o al riu Subi, citat per Plini el Vell com a pròxim a Tarragona. En el seu recorregut destaca el pantà de Foix, que va ser inaugurat el 1928 i es troba al municipi de Castellet i la Gornal. Aquest embassament permet aprofitar les aigües del riu de Foix, de manera que aigües avall el riu és sec la major part de l'any. La desembocadura del riu de Foix, a Cubelles, forma una zona d'espais humits de gran atractiu en aquest municipi.

Riu Foix

Travessem

Cua de cavall

La cua de cavall petita (Equisetum arvense) és una planta vascular sense llavors de l'ordre Equisetales. Es considera una mala herba per bé que també té un ús com a planta medicinal. La cua de cavall petita és una planta perenne amb rizoma. Necessita certa humitat que li proporciona la proximitat a fonts o altres corrents d'aigua en aquestes condicions és bastant comuna a tots els indrets humits dels Països Catalans fins als 1.800 metres d'altitud. La cua de cavall infesta el terreny i encara que la seva competència amb les plantes conreades és menor que en el cas de les altres males herbes, resulta molt difícil d'eliminar entre altres coses en tractar-se d'una planta perenne. És molt difícil d'eradicar amb les feines normals de llaurada, ja que té el rizoma molt profund. A més la reproducció per espores dispersades pel vent és molt efectiva. Com que biològicament està molt allunyada de les plantes amb flors per les quals han estat creats els agroquímics, resulta que és resistent als herbicides. L'acció principal de l'Equisetum arvense és la diürètica, deguda principalment a l'equisetonina, tot i que les sals de potassi i els flavonoides també l'afavoreixen. El silici existent a la planta obra sobre el cos regenerant els teixits, puix que el silici contribueix al manteniment del col·lagen. Augmenta les defenses inespecífiques de l'organisme. És astringent, antidiarreic i cicatritzant gràcies als tanins.

Presa de Dosrius

Presa de Dosrius

Panoràmica

Bauma

Salt del Tronc

Panoràmica

Riu

Pèlag del Brasó

El Molinot

Lliri dels blats o estadella

El lliri dels blats, espadella, herba d'espasa o herba de palma (Gladiolus italicus) és una espècie de gladiol. Probablement és originària de gran part d'Euràsia, incloent els Països Catalans on junt amb Gladiolus communis són les úniques espècies de gladiols autòctons (si com fa la Flora dels Països Catalans de Bolòs i Vigo, G. illyricus (Koch) es considera només com a subespècie). També apareix a altres continents on és considerada una mala herba comuna, sobretot dels camps de conreu i abocadors. Hi ha citacions d'aquesta espècie als estats dels EUA de Califòrnia Kentucky, Missouri i Tennessee. Antigament (i actualment a le Balears) se'n deia coltell (o contell) ‘ganivet’ (< llatí 'cultellu') per la forma de les fulles semblant a aquest estri, amb metàfora similar, es designa també per lliri d'espases, espasa, espaseta, espadella, espadola, claviol (Mall. modificació vulgar de gladiol, dim. de gladi, ‘espasa’),, xuclador (per la goteta de mel que els petits hi troben). Aquesta planta perenne creix a partir d'una tija erecta que arriba a fer pràcticament un metre d'alt amb algunes fulles llargues envoltant de la seva base. Cap a la meitat superior de la tija, generalment no ramificada, forma una inflorescència en espiga en què les flors apareixen espaiades. Cada planta té un màxim de 15 o 16 flors. Floreix entre març i juny. La flor és de color rosa brillant a magenta i diversos centímetres de llarg, amb els seus estams i un estil que sobresurt de la gola. El fruit és una càpsula d'un centímetre de llarg que conté moltes llavors sense ala. Hom les pot diferenciar d'altres espècies del gènere perquè les anteres són més llargues que els filaments que les sostenen i per l'absència d'ales a les llavors. Apareix en camps de cereals d'hivern de la regió mediterrània a l'estatge montà des del nivell del mar als 1.350 m d'altitud. La seva distribució és mediterrània (a la regió mediterrània i un poc més enllà en zones properes a ella).

