Tapotupotu Bay - Cape Reinga (Cape Reinga Coastal Walkway) [05/02/2017]

Ruta des del càmping de Tapotupotu Bay fins al far de Cape Reinga, passant per la Sandy Bay i l'Otangawhiti Point a l'anada, tot resseguint la Cape Reinga Coastal Walkway, que forma part de la Te Paki Coastal Track, i per la carretera a la tornada.
La ruta comença al càmping de Tapotupotu Bay, un càmping gestionat pel DOC (Department of Conservation) i situat en un indret paradisíac; les vistes que s'obtenen de la zona a mesura que es pren alçada són espectaculars. Cap al final de la platja es pot observar el cartell informatiu que indica les distàncies als punts d'interès de la Te Paki Coastal Track, de la qual la Cape Reinga Coastal Walkway forma part. Aquesta ruta, doncs, només arriba fins al primer punt d'interès que es mostra al cartell. Un cop s'abandona la sorra de la platja i es comença la ruta, el camí s'enfila de seguida pujant gairebé 200 metres en tan sols un quilòmetre, fins que es pot albirar el far del Cape Reinga a la llunyania. A partir d'aquí, se segueix la carena del turó fins que s'inicia el descens en direcció a la Sandy Bay, tan pronunciat com la pujada anterior. Durant la baixada es poden veure magnífiques vistes de la Sandy Bay i de l'Otangawhiti Point (el petit sortint de terra que hi ha just després de la platja), i fins i tot del far de Cape Reinga. Un cop s'arriba a la platja, cal estar molt atents a la marea: si hi ha marea alta, és molt possible que no es pugui passar i que calgui esperar una estona per tal que baixi. Això és així perquè el camí passa per la sorra de la platja i, tot i que és prou ample, les marques de la marea alta són clarament visibles i sembla evident que l'aigua arriba a cobrir bona part del camí, si no tot. Per tant, la recomanació és que es consulti l'horari de la marea abans d'inciar la ruta. Un cop s'arriba a l'altre extrem de la platja, doncs, s'inicia l'última pujada cap al Cape Reinga, que torna a ser tan pronunciada com l'anterior. Pel camí es passa per l'Otangawhiti Point, i la pujada s'acaba quan es troba el cartell informatiu de la ruta, que indica les distàncies en ordre invers, en aquest cas. En aquest punt, prop de l'aparcament per a cotxes, les vistes del far ja són molt més clares i boniques, i una mica més endavant també es pot admirar la bellesa de la Te Werahi Beach (juntament amb el Tarawamaomao Point), i del Cape Maria van Diemen i la Motuopao Island al fons, que es troben a l'altre costat del Cape Reinga. Abans d'acostar-se al far, es decideix pujar a un petit turó a l'esquerra del camí, per contemplar les vistes des de més alçada. Finalment, s'acaba de completar al camí per arribar al far del Cape Reinga (Cape Reinga Lighthouse), no sense abans fixar-se en la multitud de cartells que expliquen les llegendes d'aquest lloc sagrat pels Māori: el significat dels dos manantials que brollen a sota, de l'arbre (un pōhutukawa que no floreix) que s'enganxa a la roca en condicions extremes, o de la trobada entre el mar de Tasmània i l'Oceà Pacífic. En aquest últim cas, resulta fascinant veure com, en una línia irregular i indeterminada al mig del mar, es crea una bromera d'onades que xoquen entre si, unes provinents del mar de Tasmània, a l'esquerra, i les altres provinents de l'Oceà Pacífic, a la dreta. A la mateixa zona del far es poden trobar altres cartells informatius, com ara el que explica la procedència del nom de les Three Kings Islands, que es poden albirar des del Cape Reinga (resulta que Abel Tasman, l'explorador holandès, va albirar-les un 6 de gener, coincidint amb la data de la tradició dels Tres Reis Mags), o de la històra del far, així com les direccions d'altres indrets coneguts d'arreu del món.
Després de veure com el Sol desapareixia lentament darrere de l'horitzó del mar, s'ha emprès el camí de tornada. En aquest cas, com que es feia fosc i la Cape Reinga Coastal Track pot ser perillosa si es fa sense la llum adequada, així com també per la possibilitat de trobar la marea alta, s'ha decidit fer el camí de tornada per la carretera. Tot i tractar-se d'una autopista, el trànsit és gairebé nul, ja que només hi passen aquells vehicles que van o tornen del Cape Reinga. Tanmateix, s'ha brandat una llanterna durant tot el camí per alertar als vehicles de tots dos sentits. Deixant l'autopista, el camí fins al càmping és una carretera de sorra i una mica més estreta i serpentejant, de manera que també és una mica més perillosa. Tot i això, els vehicles que s'apropen al càmping a aquestes hores són pocs, i tenint en compte que la seva velocitat és reduïda i que la llanterna els alerta de la presència d'algú altre, el perill es redueix notablement. Evidentment, però, és recomanable seguir el mateix camí de l'anada per tornar, bàsicament perquè és molt més bonic i no cal preocupar-se pels vehicles.
Es tracta d'una ruta molt bonica, amb vistes espectaculars i un camí molt ben adaptat i agradable de seguir, a estones per la carena de turons des d'on es pot veure el paisatge a banda i banda. Les pujades i baixades són força pronunciades (i una mica esllavissadisses, en algun cas), però si es fa la ruta sense pressa la recompensa de les vistes supera en escreix l'esforç que es requereix. La ruta està ben senyalitzada (no hi ha confusió), i només cal estar especialment atents en el tram de la platja (Sandy Bay), ja que la marea pot provocar desviaments del camí (una fita indica la continuació del camí des de la platja). La zona del far, a més a més, és hipnotitzadora, i veure l'extensió de mar a ambdós costats, com xoquen les aigües entre si, o com es pon el Sol (o com es lleva), és quelcom que no es pot deixar perdre.