Sta Fe del Montseny - des de la font de Passavets, Turó de l'home, les Agudes (100 Cims) I baixada per la font de Briançó

Si veieu aquesta descripció de la ruta, la seguiu, o us interessa, us agrairé el vostre comentari, valoració o crítica per millorar.
Gràcies.

Una caminada estupenda.
Inici al aparcament de la font de passavets. A 1 km passat Sta Fe. Poques places.

DIFICULTAT:
Sempre ben senyalitzada i fàcil, a pesar del desnivell, fins al sempre magnific Turó de l'Home.
Després al anar cap a les Agudes, el camí es pedregós a estones, però quasi pla.
Es travessa una tartera, no hi ha perill ni tan sols per algú amb vertigen com jo mateix.
Finalment, superat el puig rocós de Sacarbassa, s'inicia una pujada sense camí marcat, per sobre les roques fins arribar al punt més alt de les Agudes, on una creu de ferro, que es pot veure des de molt lluny, marca la situació.
La qualifico de moderada, per el desnivell assolit, per la mínima dificultat (no tècnica ) al últim tram, tan de pujada com de baixada i per algun tram de baixada cap a la font de Briançó.

ENTORN BOSCOS:

Passada la font de Passavets, pugem per una pista ample, ben marcada i còmoda. Sempre entre uns faigs esplèndids. Un bosc net, farcit d'uns arbres que avui estaven deixant caure les seves groguenques fulles, amb les que cobreixen, amb uniformitat, la totalitat del terra, com una nova catifa de color marró. En certs moments el camí no es veu al estar completament folrat, i això ja no es tan bucòlic perquè sota d'aquest bonica catifa hi han pedres que no veiem i poden provocar algun contrapeu.
Les fagedes son boscos que tenen un aire com de certa "neta elegància".
Cal observar aquests arbres: La seva envergadura, els seus troncs llisos i de color gris amb lleugeres taques més clares, en general arrodonides o amb franges allargades, provocades per líquens. Uns prims, fins i alts. Altres gruixuts, potents, amb un tronc imponent. Altres dividits i subdividits des de la base, es quan múltiples troncs competeixen clarament entre ells per alçar-se en busca del necessari sol. Unes arrels, moltes vegades a la vista, que ens diuen alguna cosa de les ganes de viure del arbre: grans, amb múltiples ramificacions, potents, ben ancorades al terra, segures.
Són boscos, les fagedes, que a més de la seva neta elegància inviten a mirar, a seure, a gaudir del seu silenci, a meditar. Meditar com pot ser que la natura hagi creat aquesta meravella, sense cap intervenció dels homes, o pot ser precisament per això.

ELS CIMS
"EL HISTÒRIC TURO DE L'HOME": 1.706 m
Una altre meravella.
El turó del home. Un punt que per moltes vegades que el visitem, sempre ens encanta. Les vistes a 360 graus, sense més límit que l'atmosfera. Mitja Catalunya podem veure des de aquí, inclús una bona porció del nostre mar, des de el que, els antics mariners i pescadors, veien el turó del home senyalant-lo com a una marcació que els ajudava a conèixer la seva situació: La senyal del mont. "El Montseny".
Al 1881 es va plantejar la possibilitat de construir un observatori meteorològic per subscripció popular dirigida per Artur Solsona. Amb els diners recollits es va poder fer la preparació del terreny: aplanar el llavors con rocós, punxegut, salvatge i solitari. El 1884 no es van aconseguir més diners i el projecte de Joan Maragall va quedat abandonat. De fet, no va ser fins el 1932 que no es va construir una caseta de fusta, on es va instal·lar el servei meteorològic de Catalunya. El primer meteoròleg del turó van ser Josep Gil i la seva muller Maria Oliveres que van habitar i donar servei.
Després de la guerra civil, es va confiscar la caseta i el servei, instal·lant-se, al 1940, el Servicio Meteorològico Nacional, enderrocant la caseta de fusta i construint una casa d'obra amb coberta de fibrociment, que es la que persisteix avui dia. També a la vora del Turó, es va construir una base militar, a Puigsesolles, avui enderrocada. Hi ha actualment una antena.
Al front del Servicio Meteorologico Nacional va estar Fdo. Garcia Castro, que hi va viure amb la seva dona i els fills.
Actualment el servei meteorològic ha tornat a mans de la Generalitat. Últimament sembla que s'ha volgut enderrocar aquesta construcció i l'oposició dels habitants del Montseny han aconseguit aturar l'enderroc. Es una caseta lletjota, que ens explica vides anteriors.
(Informació extreta de "Histories del Montseny" de Oscar Farrerons Vidal)

LES AGUDES: 1705 m
Caminant per la vessant Est i després per la Oest per vorejar el puig rocós de Sacarbassa per arribar a la ultima pujada rocosa i sense camí marcat fins el cim de Les Agudes.
Aquí sense cap construcció. Coronat únicament per una gran creu metàl·lica que es pot veure de lluny
Pujar a aquest massís pedregós te el premi, un cop més, de poder gaudir d'unes immillorables vistes.
Salut