Tiana: TURÓ D'EN GALZERAN o D'EN MATES (484m), Cementiri dels Empestats o del Còlera, Font de l'Alba, Ermita de l'Alegria

TURÓ D'EN GALZERAN o D'EN MATES (484m), des de Tiana (Parc de la Serrala de Marina).

Circular des del Cementiri de Tiana, passant per l'Ermita de l'Alegria, el Cementiri dels Empestats o del Còlera, la Font de l'Alba i una zona de pic-nic, a la tornada.

El Turó d'en Galzeran està inclòs al projecte 100 Cims de la FEEC. Al cim hi ha una torre de guaita i un monòlit geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metro. Es va fer servir per a la triangulació del vèrtex format pel Matagalls, el Puig Rodò i el Turó d'en Galzeran.

Atenció la primera part d'aquesta ruta a l'estiu... molta calor! Al matí no hi ha ombres i dóna el sol directe de mar.

* RECORREGUT (en sentit anti-horari):
Cementiri de Tiana
Ermita de l'Alegria
Trencall pineda camí de sauló en forta pujada.

Collet, enllaç SL-C 95 i GR 92

Darreres giragonses en pujada i ja som gairebé al cim!

Prenent un corriol arribem al gran vèrtex geodèsic, utiltzat per la medició del meridià Dunkerke-Barcelona.

TURÓ D'EN GALZERAN o d'en Mates (484 m.a.), situat entre el Vallès i el Maresme, amb magnífiques vistes cap el mar, Badalona, Tiana, Montserrat, el Pirineu...

A l'esplanada superior hi ha una immensa torre de guaita.

Des de la torre de guaita baixem, en fort pendent, pel corriolet que hi ha als seus peus.

Sortim a pista forestal, però no la seguim, sinó que continuarem per un senderó que veiem per sobre de la pista: baixada pronunciada ombrívola per trialera estreta (sots profunds).

A la cruïlla, seguir a l'esquerra.
Sortim a pista, que seguim fins u trencall ja indicat amb rètol SL-C 146

CEMENTIRI DELS EMPESTATS o DEL CÒLERA (any 1870).

FONT DE L'ALBA (seca)

Zona de picnic (taules, bancs i font: raja)

Poliesportiu de Tiana: Piscines municipals i camp futbol.

Tanquem la circular, finalitzant la ruta.

****

CURIOSITATS:
*Cementiri del Còlera, també conegut com el cementiri dels empestats o de la Febre (1870). L'any 1870 va arribar a Tiana, procedent de Barcelona, la primera expedició d'afectats del tifus icteroide, més conegut com "pesta groga". L'Ajuntament de Barcelona va habilitar l'edifici de la Conreria i la Cartoixa de Montalegre, de propietat privada, com a hospital d'infecciosos. Davant la por dels vilatans per l'enterrament al cementiri local dels malalts que es morien, es va habilitar un terreny a uns 200 metres de l'hospital on poder-los donar sepultura. Encara podem veure algun fragment del mur que el delimitava i una gran pedra de 2 metres de diàmetre, on s'aprecien les imatges d'un rellotge de sorra (símbol de la brevetat de la vida) i d'una calavera (símbol de la mort).

* TIANA pertany a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i és als vessants marítims de la Serralada Litoral, des del turó d'en Galceran o de Mates al nord-est, fins al Coll de Montalegre al nord-oest, pel que passa la carretera de La Conreria que dóna accés al Vallès Oriental, per Sant Fost de Campsentelles. Davalla cap a la costa fins al terme municipal de Montgat. El territori és drenat per diverses rieres, com la Riera de Tiana i la Riera d'en Font, que desguassen al mar passant per Montgat. Té un microclima, una orientació i un sòl molt similars als d'Alella.