Sumacàrcer SL CV 17.1 + SL CV 124: Safareig,Font del Viró, Senda Veda,Abric senda Veda, Bancal Roig,Senda de l'Ombria, Castell.

Sumacàrcer és un municipi del País Valencià. Pertanyent a la província de València, a la comarca de la Ribera Alta.

Se situa en la riba dreta del riu Xúquer. El relleu es presenta bastant accidentat pels últims escalons de l'enorme massís cretàcic que és el queixal del Caroig després d'haver salvat la Canal de Navarrés. El riu Xúquer és el principal accident geogràfic i el que dona vida al municipi, gràcies a l'aigua que se li extrau per al reg. La vegetació de la zona forestal està composta per algunes pinedes i bosc baix.

El jaciment més antic del terme municipal correspon a les restes trobades en l'abric de la Senda Vedà, l'assentament humà de la qual data del Paleolític Superior, època magdaleniana, 15000 a 9000 aC. Als peus del castell existeixen importants restes ibèriques i un poblat de l'Edat del Bronze. Restes romanes i medievals s'han trobat també en la partida del Teular.

Descripció de la ruta:

La dificultat de la ruta és subjectiva i depén del costum de cadascú en la pràctica del senderisme.

Estacionem el nostre vehicle a l'entrada del poble de Sumacàrcer i des d'ací iniciem el recorregut, caminem uns 100 metres aprox. pel carrer la Florida i de seguida girem a la dreta pel camí del Viró per anar sortint de la població. Uns pocs minuts després trobem l'anomenada Font del Viró i el Safareig Municipal, aquest safareig va ser destruït per la Pantanà de Tous de l'any 1982, i reconstruït en 1985. La font del Viró és una petita font en el marge d'un camp de tarongers amb dues canelles dels quals emana l'aigua de les boques del que semblen caps de lleons. L'aigua cau a una xicoteta pila i d'ací passa a l'abeurador contigu.

En acabar de donar-li una ullada continuem endavant pel camí envoltat en tot moment de camps de tarongers, amb la presència del riu Xúquer molt prop de nosaltres.

Més endavant caminant pel camí del Viró creuem la séquia d'Escalona, aquesta séquia de dimensions considerables transporta aigües per al reg de camps situats en els termes de Sumacàrcer, Càrcer, Cotes, Alcàntera, Beneixida i Vilanova de Castelló (Castelló de la Ribera). Les aigües les capta del Xúquer per mitjà de l'assut d'Escalona, construïda aigua avall del pantà i a dalt de Sumacàrcer.

Uns 200 metres després de passar per damunt de la séquia arribem al costat de la carretera CV-560, la qual creuem amb precaució per a seguir les indicacions cap al Camí del Bancal Roig. És a partir d'aquest punt on comença la pujada. El primer tram transcorre per un camí empinat en el vessant de la muntanya, transformada i escalonada per als camps de tarongers. En arribar a la part de dalt, límit dels camps de cultius ens desviem a la dreta i agafem l'anomenada senda Vedada.

En l'inici de la senda ens trobem amb una tancaque envolta tot el camp com a protecció als danys que ocasionen les cabres salvatges, però podem continuar sense cap problema, ja que hi ha una porta que es pot obrir i que no haurem d'oblidar tancar-la després de passar.

Es tracta d'una magnífica senda per la qual en tot moment anem caminant entre pins i que no oferix cap confusió per a seguir-la ja que no existixen bifurcacions que ens puguen generar dubtes.

Caminem uns 150 metres per la senda i ens trobarem un pal que indica el desviament a l'abric prehistòric cap a la dreta. Ens desviem per visitar-lo, en aquest punt no hi ha una senda clara i ben definida d'accés fins ell, la qual cosa ens obliga a seguir muntanya a la travessa per l'empinat vessant. És poca la distància així que prompte albirem a dalt la visera rocosa de l'abric al qual ens dirigim. No és molta la distància que hi ha des de la senda Vedada fins a l'abric, una mica més de 100 metres, però salvar el desnivell del vessant i caminar entre matolls i pedra solta ens exigeix estar atents per a evitar possibles caigudes, cal anar amb precaució.