Molí de l’horta

Conjunt de molí i masia de grans dimensions, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta a dues aigües, avui gairebé parcialment enderrocats. El molí, situat a uns 50 m al nord del riu Foix i a uns 50 m més a l'oest del torrent de les Llambardes, és un edifici de planta quadrangular , que encara conserva els paraments perimetrals fins a l'altura del primer pis. Se n'observa, a migdia, el portal d'accés, acabat amb un arc de mig punt adovellat, situat a un nivell més baix que la porta que dóna a l'habitatge. Dóna pas a la sala de moldre, d'uns 3,5 x 4,5 m, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Es troba parcialment enderrocada, de tal manera que en dur a terme el mapa de patrimoni, no s'hi va poder accedir. Es conserva encara, a ponent del conjunt i en molt mal estat, el rodet vertical, amb eix de ferro i eixos de fusta de més de 3 m de llarg, completament emmascarats per la vegetació. Darrera el conjunt, al nord-oest, s'observa el que hauria estat la gran bassa que recollia l'aigua del riu, amb un carcau d'1,2 m de diàmetre i es pot resseguir en part el recorregut del rec des del riu Foix. Pel que fa a l'habitatge, al nord-est del molí, encara en ús a principis del segle passat, avui es troba en el mateix estat d'enderroc que el molí, sense teulada i amb l'interior col·lapsat. D'acord amb fotografies de mitjan segle passat, l'edifici encara conservava llavors la teulada, avui completament enderrocada i d'acord amb els veïns de la zona, fa uns 10 anys la sala de moldre encara es trobava en bon estat. Tanmateix, avui, el conjunt es troba envoltat de bardisses i gairebé no s'hi pot accedir, i la sala de moldre presenta un enderroc incipient. La tipologia de la volta de la sala de moldre podria dur a situar aquest molí en època baix-medieval.

Pou de glaç

Carbonera

Clavell violaci (orquídia)

El clavell violaci (Limodorum abortivum) és una orquídia gairebé sense clorofil·la que viu sapròfita de la matèria orgànica del sòl. S’assembla a un espàrrec silvestre acabat de brotar o a un frare (Orobanche sp.) per la seva tija estirada, de fins a 80 cm, de color violaci. No té fulles basals, tan sols unes fulles reduïdes, com bràctees lanceolades en disposició vertical que abracen la tija. Aquesta tija acaba en una espiga de fins a 20 flors grans, també violetes, amb les peces del periant formant un casc al damunt, dos sèpals laterals llargs i estesos, un label còncau amb el centre groc i un esperó d’uns 2 cm dirigit avall. A vegades, algunes de les flors no arriben a descloure’s. El nom genèric Limodorum i el popular castellà “planta hambrienta” provenen de la seva suposada vida paràsita, tot i que en realitat sembla ser només sapròfita associada a fongs. El clavell violaci no té un hàbitat massa definit; viu als boscos secs, tant a les pinedes com als alzinars i les rouredes, a les garrigues i a les joncedes.

Roca Foradada

Muntanya de 590 metres.

La Roca Foradada

La Roca Foradada

Can Bosc de Baix

Cal Magí Rossell

Arrel

L'arrel d'arbre estava descoberta i pelada, segurament pel porc senglar.

Torrent de Cal Rossell

Vidriol

El vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Anguidae, freqüent a Catalunya. Té les potes atrofiades i el cos llarg, de manera que sembla una serp, però en realitat es un llangardaix àpode sense relació amb les serps.

Font de Cal Rossell

Cal Rossell de les Basegues

Panoràmica

Font del Rector

La Font del Rector és molt antiga, té molta història, ja que és on es recollia aigua pel castell, que durant l’Edat Mitjana estava a l’emplaçament del Santuari actual. Us convidem doncs, a veure d’allà on ho van fer els vilatans del nostre poble.

1. Botja peluda 2. Botja

1. Boyja Peluda Dorycnium hirsutum Mata de la família de les papilionàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, molt peluda, de fulles trifoliades proveïdes d’un parell d’estípules foliàcies, de flors rosades agrupades en glomèrul i de llegums oblongs inflats. Viu en boscs clars i garrigues de la regió mediterrània. 2. Botja Espècie de planta dins la família de les fabàcies molt comuna per tot el territori dels Països Catalans.