Solius, Ardenya - Cadiretes: Roca Rodona d'en Cama, Roques del Sol i Cova de Sa Tuna

Sortint des del Mas Llaurador a Solius (dins del terme de Santa Cristina d'Aro) quest cop hem fet una variant d'altres rutes que ja hem fet per la zona, acompanyats de la Júlia i de l'Hèctor. Com ens agrada tot aquest indret de l'Ardenya!

Fem l'aproximació típica, pel Menhir de Mas Llaurador, fins el Pas de la Miloca (punt d'inici de la pujada als Carcaixells), però avui seguim recte pel camí (pel costat de la riera de la Penyella).

Poc abans d'arribar al pas, ja es té al davant i amunt la magnífica visió d'aquesta peculiar muntanya. Avui hi pujarem!

Al cap de 200 metres passem pel costat d'un pal indicador (que serà per on tornarem) i 150 metres més endavant sí que ens desviem per un corriol a la dreta senyalitzat amb una pila de pedres cap amunt.

Seguint el corriol arribem a les parets rocoses del vessant est de la Roca Rodona d'en Cama (abans dita Puig Agut). Hi trobem un curiós mur de pedra seca i una petita cavitat.

Resseguint el corriol, envoltant la Roca Rodona, per sota de dues curioses agulles de roca, passem per sobre de dos conjunts rocosos amb molt bones vistes sobre la Serra de Sa Tuna, la Plana Basarda, Pedralta i més enllà.

De seguida trobem les senyals de SL, verda i blanca, que seguirem a partir d'ara. Arribem a l'únic punt que té una mica de dificultat de l'itinerari. Per pujar dalt del cim de la Roca Rodona d'en Cama, cal ajudar-se d'una corda que s'hi troba en una alzina (i després ens podem ajudar amb uns esglaons de ferro clavats per ajudar).

El cim paga la pena. Vistes de 360 graus. Els Carcaixells com no els havíem vist abans. Ja ens ho direu. Ens sorprèn veure al terra el que semblen restes d'una antiga construcció i roca treballada.

Baixem un altre cop per la corda i seguint el SL anem passant per dalt de les Roques del Sol (quin bonic nom i quines vistes un altre cop!) fins que arribem a l'anomenat Pas de la Figuereta i girem a la dreta ja de baixada. En poc més de 300 metres arribem a la Font de la Roca Rodona i de seguida ja som al pal indicador a la riera de la Penyella.

Al tornar, per fer la ruta una mica més circular, just passat el Pas de la Miloca, seguim a la dreta un caminet que ens porta fàcilment fins dalt de la Serra de Sa Tuna. I tornem a tenir unes vistes!

Trobem el camí que ens portaria a la Plana Basarda, però ara girem a l'esquerra. I al cap d'uns 400 metres, a la dreta, tornem a visitar la Cova de Sa Tuna (o d'en Malallarga). Què gran i arrodonida que és per dins ...

I en un plis-plas, tornem a passar pel costat del menhir de Mas Llaurador i hem arribat.

Abans d'acabar, aprofitem per tornar a recomanar la petita joia que és el llibre de l'Albert Gironès: Vies Ferrades, Coves i Indrets de la Costa Brava, La Butxaca de Muntanya, 2004.

I per dinar, abans o després de l'excursió, us recomanem Can Xerta (972 83 82 83), a Santa Cristina, on des de fa anys som fidels a l'arròs a la cassola (i els dijous entra al menú!).

Això és tot. Esperem que gaudiu de les grimpades i de les vistes. Salut i botes.

(Per cert, la bonica foto del gripau entre la fullaraca la va fer la iaia Trini amb el seu smartphone mentre donava voltes pels voltants de Mas Llaurador quan estàvem fent la ruta. Bravo per ella!)

www.ambotes.com