Al cap d'uns minuts per fi arribem a l'esmentat abric, es tracta d'una cavitat de dimensions mitjanes, uns 17 metres de boca per un màxim de 8 a 10 de fons, oberta a sud-est en el marge esquerre del barranc que li dona el nom. En l'actualitat pràcticament tota la seua superfície es troba coberta per blocs de l'enfonsament de la visera i la volta (si voleu saber més informació sobre aquest, la podeu llegir a la descripció del seu corresponent waypoint).

Al cap d'uns minuts per fi arribem a l'esmentat abric, es tracta d'una cavitat de dimensions mitjanes, uns 17 metres de boca per un màxim de 8 a 10 de fons, oberta a l'ES en el marge esquerre del barranc que li dona el nom. En l'actualitat pràcticament tota la seua superfície es troba coberta per blocs de l'enfonsament de la visera i la volta (si voleu saber més informació sobre aquest, la podeu llegir a la descripció del seu corresponent waypoint).

Des de l'abric gaudim d'unes àmplies vistes cap a la plana del Xúquer ocupada per un continu mantell verd de camps de tarongers i amb un fons muntanyenc en el qual podem distingir al fons de tot el Mondúver.

En acabar de veure l'abric i gaudir de les vistes que ens ofereix, descendim amb precaució, tornant sobre els nostres passos per tornar a la senda Vedada i continuem pujant per ella.

No tardem a fer una nova parada, ja que minuts més tard ens trobem a la dreta de la senda les restes d'un antic forn de Calç, a partir d'aquest punt anem a veure'n uns quants més al llarg de tot el recorregut que tenim per davant.

A mesura que anem guanyant altura, la senda es va aclarint i ens permet veure alguns camps d'oliveres a la nostra esquerra. Seguidament, arribem a l'anomenat Camí del Bancal Roig, aquest és el punt de major altitud de la ruta. Girem cap a la dreta seguint les indicacions del pal de senyalització de la ruta i caminem més o menys uns 100 metres per aquest camí que transcorre per una planícia on predomina el cultiu de l'olivera. Ràpidament, ens tornem a desviar pel primer camí que ix a la dreta, el qual enllaça amb l'anomenada senda de l'Ombria per la qual continuem endavant.La senda de l’Ombria, transcorre per la falda occidental de la muntanya en la qual s'assentisca el castell.

A mesura que anem descendint comencem a tindre una vista parcial del poble de Sumacàrcer precedit per l'abancalament del vessant per al cultiu de tarongers. A la nostra dreta, a la part alta de la muntanya, veiem restes d'alguns murs del castell de Peñarroya.

Una vegada en la part més baixa de la senda, just abans d'enllaçar amb la carretera, ens trobem un pal indicador. Es tracta de l'encreuament entre les sendes de l’Ombria i la que puja al castell (SL-CV 124), és aleshores quan girem a la dreta agafant aquesta última per pujar cap al castell.

La pujada al castell no comporta cap dificultat, si bé és cert que al principi la senda és molt més clara que una vegada estem ja quasi dalt de tot a punt d'arribar al castell.

Durant l'ascens fem una breu parada al Mirador que han habilitat per donar gaudir de les vistes que ofereix, continuem endavant i tan sols uns metres després novament fem una altra breu parada per veure les restes d'un altre Forn de Calç, ara ja si sense aturar-nos més continuem pujant fins que arribem al Castell, d'aquest realment no queda molt per veure, al llarg del recorregut pel recinte trobem diferents panells informatius (he deixat més informació sobre aquest a la descripció del seu waypoint).

Una vegada feta la visita al castell ja tan sols ens queda tornar sobre els nostres passos fins que arribem baix de tot ongirem a l'esquerra per a continuar per la vorera, direcció Sumacàrcer, pel costat de la carretera CV-560. Després d'unsminuts arribem al punt d'inici de la ruta on donem per finalitzada la ruta, espere que us agrade i deixeu els vostres comentaris, fins a la pròxima.

Per últim, abans d'acomiadar-me del tot m'agradaria que em féreu saber si us agrada tota la informació que aporte del lloc on es realitza cada ruta o preferiu simplement la descripció en si del recorregut .

Salut i muntanya