Tossa de Montbui. Anoia.

29 de febrer de 2024

Les voltes de la vida m'han portat de nou a l'Anoia. Després d'una jornada per Igualada, aprofito la proximitat de Santa Margarida de Montbui per pujar a la Tossa, un excel·lent mirador de pràcticament tota la comarca. Un curt passeig que ens descobrirà noves panoràmiques i petites joies patrimonials i històriques d'aquest racó del país.

Aproximació: des de Santa Margarida de Montbui accedeixo al nucli antic de població per la C-37. A un quilòmetre del nucli vell i per la dreta puja la carretera BV-2224 fins a Santa Maria de la Tossa, a tocar del cim de la Tossa de Montbui. Hi ha una gran zona d'aparcament on poder deixar el cotxe.

Itinerari: Des de l'aparcament plantejo una curta passejada per descobrir entre pistes i senders la Tossa de Montbui. Surto des de la maqueta de la Tossa que hi ha al costat de l'aparcament en direcció nord, pel passeig que voreja el cim de la Tossa per la seva dreta. A l'esquerra hi ha un pou que devia abastir d'aigua el castell i l'església. Uns metres més endavant, a la punta de la carena, una preciosa balconada em regala una gran panoràmica de la ciutat d'Igualada als meus peus, i de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí amb el teló de fons de Montserrat.
Un corriol em puja fins a l'esplanada on està el vèrtex geodèsic de la Tossa de Montbui, cim de 619,6m.que apareix al llistat dels 100 cims de l'ICGC. A tocar del vèrtex hi ha una gran creu, beneïda el 20 maig de 1990 al cim de la Tossa de Montbui, en la festa de l'aplec del Roser.
Des del cim baixo novament cap a la zona d'aparcaments però trenco per la dreta per una pista que en baixada em deixa a una petita àrea recreativa on hi ha el pou de la Tossa.
Pel costat del pou surt un sender que s'endinsa a un bosquet de carrasques i pins i que em remunta fins al coll de la Creu. Una important cruïlla de camins des d'on prenc la pista que surt en direcció oest cap al Pla de la Tossa, deixant a la dreta una caseta amb un repetidor. Dos cruïlles de pista més on sempre prenc la de la dreta em portaran a una tercera cruïlla on un indicador em desviarà, per la dreta novament, cap al Serral de les Onze. Un sender carener em portarà fins al mirador de les Onze. Una altra preciosa balconada cap a la plana esquitxada de turons del Coll del Guix, mirant al nord-oest. Cap al nord-est es pot admirar tota la carena de la Tossa de Montbui.
Desfaig camí fins a l'encreuament anterior i segueixo la pista de la dreta cap a l'Alzina Mil·lenària. Al següent trencall de pistes segueixo recte i el camí comença a girar cap a l'esquerra. Cal estar atents a una petita fita de pedres a la dreta que ens marca el corriol que baixa fins a l'alzina. La suposada Alzina Mil·lenària, sota el meu criteri, no té res de mil·lenària, amb prou feines si passa del segle, tot i què possiblement és de les més grans de la zona.
Torno a pujar a la pista i desfaig uns metres del camí que m'ha portat a veure la carrasca, fins a un sender que surt ara per la dreta i que a estones empinat i bastant descarnat em remunta fins a la carena, on ara planer em porta fins a una altíssima torre de guaita forestal. Ara per pista torno a baixar a la pista principal de la carena. Al proper encreuament prenc la pista de la dreta que em deixarà al Pla de la Tossa, coronat per grans torres de comunicacions. El sender passa entre les tanques dels dos repetidors, i novament en direcció nord, baixa fins al coll de la Creu, per on ja havia passat al començament de la passejada. Ara també per la dreta prenc un camí que avança paral·lel a la carretera d'accés fins al Mas del Castell. Hi passo per sota, pel caminet de l'esquerra, que puja al peus del Castell de la Tossa o de Montbui. Gran talaia de la Conca d'Òdena, situat estratègicament entre les serres de Miralles i d'Ancosa, datat al S X.
Al davant del castell s'aixeca l'església de Santa Maria de Montbui, d'estil preromànic i que com el castell està datada al S X i formava part del seu recinte. Corona el mur de ponent un preciós campanar d'espadanya de doble arcada, i destaquen també els tres absis semicirculars a la part de llevant. Un espectacular conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Una interessant visita al mirador natural per excel·lència de la Conca d'Òdena.

Salut i muntanya!!