Tavèrnoles-Font i escales de Foquers-Mare de Déu de la Damunt-St.Jordi de Puigseslloses-dolmen-Torrent i fonts de Folgueroles

Inici de la ruta.

Església St. Maria de Tavèrnoles: documentada des de l’any 967. Entre els segles XIII i XV, va exercir el control sobre la parròquia de St. Llorenç del Munt. Les modificacions que acabarien donant una fesomia barroca a l’edifici es van iniciar a principis de 1607. El 1730 es va reconstruir la sagristia, que havia estat incendiada per les tropes franceses al s. XVII, i la portalada romànica fou restituïda acabada la Guerra Civil (1936-1939).

A la dreta.

Camí a la font i escales de Foquers.

A la dreta. Font, basa, safareig, riera i escales de Foquers.

La font dels Foquers és una de les més populars i concorregudes de Tavèrnoles. Ha estat arranjada i emmarcada en un mur de pedra. A tocar de la font hi ha la bassa i un safareig. El broll d'aigua prové de la riera de Tavèrnoles. Ens trobem en un indret amb vegetació de ribera, amb la presència de pollancres, freixes i cinc grans plataners que fan ombra a l'estiu. Al costat dret hi ha les escales de Foquers, que formen part del camí que uneix Folgueroles amb Tavèrnoles. Són un llarg tram de més de 300 esglaons irregulars de pedra, amb un desnivell de gairebé 50 metres. L'obra fou iniciativa de l'antic jutge de Pau de Tavèrnoles, al adonar-se de la perillositat del pendent d'aquest tram del camí, quan un dia després d'unes intenses pluges, hi va caure el rector de Folgueroles en passar-hi. Fou construïda pels veïns del Xuclà.

Masia i escales de Foquers.

A la fi de les escales, seguir camí endavant recte. Antic mas Foquers, avui convertit en masoveria.

Ermita Mare de Déu de la Damunt.

Capella situada en un lloc alterós del terme de Folgueroles des d’on es pot observar la Plana de Vic, a l'horitzó, Pedraforca, els cims dels Pirineus, Cabrera; a migdia, el Montseny. Les primeres notícies documentals provenen d’un llegat testamentari de 1231. El temple actual fou construït i ampliat els segles XVI-XVIII. Els goigs que s’hi canten parlen de la Damunt com el lloc sagrat que ha d’alliberar la Plana dels udols del mal esperit i de la pesta. Aquest centre espiritual dels folguerolencs és un dels indrets més emblemàtics per Jacint Verdaguer, ja que ell hi situa la seva naixença com a poeta. Al costat hi ha un bonic jardí que el 1990 van plantar els Amics de Verdaguer i que com un poemari ofereix les flors que va contar Verdaguer en la seva poesia.

A la dreta. (La Font del Pla de la Damunt)

AVANT DE GIRAR A LA DRETA, TROBEM La Font del Pla de la Damunt: emplaçada en aquesta esplanada de davant de l'ermita. L'aigua prové de la xarxa del poble. Hom diu -la font de la Damunt- però amb aquest nom era coneguda la font que es troba a sota mateix de la Damunt, just al començament de la torrentera del Gudiol. S'hi podia arribar fàcilment, des del camí de Tavèrnoles, just passat el dipòsit del gas. Actualment per les obres de les noves cases a la Ronda de la Damunt ha desaparegut del tot la recontada on es trobava la font.

A la dreta, agafem la pista cimentada.

Farem uns 600 m. de pista cimentada, fins a canviar de sentit.

A l'esquerra, deixem la pista.

Deixem la pista i agafem el camí que resta a la nostra esquerra. Direcció a Sant Jordi.

Seguirem recte.

Pont del torrent de Folgueroles.

Creuem el petit pont i agafem el camí a la nostra dreta. De tornada ens trobarem en aquest mateix punt, per seguir la nostra ruta, tot vorejant el torrent.

A l'esquerra.

Direcció al turó. MAS GELABERT: Antic mas amb elements arquitectònics del s. XVI. Les reformes més considerables són del s. XVII, a la part de migdia, i del XVIII a la de tramuntana. El nom actual de Gelabert apareix a una llinda datada el 1772 com a "Gilabert". La família encara manté el cognom.

Turó de Puigseslloses.

L'ermita se situa damunt d'un turó, terreny cedit per la masia del mateix nom, edificada entre 1476 i 1478. Pujada al turó de St. Jordi de Puiseslloses, és una ermita molt apreciada per tots els folguerolencs. Hi cantà missa mossèn Cinto i és, com deia ell, un botó en mig de la Plana.

