Taga i Puig Estela (circular des de St. Magdalena de Puigsac)

ITINERARI (circular):
Santa Magdalena de Puigsac (1266m): Can Roca (1293m) – Camí de Coll de Bac (1368m) – Pleta de les Noufonts (1550m) – Fortins del Taga (1709m) – Taga (2039m) – Portella d’Ogassa (1797m) – Puig de Coma d’Olla (1938m) – Puig Estela (2013m) – Coll de Pal (1769m) – Font de la Baga (1760m) – Estany del Tarter (1590m) – Pla del Gorg (1589m) – Barraca de l’Orri Vell (1576m) – Collet de Puigllangord (1525m) – Can Roca (1293m) – Retorn al punt d’inici.
Gràn clàssica al Taga pel seu vessant nord amb sortida des de Pardines (Santa Magdalena de Puigsac) on recorrem tot el sector occidental de la Serra Cavallera assolint el Puig de Coma d’Olla i el Puig Estela i davallant fins a Coll de Pal per retornar per la seva ampla i verda obaga. Paisatges amb profussió del verd intens de prats i boscos, panoràmiques excelses de les muntanyes de la Capçalera del Ter senyorejant el Puigmal vers al Nord i de la Serra de Sant Amand vers el Sud.
El Taga i el Puig Estela formen part de la llista dels 100cims de la FEEC.

DADES:
 Distància recorreguda: 16,9 km
 Altura máxima : 2039 m
 Altura mínima : 1266 m
 Desnivell acumulat: +/- 999 m
 Temps total: 8:19 h
 Temps efectivo: 5:28 h
 Ritme de marxa: 3,0 Km/h

ÍNDEX D’ESFORÇ (IBP) = 112
Veure anàlisis complet a: IBP = 111 HKG track_2023-06-18_17-21-06.gpx (ibpindex.com)

DESCRIPCIÓ RUTA:
Iniciem la ruta a l’església de Sta. Maria de Puigsac a on haurem arribat des de la població de Pardines seguint un estreta pista encimentada i tot passant pel camping de Pardines (des del poble de Pardines també hi ha una altra pista, més curta però més estreta i possiblement més delicada si hi hagués neu o gel). Hi ha dos o tres llocs al costat de la carretera on deixar aparcat el vehicle.
L’itinerari segueix inicialment una pista que ascendeix en direcció nordest i passat Can Roca en direcció nord (Camí de Coll de Bac), deixant a l’esquerra una altra pista amb les senyals del PR-C-89, que es per on tornarem de baixada. En tot moment seguirem camins i corriols que ascendeixen de forma directa el costerut llom del Taga.
L’activitat no revesteix dificultat tècnica (fora d’època hivernal o amb mal temps) i la seva duresa es troba en estar acostumat a fer desnivells de prop de 1000 m. Quan vam fer-la, el dia anterior va passar un front que segons la previsió s’havia de retirar a la matinada però encara ens va voler fer la guitza i ens va portar encara fortes ventades adalt del Taga i en el tram fins al Puig Estela. No obstant, gràcies a la direcció dels vents (amb component sud-est) i la protecció màgica del Taga ens vam veure afavorits i les pluges es van desviar en el seu viatge cap a les muntanyes de Núria i d’Ulldeter. Vam gaudir d’un espectacle de vents i nuvolades que ens passaven a tocar amb uns efectes de llum sensacionals.
Del Taga al Puig Estela la ruta careneja tota la serra en direcció est (és part del sender de petit recorregut PR-C-90). Primer davallem vers la Portella d’Ogassa i a continuació remuntem fins a la cota intermèdia del Puig de Coma d’Olla i finalment el Puig Estela amb el seu caracterísitc torreó petri. Tot aquest tram és un gaudir per a la vista, és un d’aquells recorreguts plàcids, amb bona petja, nar fent a ritme constant i envistes obertes a banda i banda de la serra (apart la ventada que ens encalçava per darrera en el nostre cas). Menció especial el tapis verd que formen els plans al peu de la banda nord de la serra, on vam veure una quantitat enorme de bestiar repartit en la seva immensitat. Com a curiositat destaquen els petits estanys del Tarter i de Can Roca (vam passar a la vora del primer, el segon ens quedava amagat i no cal apropar-se a propósit) així com les molleres que s’hi formen a l’entorn.
Des del Puig Estela el llom de la serra davalla vers el Coll de Pal que la divideix del seu sector més oriental. Si continuessim vers l’est arribariem fins a Camprodon, molt recomanable amb més temps i dia per endavant, ho deixem per una altra ocasió. A Coll de Pal trobarem unes cavitats tapades que són les boques d’antigues extraccions de mineral de carbó característiques de la zona (sobre tot al sector d’Ogassa). Abandonem el PR-C-90 que continua cap a l’est i en el seu lloc continuem per un corriol a mig vessant en direcció nord-oest amb les marques del PR-C-89 i que ja no abandonarem fins al final de la ruta. En el nostre cas, no obstant, ens vam desviar lleugerament per apropar-nos a l’Estany del Tarter. Al final dels plans passem al costat d’una edificació (l’Orri Vell) i des del Collet de Puigllangort comença la baixada final seguint una pista encimentada que fan servir els pastors i la gent de la zona (només escurçarem algun tram per corriol) i que ens portarà al mas de Can Roca i finalment de nou a l’església de Sta. Magdalena de Puigsac.
Aquesta es una gran clàssica al Taga i a la Serra Cavallera en un entorn de mitja muntanya de gran bellesa i que paga molt la pena conéixer. Bona caminada!