SL-C 69 Cova de Mura

Camí de les coves

Centre d'Informació de Mura

Aquest centre d'informació, situat a les antigues escoles de Mura, a tocar de la riera de Nespres, atén el públic visitant i dóna informació general del parc natural i del municipi de Mura. S'hi pot visitar gratuïtament l'exposició permanent 'Terra Mare', i l'audiovisual 'La vida i l'entorn', a més d'uns plafons explicatius sobre el municipi de Mura. El centre és el punt d'arrencada de diverses excursions guiades. També s'hi poden adquirir publicacions i productes artesanals.

Coves de Mura

Les coves són una altra expressió de la dinàmica geomorfològica del massís de Sant Llorenç i la serra de l'Obac. Són cavitats que s'endinsen en les entranyes de la roca, produïdes també per la dissolució de les roques per l'aigua. En general, si són horitzontals reben el nom de coves, mentre que el qualificatiu d'avenc queda reservat per als pous verticals. L'aigua porta dissolts carbonats que, dins de les coves, precipiten i esculpeixen figures d'una rara bellesa: les estalactites, les estalagmites, les columnes, les banderes o les perles. Les coves de Mura són, en realitat, una sola galeria d'uns dos-cents metres de fondària. Descobertes a mitjan segle passat per un pagès que, segons la llegenda, observà com un ocell entrava i sortia d'unes bardisses que n'ocultaven l'accés, tenen l'atractiu principal a la sala d'entrada, on destaca una columna ben formada.

El Cargol

L'erosió lenta de l'aigua sobre la roca és la que genera les nombroses esquerdes que crivellen aquests rocams. Aquestes fissures, que tècnicament anomenem diàclasis, es van obrint a poc a poc i aïllen els blocs que, tot d'una, cedeixen sota l'atracció de la gravetat i es precipiten muntanya avall. Aquest procés és dinàmic i continu, té lloc des de fa milions d'anys i encara continua. L'erosió del conglomerat, d'altra banda, dóna lloc a formes que els pobladors han batejat amb noms d'elements quotidians. Així, el Bolet, el Cavall Bernat, els Plecs de llibre o, en aquest cas, el Cargol, on es reconeixen el cap, el cos i la conquilla del mol·lusc.

Font de l'Era

Font de l'Era, un paratge ombrívol i humit, d'on brolla un raig d'aigua fresca.

Font de la Coma

La font, situada en una vall oberta i assolellada, raja sobre un petit bassal, llar de granotes, de sabaters i de falgueres delicades, que fa la funció d'embassament. Aquest recorregut ens mostra alguns conreus en ple ús. Les fonts han estat utilitzades de sempre per al reg dels camps, normalment mitjançant alguns jocs de sèquies que avui han estat sovint substituïts per canonades modernes de material plàstic. És ben interessant fixar-se en l'enginyós sistema de canals que permet aquesta fórmula tradicional de conreus de regadiu, i que converteixen la vall en un veritable verger. Cal insistir que les petites hortes, així com les conduccions d'aigua, mereixen un estricte respecte.

Font de la Mascarosa

És la clàssica font de fontada. Així es coneixien el segle XIX i principi del XX els aplecs de gent a la vora de les fonts per berenar, cantar i divertir-se. La llegenda atorga la construcció de la font a una família musulmana que en el segle XI ocupava el raval. En reconquerir l'indret, els cristians van construir el Mas del Raval i, per tal de conjurar la malastrugança islàmica, van eliminar de la font la "carassa" o "carosa". Mas-carosa, aquesta seria la inversemblant etimologia del topònim.

Font de la Noguera

Font del Cargol

Font del Foradot

La del Foradot és una font que ens fa pensar en els poetes i en els gravats antics de l'època del romanticisme. La seva entrada, sota una balma, entapissada a parts iguals d'heures i de molses, evoca temps passats. Per això no és tampoc estrany que la tradició oral li atorgui el paper de refugi de bandolers, paper poc creïble atesa la seva proximitat al nucli de Mura, però ben suggeridor. En tot cas, sí que és un paratge força frescal, amb abundància de falgueres, que els dies d'estiu pot proporcionar alberg als caminants. La seva visita paga força l'esforç de la caminada.

Font del Formatget

La font del Formatget es reconeix fàcilment per la presència d'un plàtan de gran port i capçada. De segur que la seva ombra resguardava els pagesos que s'hi aplegaven per descansar una estona de la feina i, potser, fer un mos. Amb tot, no disposem de cap indici que relacioni el topònim, Formatget, amb aquesta activitat de modesta gastronomia.

La Creu de la Vila

La tradició popular atribueix a la Creu de la Vila protecció contra la pesta que assolava l'Europamedieval. També diu que els pelegrins feien descalços el camí fins a Montserrat, coma prometença, i, en passar per la Creu, pregaven el Senyor per conjurar una sequera o per demanar el guariment d'algun parent malalt.

Les codines

El camí voreja els vessants costeruts desproveïts de sòl i vegetació. A la dreta veiem codines de roca nua. A l'esquerra, en canvi, el pendent és més suau, i algunes plantes poden començar a arrelar entre les esquerdes. D'aquesta manera retenen una mica de terra, on a poc a poc poden arrelar altres espècies de més port. Així s'inicia el procés de creació d'un sòl estable. Des del camí fins a la carena podem observar tota la seqüència de la successió vegetal: en primer terme creixen les pioneres farigoles, sobre un sòl encara minso; després les segueixen, per aquest ordre, el romaní, les estepes, les savines i, finalment, les alzines. Això ens demostra, també, l'important paper de les farigoles com a fixadores de sòl i com a colonitzadores. Cal, doncs, evitar del tot recol·lectar-la.

Mura

Salt d'aigua del torrent de la Blanquera

Sant Martí de Mura

L'estructura de l'Església de Sant Miquel data de diferents períodes constructius des del segle XI fins al segle XVII. És el principal atractiu arquitectònic de la població, amb la seva magnífica portalada romànica d'interessant timpà.

Àrea d'esplai de la riera de Nespres