Ermita St.Jordi de Puigseslloses

Allà mateix hom troba el dolmen homònim, que el fa un lloc ben especial a la contrada des d'antic. Mirador natural a Folgueroles, la Plana de Vic, al Puigsacalm i el Cabrerès, als Cingles de Tavertet... El 1476 el vicari general del bisbe Guillem Ramon de Montcada, corresponent al desig d’uns quants fidels, autoritza que hi sigui edificada una ermita dedicada a sant Jordi. Els amos de Puigseslloses, la masia veïna que havia pres nom del turó, el cedeix íntegrament per a aquest fi. En Jacint Verdaguer, fill de Folgueroles, havia tingut sempre l’ermita de Sant Jordi a l’horitzó de les seves caminades per la Plana i dels seus somnis de poeta, va dir-hi missa nova el dia 2 d’octubre de 1870. Es tracta d'una capella senzilla, restaurada el 1988. El dolmen és un sepulcre megalític. El 1922 s'hi feren unes excavacions arqueològiques, es varen trobar alguns vasos de ceràmica campaniforme ornada amb incisions, alguna peça d'os perforat i sílex i d'altres petits elements que permeten de situar-lo a l'Edat del Bronze, fa uns 4.000 anys.

Salt del torrent de Folgueroles.

Salt del torrent de Folgueroles.

Depuradora. Cap a la dreta.

Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) que disposa d'un tractament biològic de fangs activats de baixa càrrega. Una xarxa de col·lectors que recull les aigües residuals dels municipis de Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta (zona La Font d'en Titus), i les porta fins a l'EDAR a través de dues branques principals.

A l'esquerra direcció a Folgueroles.

A l'esquerra Font de la Ricardera/A la dreta seguim el torrent.

Situada a l'antic veïnat de la Ricardera, és molt antiga. Va ser restaurada el 1961 i al seu voltant hi ha una fresca zona de pícnic, amb les taules i bancs, els arbres i els boixos la fan un lloc ideal per refrescar-se de la calor de l'estiu. Asseguren que l'aigua d'aquesta font ve del Montseny, ja que una vegada va sortir del broc una fulla de faig. És una de les vuit que afloren prop de la riera de Folgueroles, es troba a prop del safareig, en un dels paratges més bonics dels entorns del poble. A banda del poema transcrit en l'estela corresponent de la ruta verdagueriana, podem llegir-hi "Records i somnis", text en el qual el poeta recorda "aquell córrer per les hortes, aquell rodar pel jardí" dels temps en què amb els amics de la infantesa jugava en aquests indrets.

Continuem pel camí del torrent, que resta a la nostra dreta.

Travessem rotonda i seguim pel camí del torrent, que resta a la nostra dreta. Situada al mig d'aquesta rotonda, trobem enclotada la Font del Rector: en lloc ben fresc un parell de metres per sota del nivell del sòl. A la part baixa del mur central hi trobem un gruixut broc de ferro, a sota, un bassal de pedra arran de replà recull les aigües. La font porta la data de 1904. A la part de dalt, en la rotonda, hi ha una taula rectangular i bancs de pedra al voltant per seure. A prop hi havia un safareig que va desapareix als anys 90.

Plaça de la Font del Glaç.

Es troba a la plaça de la font del Glaç, aquesta bonica font dita Font dels Quatre Brocs. Raja generosament de dia i de nit. És una font fruit del pou obert el 1989 i de més de 90 metres de profunditat. Servia per proveir d'aigua el poble. En aquesta mateixa plaça continuem recte i arribem al carrer de l’Esbart de Vic on trobem la Font del Glaç: queda inserida en el marge i un xic enclotada respecte del carrer, amb uns graons de pedra que hi baixen. És tota obrada en pedra del país, a banda i banda arrenquen dos bancs de pedra per seure. A la part baixa del frontal hi trobem la sortida de l'aigua mitjançant un broc d'acer inoxidable colzat i a sota un petit bassal arran del paviment. En un principi no era la Font del Glaç sinó POU DE GLAÇ. Amb la seva construcció de pedra en forma de cova, a l’hivern es glaçava i es feia servir com a nevera. L'antiga nevera després és convertir en la font que ara podem contemplar.

Presa de la Font Trobada de Folgueroles. Font del Molí.

