Sta. Magdalena de Cambrils i Puig de l’Ofrena des del Coll de Canes (Vallfogona de Ripollès)

PROGRAMA D’EXCURSIONS SELECTES, EPISODI 6 (22/05/2021)

ITINERARI (circular):
Coll de Canes (1120 m) – Collada Verda (1227 m) – Plafalgars (1380 m) – Coll de l’Avi (1276 m) – Puig de l’Ofrena (1351 m) – Collada de Fra Anton (1417 m) –Sta. Magadalena de Cambrils (1547 m) – els Planissars (1388 m) – casa de la Berruga (1217 m) – casa el Portús (1121 m) – Coll de Canes.

DADES:
Distància recorreguda: 14 km
Temps total: 6h30’
Temps efectiu: 4h50’
Desnivell ascens/descens: 640 m
Ritme de marxa: 2,8 km/h

IBP = 72
Veure anàlisi completa a: https://www.ibpindex.com/ibpindex/ibp_analisis_completo.php?REF=38357126826822&LAN=es&MOD=HKG

Reprenem les nostres selectes amb en Vid, l’amic més caminaire de tots. Ha estat un llarg descans forçat des dels nostres magnífics Cingles de la Serra de Busa allà pel maig de 2019.

Amb ganes de tornar a perdren’ns enmig de densos i solitaris boscos on respirar pau i caminar a un pas més humà que el de les nostres accelerades ciutats, recordem la Serra de Milany i la Serra de Magdalena, a cavall del Ripollès i la Garrotxa. Ja havíem voltat per la més coneguda Serra de Milany i el seu castell, un lloc superb. Ara ens toca conèixer un racó encara més perdut, la Serra de Sta. Magdalena, que és la continuació vers l’est de la primera i cau sobre la plana de la Garrotxa. Anirem a buscar el solitari Pic de l’Ofrena i l’amagada ermita de Sta. Magdalena de Cambrils fent una ruta circular per les suaus però també reviscolades carenes que formen els contraforts septentrionals de la serra. És una ruta de boscos, amb una exuberància i frondositat aclaparadors, si bé destaquen també les apertures del bosc per formar uns extensos prats anomenats Plafalgars i que permeten contemplar el paisatge en la seva grandiositat. Com a nota pels que agraden de fer cims selectes, Sta. Magadelena de Cambrils es un 100 cims, realment paga la pena pujar-hi per moltes raons. El recorregut es en gran part per corriols pel mig del bosc tot i que s’enllaça alguns trams per les abundantes pistes dels masos i d’explotació forestal de la contrada, especialment al tram de carena per accedir a l’ermita de Sta. Magadalena i en tot el trami final des de la casa de la Berruga.

El punt de sortida de l’excursió és el coll de Canes a la carretera N-260 entre Vallfogona de Ripollès i Olot. Divisòria hidrogràfica de les valls de la riera de Vallfogona a l’oest i la riera del Ridaura a l’est. El camí s’ha d’iniciar per una antiga pista no gaire evident entre l’herbei crescut que remunta fent amples ziga-zagues vers el sud (hem de deixar a la dreta la pista principal per on tornarem i a l’esquerra una altra pista que s’endinsa al bosc cap a l’est). El camí no té pèrdua és parcialment fitat però no té pèrdua, ràpidament s’endinsa al bosc i va carenejant de forma capritxosa passant per la Collada Verda fins arribar a la zona de Plafalgars. En aquest sector nosaltres vam deixar a la dreta un petit refugi forestal i vam creuar la tanca que remunta el vessant per una portella evident (l’única que vam trobar). Ens desviem vers l’est seguint diverses traces de corriol (moltes marrades de vaques per aquest sector) a la recerca del Coll de l’Avi. Hi ha també una pista que mena directament, nosaltres, com deia, vam seguir els corriols fins a la base d’un petit penyassegat anomenat als plànols com la Roca del Corb. Des d’aquest punt es davalla per estret i divertit corriol fins a l’esmentat coll. Hi ha un tram equipat amb una petita escala de gran robustesa que, no obstant, no suposa cap dificultat tècnica. Des del Coll de l’Avi s’albira el promontori altiu i solitari del Puig de l’Ofrena. S’hi accedeix en 10 minuts per corriol en forta pujada però sense cap complicació, destaquen uns impressionants faigs a la part més alta i el promontori final restà obert, un lloc realment solitari i tranquil amb grans envistes cap a la Garrotxa i les serres de la banda del Puigsacalm, tot i que la nostra visibilitat no era gaire bona. Retornarem pel mateix camí al sector de Plafalgars per continuar remuntant vers el sud cap a la carena principal de la serra. Anirem a busca la Collada de Fra Anton, d’on enllacem amb trams de pista i un últim tram de corriol (passarem al costat d’una d’aquestes terribles torres d’alta tensió!) que ens mena per mig d’un magnífic i màgic bosc fins a l’ermita de Sta. Magdalena de Cambrils. L’arribada és com una aparició, enmig de les brumes del bosc, és com recés de pau on realment és difícil trobar-se amb ningú... No és del tot cert, és clar, el llibre de l’ermita és ple de piulades amables vers aquest sorprenent racó de bosc. I a més, és d’agraïr que s’hi pot entrar a l’ermita lliurement, es troba en un estat de conservació i netedat que fa donar mil gràcies als seus cuidadors per aquesta petita joia!

Des del nostre 100 cims del dia, començarem la segona part de l’excursió, en aquest cas baixarem per un entretingut corriol que davalla vers el nord seguint la carena d’un ben marcat contrafort. Sense perdre traça davallarem fins a una nova zona de praderies (els Planissars) on hi ha les restes d’un antic mas. I aquí ens vam trobar una gratíssima sorpresa, hi ha un corriol amagat que es torna a endinsar al bosc baixant per una profunda barranquera que mena a una altre mas anomenat la Berruga (aquest totalment reconstruït, el vam trobar tancat). Aquest tram de bosc és senzillament espectacular, un delit pels peus i els sentits, feia ganes que no acabés mai!. Al final sortirem al mas de la Berruga des d’on ja es pren la pista que hi arriba. La seguirem sense cap dificultat fent varies marrades però encara gaudirem d’alguns racons de gran bellesa, com el pas del Torrent del Portús, i també les restes enrunades del gran mas del mateix nom.

És aquesta una ruta per gaudir a pas lent i tranquil, parlant amb un bon amic caminaire i escoltant el so del bosc. Si el dia és gris i amb bromes com en el nostre cas, un encís d’atemporalitat ens acompanya i com l’aroma d’un bon vi ens l’enduem amb nosaltres. Salut i molt bon camí!