Solsona - Font Salada - Cementiri de la Pesta - Solsona pel camí de ronda sud del Castellvell

Solsona - Font Salada - Cementiri de la Pesta - Solsona per la ronda del sol matiné del Castellvell.

Agradable caminada avui, sortim de la Plaça Sant Jordi, i anem pel costat esquer de la carretera que va a Sant Bernat, cal travessar la carretera a la dreta després del pont, passarem per al costat a la gravera.

Passarem la gravera per la dreta, i anem seguint pel camí a l'esquerra, passem la Casanova La Canal i poc més endavant hi ha altre camí a l'esquerra.

Arribant a la tanca dels terrens de Cal Jep, anem a l'esquerra, vorejant Cal Jep per la part del darrere, sempre a la dreta sense entrar als camps, passem per un punt molt ben cuidat, preciós, al final del planell hi surt un caminet, anem pel corriol, hi ha algun moment que quasi no s'he identifica, però cal anar seguint a la dreta i baixant fins a trobar el camí que ens porta a Coloma.

Arribant a Coloma anem a l'esquerra, per anar fins a l'església de Santa Coloma, aquí anem a la dreta i vorejant el tros per arribar a l'església de Santa Coloma del Castellvell.

Fem unes quantes fotos i seguim, anem rectes pel corriol davant del campanar, no està molt ben definit, però cal seguir cap a la dreta i baixant fins a trobar el camí, anem a la dreta i ven aviat trobem altre trencant i anirem pel camí de l'esquerra, a la dreta veiem els camps de Santa Coloma, i al fons la casa de la Mallola.

Més endavant trobem un camí tallat amb una cadena, passem per la vora i seguim, poc més endavant trobarem un corriol a l'esquerra, seguim per un bonic corriol que ja ens du a la Font Salada.

Font Salada, ens trobem amb més gent gaudint de l'espai, molt maco.

- HISTÒRIA de la balma de la font Salada.

Es diu que quan a Higini Peix i Cirera li van explicar la història de la balma (vauma, si ets de Solsona) de la Font Salada, la va voler anar a veure amb els seus propis ulls per comprovar que la font salada encara hi era. Quan va tastar l'aigua, va assentir amb el cap i va dir: "segur que és certa, i no inventada, la història de la vauma de la Font Salada".

Fa molts anys, quan el comerç de la sal i del safrà estava totalment controlat pel comte de Cardona, a Solsona hi tenia un batlle encarregat de defensar els seus interessos, que incloïen fer complir la llei de què tothom havia de comprar la seva sal i vendre-li a ell tot
el safrà que els hi feia cultivar.
El batlle, passant comptes, va observar que els pagesos que vivien a les cases de la costa que puja fins al pla de la Torregassa, tenien una despesa en sal molt baixa. Amb cautela i discreció ho va fer investigar per detectar si hi havia algun venedor de sal que els estava robant.
El resultat de la investigació va ser que pujant pel Barranc de Ribalta, en un lloc força amagat, hi havia una petita font d'aigua salada que els pagesos dels voltants feien servir per al seu ús domèstic i, d'aquesta manera, no haver de comprar tanta sal de Cardona.
Poc satisfet per l'explicació, va voler anar a veure amb els seus propis ulls la font. Van pujar pel barranc de Ribalta, per un camí que porta al pla de la Torregassa, fins que a mitjana altura de la costa el van fer desviar per un corriol entre bardisses, difícil de veure si no s'és coneixedor del lloc, que els va dur fins a la font d'aigua salada.
El batlle va quedar sorprès per la troballa, i ambiciós com era, va pensar que si aquella aigua era salada, volia dir que passava per un lloc on hi havia sal, per tant, segur que darrere d'aquella terra argilosa hi podria haver una muntanya de sal tant o més gran que la de Cardona.
Va ordenar als que el van acompanyar que no diguessin res a ningú. Va fer venir un grup d'homes de fora perquè vigilessin l'indret de manera que ningú no hi pogués agafar aigua i, amb molta discreció, van començar a cavar i foradar la paret on hi havia la font per buscar la muntanya de sal per on hi havia de passar l'aigua.
Un dels pagesos, al que li van impedir el pas, va espiar que estaven fent i se'n va anar a Cardona per explicar que qui havia de vetllar pels seus interessos estava buscant una mina de sal sense permís ni autorització.
El comte de Cardona hi va anar en persona a veure què estava fent el batlle de Solsona. Havien tret un munt de terra, hi havia un gran forat sota una gran codina de pedra, i a la part central hi continuava sortint, tot fent un petit toll, l'aigua salada.
Va fer empresonar el batlle de Solsona, i n'hi va posar un de nou de tota confiança. Va prohibir que ningú, mai més, tornes a cavar en aquell indret, ordenant als pagesos del voltant que en fossin els vigilants i que l'avisessin si veien algú traient terra d'aquella nova balma que acabava de néixer. Com a contrapartida, els hi va donar el dret d'explotació de tota la sal que d'aquella font podia sortir.
Aquesta és la història explicada, sigui certa o inventada, de la vauma de la Font Salada.

PEIX I CIRERA, HIGINI: El vell costumari de Solsona. Llegendes
i rondalles. Pàgina 314. Barcelona. 1930. Editorial Farcell Lacetà. ISBN
3141592653.
És un article trobat per internet.
https://spivakmichael.wordpress.com/2020/11/22/la-historia-de-bauma-de-la-font-salada/

Després d'ullarla una estoneta, desfem camí pel corriol fins a retrobar de nou el camí, anirem a l'esquerra direcció a la Mallola, cal seguir el camí fins a arribar a la casa de la Mallola per poder anar al Cementiri de la Pesta.

Passada la casa la Mallola, seguim per un corriol que ens porta al Cementiri de la Pesta.

Cementiri de la Pesta, un cementiri amb ruïnes i abandonat i està al municipi d'Olius, dins del que era l'antiga parròquia de Sant Miquel del Castellvell.

Un cop amb vist i fotografiar les ruïnes del Cementiri de la Pesta, seguim pel corriol i passarem per sota de Cal Fermin per sortir a un camí, a la dreta i tot seguit arribem a la carretera que va de Solsona a la Torregassa.

Cal travessar la carretera, amb molta precaució, un cop passada hi ha dues opcions, la primera a la dreta un corriol que dona al davant del Pla del Calvari i la segona segueix una mica a la dreta (aquesta a mi m'agrada més), puges per unes escales que son de pedra, i donen al mateix corriol, però més endavant, al mateix camí del Castellvell.
Jo he anat pel primer!

Un cop arribem a dalt, anem a la dreta del corriol, passem per sota la Creu del Calvari, una mica més endavant pujo a la Creu del Calvari, unes quantes fotos i ens posem en marxa, hi ha diversos punts per pujar i baixar. Un cop a baix, anirem rectes pel camí del mig, es torna corriol només entrant. Gaudim de molt bones vistes, a l'esquerra el Castellvell, a l'altra banda vistes a Solsona.

Arribant al camí empedrat, anem camí avall, ja per anar seguint cap a Solsona, tot passant la Creu del Castellvell, una mica més endavant anem a la dreta per un curt corriol que surt a Pujada Castellvell, seguim tot rectes fins abans d'arribar a l'Escola Setelsis, girem a la dreta vorejant el pati, i seguim pel Carrer Maria Fortuny, Pau Picasso i Plaça Sant Jordi.

Fi de la caminada!!