Tagamanent des de Figaró passant per Vallcàrquera i Turó dels Corbs

Caminada amb sortida des de Figaró, des d’on hem seguit un petit tram de la riera de Vallcàrquera fins que hem pujar a la pista asfaltada que passant per la font del Molí, va cap a Vallcàrquera, on hem visitat l’església de Sant Pere de Vallcàrquera i la rectoria (convertida en escola de natura), seguint recta amunt per anar a les Cases del Sot, amb la residencia rural de can Grau i des d’on em poca estona hem girat a l’esquerra per seguir el corriol que puja al turó del Corbs i el Bellver.

Aquest corriol puja força dret fins a sota el turó dels Corbs, que passem per molts trams de pedres fins que encarem la pujada a la masia de Bellver, convertida en restaurant i on gaudim d’una esplèndida vista del turó de Tagamanent. Baixem cap al collet de Sant Martí i encarem la pujada al cim, per un camí ben arranjat, fins arribar dalt del turó, on observem les obres de rehabilitació de l’església de Santa Maria i restes annexes, que no ens permeten visitar l’església.

Aprofitem per gaudir de les bones vistes que hi ha des d’aquesta imponent talaia, ja que entre d’altres podem divisar, els Cingles de Bertí, Montserrat, la Mola de Sant Llorenç, el Montcau, S, Sadurní de Gallifa, la Trona, la plana d’Osona amb el Pirineus nevats al fons, el pla de la Calma, el Sui i la Roca Centella, a més de les planes dels Vallès i el Barcelonès, amb el poble de la Garriga en primer terme.

Dalt del turó de Tagamanent, hi havia des del segle XI, un castell, del que pràcticament no en queden restes, però si que és conserva en en bon estat, l’església de Santa Maria de Tagamanent, restaurada al 1986.

Sant Pere de Vallcàrquera,
és una parròquia que es conserva encara a la vall tancada (Vall Carcera dels antics documents) que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i del turó de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera, que neix a Tagamanent i conflueix per l'esquerra amb el Congost, a la sortida del poble del Figueró. L'església és una edificació romànica tardana amb volta força apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau, i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides, unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i l'esvelt campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. Guarda antics retaules, amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la seu parroquial es va traslladar al Figueró i quedà des d'aleshores com a vella matriu, on se celebraven només les festes principals. L'antiga rectoria és un gran casal, ara pagesia, que té annexa una capella erigida el 1750. Fou rehabilitada el 1996 per la Diputació de Barcelona, per tal de destinar-la a ampliar l'oferta d'educació mediambiental del Parc Natural del Montseny.