Abans d'un centenar de metres s'acaben els horts de la Sala, i travessem carretera per sota, gràcies a un bonic pont amb volta de maons, dels que es feien a la primeria del segle passat. Anem a parar a la presa de la Font Trobada. La presa és un antic exemple del maneig de l'aigua al torrent de Folgueroles, es va construir amb l'objectiu d'emmagatzemar aigua per moure el molí de la Sala i regular també el cabal d'aigua del torrent per distribuir-la pel reg dels horts de la zona. FONT DEL MOLÍ: reculem per continuar camí, direcció al Torrent del Lledoner. Aviat trobem a la nostra dreta, aquesta font, coneguda ja a l'Edat Mitjana. Ara poques vegades raja. Rep el nom del Molí pel fet d'estar molt a prop d'un antic molí, ara ja totalment desaparegut. La gent del poble la considerava molt adequada per a l'aparell digestiu. També hi ha qui la coneix per la font del Pi, ja que li fa ombra un vell pi roig. Es tracta d'una vella font, formada per una paret de pedra amorterada que reté les terres i alhora li fa de frontal. A la part baixa hi tenim una aixeta que ha perdut, o li han tret, la maneta, per on raja aigua en comptades ocasions i l'aboca a un bassal de pedra. A banda i banda de la font disposem de dos bancs per seure; el de l'esquerra és de pedra i el de la dreta està fet amb troncs de fusta.

Inici itinerari del Torrent del Lledoner. Font dels Pescadors.

És un recorregut curt i agradable que connecta les fonts que afloren als marges del torrent de Folgueroles i del torrent del Lledoner. Trobem una exuberant vegetació de ribera: freixes, salzes, pollancres i aurons. Les fonts són en la seva majoria deus naturals que varien el seu cabal en funció de la importància de les pluges de l’any. A mà dreta una passera, salva el torrent i ens aboca a la font dels Pescadors. La font consisteix en un pedró plantat a terra en vertical i un bassal de pedra. Construïda el 1990 en honor al folguerolenc Emili Font.

Font dels Pecats.

Seguim pel planer corriol, remuntant el petit torrent de Lledoner que ens acompanya a la dreta. De seguida ens endinsem en el bosc per un camí ben fressat i agradable de fer, que de mica en mica es va adreçant, travessem el torrent per un pontet de fusta i ja som davant de la font dels Pecats. Una bigueta de fusta amb el seu nom ens l’assenyala. Una petita paret de pedra amorterada fa de resclosa on s’emmagatzema l’aigua i surt a l’exterior mitjançant un broc de ferro. Fins fa pocs anys encara rajava, ara rarament es recullen algunes gotes. Pel fet de trobar-se molt amagada hi solien anar parelles a festejar, i d’aquí li ve el nom dels Pecats.

Font de Cal Guarda.

Font boscana. El conjunt de la font està format per un mur transversal de pedra amorterada adossat al marge, coronat per un frontó circular. A la part baixa, inserida al mur, és on es ubica la sortida de l'aigua regulada per una vella aixeta de maneta. L'aigua cau a terra i s'escola muntanya avall per desguassar finalment al torrent Lledoner. A aquesta bonica font és on venien a buscar aigua els masovers de Cal Guarda.

A L'esquerra.

A la dreta.

A L'esquerra.

A L'esquerra.

A la dreta.

Font Trobada.

Es tracta d'una de les grans fonts de Folgueroles que fins fa pocs anys era de raig molt generós i actualment baixa seca moltes vegades. Està molt a prop del poble, de fet, tan a prop, que la gent hi anava a peu a buscar l'aigua, i avui en dia, que l'aigua no és aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tomb o per passar el dia. Al voltant de la font Trobada hi ha un espai de lleure situat en un magnífic entorn natural. L'àrea està equipada amb un aparcament, taules. També hi ha una àmplia àrea per passejar sobre el torrent. S’hi troben diverses espècies de salzes com ara el salze blanc, la sarga i el gatsaule, acompanyats per arbres com l’avellaner, el pollancre, el freixe i l’auró.

Cap al nucli urbà de Folgueroles.

Creuem la carretera N-141d. Cap al nucli urbà de Folgueroles.

Mirador signatura d'en Verdaguer.

En el curs del torrent de Folgueroles entre la font Trobada i la presa dibuixa la signatura d’en Verdaguer. L’any 2002, amb motiu del centenari de la mort del poeta, l’artista Perejaume va dissenyar art en aquest paisatge pantanós. Tot i que només des del cel és possible llegir la signatura al complet, des del camí que es troba a certa alçada és possible endevinar el traçat de les enormes lletres d’aquesta singular obra, observació (2020). Com a orientació, la primera passera de fusta que es veu està situada entre les lletres R i D del cognom d’en Verdaguer. Però des de terra ja no s’aprecia, perquè la vegetació ha crescut, falta d’aigua, potser falta de manteniment...(12/06/2022).

Bosc de les Alzines Sureres.

Sortint del nucli urbà hi ha el petit bosc, anant en direcció cap a la urbanització La Roca. Són els únics exemplars d’alzines sureres a la Plana de Vic. Avui formen part de l’entorn urbà, però al s. XVIII, quan probablement foren plantades, estaven en terreny de la masia La Sala.

A l'esquerra.

Arribada.