Subida a Puig Cornador desde Alpens

Alpens

Alpens es un municipio de España perteneciente a la provincia de Barcelona. Está situado en la zona norte del Lluçanés, dentro de la comarca de Osona. Su término municipal hace frontera por el oeste con el Berguedá y por el norte con el Ripollés (Girona). Alpens dista 105 km de la capital catalana y se encuentra a 35 km de la capital de la comarca de Osona, que es Vic. El poble d'Alpens començà a ser ben conegut a la fi del segle XVI, gràcies a l'arxiu parroquial (conservat a l'Arxiu Diocesà de Vic); tenia aleshores 15 famílies, i s'inicià una notable creixença, que portà fins al 1788. als segles XVII i XVIII adquirí l'actual traçat de carrerons estrets amb cases de pedra de bonics portals i finestres amb llindes amb les dates d'edificació i els noms dels constructors. És remarcable l'harmoniosa plaça allargada, amb edificis de pedra uniformes, que ha sofert desencertades renovacions. La causa principal del creixement fou la indústria menestral de la parairia; abans del 1638 ja tenia una confraria gremial de paraires i teixidors, sota el patronatge de Sant Cristòfol, amb altar propi a l'església parroquial. El 1765 hi havia 10 fabricants de llana i 15 telers, que donaven feina a 20 paraires, 15 teixidors, 8 aprenents, 62 dones, dedicades a filar, i 18 nens, dedicats a fer rodets. En època moderna havia tingut una fàbrica de teixits de cotó, amb 100 telers, que tancà el 1967. Una moderna indústria tèxtil del grup Sativel (1973) ocupà una gran part de la població, sobretot el sector femení durant uns anys. L'església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada des del 1708, cremada durant la Primera Guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45, guarda l'altar major i algun altar lateral del segle XVI, d'escàs valor; la capella Fonda o del Santíssim és del 1846. El campanar (segles XV-XVI) fou renovat a la part superior o balustrada el segle XVIII. La capella romànica de Sant Pau de Colomer (abans Sant Pau de Terrades), coneguda des de 1190 dins la demarcació de l'antiga vila rural de Terrades, avui totalment desconeguda i reemplaçada pel gran mas del Colomer, és un edifici molt transformat (1757, 1887, 1947) que conserva integra la nau i l'absis romànics del segle XII; l'absis fou decorat el 1947 amb pintures de Pau Macià. Entre les importants masies del terme cal destacar el mas del Graell (amb la capella de Sant Joan, feta el 1717), l'esmentat mas del Colomer (transformat en casa residencial), els masos dels Plans, Pallarès, Petge, la Llena, Cardanyons, Serrallonga i Comià, supervivents de masos anteriors al segle XIV, molts dels quals amb grans casals renovats el segle XVIII. Resten escasses ruïnes, no lluny del mas Pedresnegres, d'un casal o fortalesa anomenat Freixenet, conegut des del 1109 amb el cavaller Bernat, els senyors del qual foren castlans de Sora i d'Orís, llinatge que s'extingí el segle XV.

Cal Torrats

Masía al llegar a la pista.

Coll Mercadal

Coll Tallat

Cruce de Puig-empí. Seguir a la izquierda

Font de Matamosses

Fuente a la derecha de la pista

Font de Montjuïc i oratori de sant Antoni

Fuente justo al salir de la localidad de Alpens.

Girar a derecha

Girar a izquierda por sendero

Giro a la izquierda por un sendero en clara subida.

Girar a la derecha

Pillar un sendero bien marcado.

Giro a derecha de nuevo

Giro a derechas

Giro a la izquierda

Giro de nuevo a derecha

Giro izquierda - derecha

Inicio-Final

Alpens

Mas Anfruns

Mas el Grau de l'Olla

Mas Portavella

Puig Cornador

Cima

Roca de Pena

La Roca de Pena és una muntanya de 992 metres que es troba al municipi d'Alpens, a la comarca d'Osona. És considerat un dels llocs mítics més destacats d'Alpens.[2][3]

Sant Martí de Vinyoles

Santa Margarida de Vinyoles

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, molt modificat, d'una nau sobrealçada i coberta amb volta de canó, amb l'interior en disposició abarrocada i amb motllures de guix, i un campanar de torre posterior. Té afegit a una banda la sagristia i l'altra l'antiga casa d'ermitans. De l'edificació que el precedí, d'època romànica tardana, en resta el cos que s'allarga per darrere al santuari actual, amb un portal de dovelles mitjanes i una finestreta d'arc de mig punt. A principis del segle XXI la casa d'ermitans resta abandonada i l'església es troba en estat ruïnós.