Tavertet-Salt Molí Bernat-Cova de les Pixarelles-Morro de l'Abella-Barret de Perereda-Balma de les Piques-Tavertet

1-SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Tavertet és un municipi de la comarca d'Osona, a la demarcació de Barcelona. Limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud, amb Les Guilleries. El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle xx. Això i l'espectacular entorn natural que l'envolta —frondosos boscos i cingleres— el proveeixen d'un encant molt especial. El nucli urbà constava inicialment de només tres carrers, que encara s'anomenen de la mateixa manera: "carrer de Dalt", "carrer del Mig" i "carrer de Baix". Els darrers 20 anys el poble ha crescut força, però ha sabut mantenir un bon equilibri estètic entre les antigues cases del 1700 - 1800 i les construccions més modernes.
2-RUTA-ORIENTACIÓ-SEGURETAT
A nivell d’orientació cal dir que la ruta, sense ser difícil, té algun punt on cal anar especialment atent, per la qual cosa recomano no perdre de vista el track, especialment al tram que ressegueix els cingles, on si et despistes pots arribar a algun punt on només hi vegis paret i precipici, en aquest cas només cal tirar enrere fins trobar el camí, que hi és. En la major part de la ruta (zona dels cingles) seguim punts de color groc, no sempre ben visibles. No hi ha passos aeris especialment exposats, però caminem a una altura considerable i no s’hi val a badar, cal anar concentrats. El pas de les escales de ferro (molt ben clavades al terra) no té cap dificultat si no es pateix de vertigen. Si se’n pateix l’alternativa és assegurar amb arnés i corda la persona en aquest pas. Passem per zones de torrents, salts d’aigua, de vegades combinades amb roca i, tot i que no rellisquen especialment, cal mirar bé on es trepitja.
3-FLORA
Els prats i les pastures, els boscos i les roques són els principals hàbitats de l’espai, que acull una nombrosa biodiversitat. Els vessants solells els ocupen rouredes de roure martinenc, mentre que les fagedes cobreixen les obagues i els cingles acullen savines i algunes alzines. A les fondalades dels torrents trobem avellanoses, pollancres, lledoners..., i a les roques, falgueres i plantes ben curioses, com l’orella d’os.
4-FAUNA
La fauna salvatge hi és molt present, i no és difícil trobar-se un porc senglar, un esquirol, un teixó, una guineu o una geneta, ni tampoc sentir cantar un pinsà o una cadernera, o veure volar un voltor o un esparver. En dies d’humitat o pluja podem veure salamandres i gripaus pels camins i cal vigilar de no trepitjar-los.
5-GEOLOGIA
Aquesta zona està situada a la serra del Collsacabra que forma part de la serralada Transversal. Es troba en el vorell nord-est de la conca de l’Ebre, en les proximitats de la serralada Prelitoral, que aquí constitueixen les darreres estribacions del massís del Montseny. Aquesta conca es va anar omplint de sediments durant el Terciari, al mateix temps que l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus al nord i la serralada Prelitoral al sud i sudest. Els materials terciaris (Eocè) es disposen per sobre dels materials paleozoics a través d’una discordança erosiva. Les roques aflorants poden ser, a la part inferior de la sèrie, d’origen continental (argiles i gresos vermells), o bé d’origen marí, a la part superior (margues grises, calcàries i gresos grisos). És molt freqüent, trobar abundants fòssils marins en les calcàries, sobre tot nummulits. Les capes estan subhoritzontals o poc inclinats. L’erosió diferencial de roques dures i toves (alternança gresos i calcàries i nivells margosos) ha donat lloc a un relleu en forma d’una gran taula amb les cingleres característiques de Tavertet i del Far. .

La qualitat del paisatge és de gran bellesa degut a aquesta gran cinglera vermella i grisa, juntament amb el contrast dels relleus suaus, desgastats, de les roques paleozoiques situades als peus de la cinglera. Tots els camins que transcorren en paral·lel als cingles es poden considerar un mirador per sobre de les Guilleries, el pantà de Sau i la pròpia cinglera amb els seus entrants i sortints per on es precipiten algunes rieres formant salts d’aigua. L’acció de l’aigua en les roques carbonatades ha originat un sistema subterrani de coves i avencs. Cal destacar la cova del Serrat del Vent, que amb els seus 4.273 m de recorregut i 215,5 metres de desnivell, és la cova més gran del món en gresos. Aquesta zona forma part de dos Espais d’Interès Geològic declarats pel Departament de Medi Ambient: geozones 215 i 216.
6-VALORACIÓ
Espectacular excursió amb tots els ingredients per a gaudir d’una matinal excel·lent. Les vistes sobre els diferents miradors per on transitem són fantàstiques (si no hi ha boira, és clar), les coves que sovintegen sota les grans parets dels cingles són majestuoses i, a més, tenim el puntet d’emoció de transitar per algun pas una mica tècnic i/o aeri (sense perill si no fem el ruc). Molt recomanable en època d’aigües per la grandiositat dels salts que hi trobem. Evidentment cal anar en compte si el terreny està relliscós. Sense punts d’aigua al recorregut, porteu-ne suficient de casa. No és una excursió dura per distància, però el fet de ser una mica puja-baixa i alternar passos tècnics fa que no sigui precisament un passeig en el sentit més literal. IBP=68