SL-C 80 El dolmen de Ca l'Arenes

Àrea d'acampada del Solell del Corredor

El campament juvenil del Solell del Corredor és una instal·lació destinada a la realització de les activitats d'acampada i d'ús exclusiu per a entitats infantils i juvenils.
[+ informació]

Turó de Bell-lloc

Santuari del Corredor

Des del senyal d'inici del recorregut, podem gaudir d'una bona perspectiva del santuari amb la talaia d'incendis a fons. Destaca la torre quadrada del campanar, rematada per merlets i amb quatre elegants gàrgoles.

El santuari, edificat el segle XVI damunt d'un temple anterior, sempre ha estat molt visitat pels pobles de la rodalia, tant del Maresme com del Vallès. Té una gran tradició l'aplec del Dilluns de Pàsqua juntament amb els altres tres que s'hi fan al llarg de l'any: el de Dosrius, el de Canyamars i el de Tardor.

[+ informació]

Roques de Mataró

Molts picapedrers han treballat a la muntanya des d'antic i encara hi podem veure l'em premta a la pedra de les diferents eines. A la dècada de 1950, hi treballaven uns cinquanta homes que ja empraven explosius per facilitar la feina. D'altres afloraments propers són les Roques dels Lladres o les del Pare Jaume.

El vessant solell d'aquest turó és abrupte i embrollat (conseqüència de l'incendi de 1981), a Canyamars. La baga, amable i fresca, és coberta per un alzinar que enfosqueix i buida el sotabosc.

Puig Aguilar

Pou de glaç de Can Bosc

El municipi de Dosrius tenia cinc pous de glaç: dos a l'entorn del Far (un és el de Can Bosc), dos a Canyamars i un al costat del nucli de Dosrius, avui dia desaparegut. Al pou es mantenia fins al moment de la venda el gel que al pic de l'hivern es produïa en un safareig bastit a les rodalies. Tingueren el màxim esplendor comercial entre el segle XVIII i la primeria del segle XX.

La pineda de pi pinyer

El pi pinyer és un dels arbres més abundants d'aquestes muntanyes. El distingim d'altres pins per la forma de la capçada, arrodonida i en forma de copa. Els seus pinyons són prou grans i objecte d'aprofitament forestal. Les pinedes de pi pinyer molt esteses al Corredor, són una etapa transitòria en l'evolució del paisatge. Les vinyes, les pastures i els camps, en ser abandonats, són colonitzats per pins.

A la  llarga, però, sota els pins es creen les condicions idònies per a la regeneració de l'alzinar, bosc ombrívol que requereix un bon sòl per prosperar i que inhibeix la creixença dels pins joves per falta de llum. Durant molts anys, però, subsisteixen els pins vells de grans dimensions damunt un estrat d'alzines i arboços d'alçades més modestes, tal com es pot observar a la clariana on ens trobem.

La pedrera

La muntanya del Corredor és un gran bloc granític. El granit és una roca dura i resistent que, en ambients humits i temperats, es descompon i esdevé un material tou de textura sorrenca anomenat sauló. La disgregació del granit al llarg de milers d'anys ha originat el relleu suau d'aquestes terres cobertes d'un gruix considerable de sauló. En alguns indrets, com en aquest on ens trobem, l'erosió dels materials saulonencs ha deixat al descobert la roca mare, que apareix en forma de blocs arrodonits. On les masses rocoses són prou importants, l'explotació del granit per fer llambordes i altres peces per a la construcció va ser rendible cap a la meitat del segle XX. Encara es poden veure els talls a les roques i els efectes de les eines dels picapedrers.

Si observem de prop un bocí de granit, veurem els minerals que formen la roca: cristalls de quars i mica negra agregats per un ciment blanquinós de feldspat. Quan l'ambient i el pas del temps desfan aquest ciment, els cristalls de quars i mica s'alliberen. Arrossegats per l'aigua de pluja, els rials i les rieres els condueixen fins al litoral, on aporten sorre a les extenses platges del Maresme i el Barcelonès

Font del Pare Jaume

Entre l'àrea d'esplai i el Santuari del Corredor

Els dominis del senglar

A mesura que el bosc es fa més atapeït i intransitable , esdevé l'ambient adequat per al mamífer més gran que viu en aquestes contrades: el porc senglar. Si ens

fixem bé, podrem descobrir a les vores de la pista les seves furgades. El senglar, d'aspecte primitiu i pelatge llarg i resistent, està perfectament adaptat per moure's

en boscos espessos. El temps plujós afavoreix el creixement dels bolets. Si l'època és favorable, en veurem de moltes menes. Entre els comestibles més apreciats hi ha el rovelló i el pinetell, que creixen prop dels pins. A sota de les alzines es fan més abundants el carlet i el rossinyol.

El sot del Fangar

L'ambient més frescal i humit es reflecteix clarament en la vegetació del sot del Fangar. Molses, falgueres, grèvols, roures i altres arbres caducifolis, com ara el cirerer i el trèmol, sovintegen enmig de les alzines en aquesta raconada ombrívola. Diverses plantes enfiladisses utilitzen els arbres com a suport per cercar la llum del sol i donen al bosc un aspecte selvàtic i feréstec.

El GR 92 a l'alçada de l'Àrea d'esplai del Corredor

Dolmen de Ca l'Arenes

Sepulcre megalític descobert l'any 1997, excavat i restaurat en dues campanyes entre 2006 i 2007. Es tracta d'un dolmen del tipus de petita galeria catalana, que conserva la cambra, amb enllosat i una coberta gairebé completa així com també part del passadís d'accés, la llosa que tancava l'entrada i el túmul lateral encerclat per un petit cromlec. Hom atribueix a aquest tipus de sepulcre una antiguitat de 5000 anys. Es troba en l'entorn megalític de la serra del Corredor que inclou altres vestigis com la Pedra Gentil, la Pedra Arca, les lloses del Trull, i la Pedra Llarga.

Can Bosc

Aparcament de Can Bosc

L'aparcament té capacitat per a 10 places i ens permet deixar el vehicle per iniciar l'itinerari del Dolmen de Ca l'Arenes. 

Alzinar vell de Ca l'Arenes

Les alzines d'aquest sector del bosc són grosses, nascudes de llavor i d'una gran qualitat. L'ambient ombrívol i fresc del sotabosc condiciona una vegetació ben adaptada i prou esclarissada: marfull, galzeran, heura i arç blanc en són alguns exponents. Aquest bosc dóna testimoni de no haver estat tallat en molt de temps.