SL-C 71 El dolmen de Pedra Gentil

Bosc de la Puig

Al bosc de la Puig, com a bona part del terme de Vallgorguina, aquí es pot observar l'existència d'un bosc mixt on es barregen espècies quercínies (alzina, surera, roure) i pins, amb predomi d'uns o altres segons l'orientació i el grau d'intervenció humana.

En aquesta part de la serra del Corredor, així com en el veí Montnegre, destaca l'abundància d'uns boscos força originals i d'elevat interès paisatgístic i ecològic: les suredes. L'alzina surera creix bé sobre sòls sorrencs pobres en nutrients, cas del sauló (sorra granítica) que trobem en aquestes muntanyes. Afavorida des dels segles XVIII i XIX per la indústria del suro i el desenvolupament de la vinya, la seva explotació s'ha mantingut fins als nostres dies.

Juntament amb l'alzina surera, a les zones més ombrívoles abunden les alzines i els roures, mentre els vessants més assolellats són preferits pels pins pinyers. Al seu voltant es desenvolupa un sotabosc dens i variat. Així, tenim un estrat arbustiu alt format per espècies com el bruc boal i l'arboç, arbusts més baixos com la gòdua, l'argelaga negra, les estepes, la roja i el galzeran. Nombroses lianes com el lligabosc, l'aritjol, l'heura o l'esbarzer donen al bosc un aspecte selvàtic.

Can Clarens

La masia de Can Clarens, situada al bell mig d'un petit replà de la solella del mateix nom, data del 1776, i d'aleshores ençà el seu ús agrícola s'ha vist desplaçat per altres com el residencial. Actualment és un centre d'educació ambiental i casa de colònies.
Aquest indret ofereix esplèndides panoràmiques del Montnegre de Ponent (767 m) cap a l'oest, i de la serra de les Mules (532 m) a l'est. La foscor dominant dels alzinars, recollida en el mateix nom del Montnegre, s'enriqueix amb una variada gamma de tonalitats que fan d'aquest paisatge un mosaic de colors boscans: brunencs de les alzines sureres, blavencs de les clapes de pinastres, d'un verd viu dels pins pinyers, groguencs d'arbres de ribera.  En la llunyania, harmònicament disposades, es poden apreciar algunes masies envoltades de camps.

Can Pradell de la Serra

Can Pradell de la Serra, d'estil senyorial, amb façana esgrafiada i una elegant galeria d'arcades, va ser reconstruït de tal manera durant el segle XIX. Malgrat el seu estat d'abandonament, cal destacar, a més de la casa, la font i la magnífica pallissa, construïda l'any 1842 i actualment transformada en un restaurant. Al davant hi ha l'era, amb part del sardinell que l'envoltava.

Centre d'Informació de Vallgorguina

El centre està situat als baixos d'un immoble urbà de propietat municipal, on es troba també l'oficina del parc natural. És un equipament destinat a facilitar al visitant la informació general del parc; a més de ser el punt de sortida de diferents itineraris senyalitzats. S'hi poden adquirir publicacions referides al massís. El centre alberga una exposició sobre el dolmen de Pedra Gentil.

Visites a l'exposició i al dolmen: s'ha de concertar la visita trucant al telèfon 938 679 125.

[+ informació]

Dolmen de Pedra Gentil

Els megàlits, paraula d'origen grec que significa 'pedra gran', són monuments construïts entre els mil·lennis IV i II abans de la  nostra era que van tenir com a funció bàsica la funerària.
De megàlits, n'hi ha de diversos tipus. El dolmen de Pedra Gentil correspon al que s'anomena cambra simple. La seva existència  s'estableix al període calcolític, fa uns quatre mil anys. La singularitat de la construcció megalítica de Pedra Gentil ha estat motiu que la seva imatge hagi estat àmpliament difosa. Diu la tradició que aquest dolmen era lloc de trobada de les bruixes de la costa. Els pescadors del Maresme creien que les bruixes s'aplegaven al seu entorn, on havien de donar compte de la seva conducta bruixesca, i la que no havia fet prou malifetes era penjada de la pedra superior del dolmen, que fa forca. Perquè els no iniciats no poguessin veure el sacrifici, desencadenaven una gran ventada en totes direccions. Per a més informació, visiteu l'exposició permanent 'El dolmen de Pedra Gentil' al carrer de l'Església, 13, de Vallgorguina.

El sot de Can Montasell

Els sots d'aquestes serres del Montnegre i el Corredor, sobretot els que donen al Vallès, tenen unes característiques ambientals d'especial interès. Boscos humits i atapeïts, són raconades
penombroses, obacs d'una quietud encisadora on d'aigua del rieral davalla generosament quan l'eixut hivernal i estiuenc no és molt rigorós, entre pedres i gorgs d'aigua cristal·lina.

Ambient de ribera que ens deixa veure l'aleteig de les fulles del vern, del pollancre, del castanyer, del freixe, de l'avellaner; arbres caducifolis que a la tardor recreen uns quadres d'una excepcional bellesa. Amb ells, molses, falgueres i altres herbàcies menudes encatifen aquests clots fantàstics. A la remor de la fronda s'uneix la poesia dels cants dels ocells: oriols, cargolets, cueretes, merles, mallerengues. Als gorgs amb aigua la simpàtica presència de tritons, salamandres i, entre el fullam, gran nombre de petits invertebrats.

Església de Santa Eulàlia de Tapioles

Ascendint per la pista ample en direcció al santuari del Corredor, a pocs metres, un camí a la dreta ens mena, en uns cinc minuts, a l'església enrunada de Santa Eulàlia de Tapioles, documentada des del 878. D'origen romànic, la capella va ser arruïnada el 1373 i reconstruïda en època barroca.

Font d'en Nel

Passat l'àlber, voregem la plataneda i seguim paral·lels a la riera. Tot just travessat el sot de Can Sumana, prenem el primer trencall a l'esquerra, camí que més amunt es fa costerut però ufanós de vegetació pels avellaners i els castanyers que l'envolten. Un corriol fressat a l'esquerra ens indica la font d'en Nel, bell paratge de quietud i remors sota la verdor transparent del fullam.

Font de Can Pradell

Font del Forn

Amagada entre els plàtans, vora el camí, raja la font del Forn, situada en el pla que du el mateix nom. Aquest pla de conreu, abans horta de regadiu, és ocupat en gran part per vivers d'arbres ornamentals i, prop de la riera, per plantacions de plàtans i pollancres. Una mica més enllà es pot contemplar un àlber centenari de reflexos argentats.

Inici itinerari SL-C 110

Racons de pins i pinassa

A la solella de can Clarens i a bona part del camí de can Montasell Vell fins entrar al poble, trobem unes plantacions de pins que ocupen les feixes i els camps d'antics vinyers i conreus. Són indrets assolellats i d'aspecte solitari on la pinassa decora un sotabosc inexistent, tan sols trencat per la presència de  bolets a la tardor.

Entre els tipus de pins trobem el pi pinyer, amb  la seva inconfusible capçada en forma dÀombrel·la, el pinastre, de fulles molt llargues i pinyes punxegudes, i el pi insigne, amb fulles primes reunides de tres en tres. Aquests últims són arbres de creixement ràpid destinats principalment a l'obtenció de fusta per a embalatges i pasta de paper.

Suro d'en Duran

Després de passar per un coll carener, davallem fins al replà del Suro d'en Duran. Ocult entre pins i alzines, aquest suro majestuós i gegantí deixa entreveure el treball dels peladors al llarg dels anys.