SL-C 66 Les mil fonts de la riera de Nespres

Centre d'Informació de Mura

Aquest centre d'informació, situat a les antigues escoles de Mura, a tocar de la riera de Nespres, atén el públic visitant i dóna informació general del parc natural i del municipi de Mura. S'hi pot visitar gratuïtament l'exposició permanent 'Terra Mare', i l'audiovisual 'La vida i l'entorn', a més d'uns plafons explicatius sobre el municipi de Mura. El centre és el punt d'arrencada de diverses excursions guiades. També s'hi poden adquirir publicacions i productes artesanals.

Font de l'Era

Font de l'Era, un paratge ombrívol i humit, d'on brolla un raig d'aigua fresca.

Font de la Coma

La font, situada en una vall oberta i assolellada, raja sobre un petit bassal, llar de granotes, de sabaters i de falgueres delicades, que fa la funció d'embassament. Aquest recorregut ens mostra alguns conreus en ple ús. Les fonts han estat utilitzades de sempre per al reg dels camps, normalment mitjançant alguns jocs de sèquies que avui han estat sovint substituïts per canonades modernes de material plàstic. És ben interessant fixar-se en l'enginyós sistema de canals que permet aquesta fórmula tradicional de conreus de regadiu, i que converteixen la vall en un veritable verger. Cal insistir que les petites hortes, així com les conduccions d'aigua, mereixen un estricte respecte.

Font de la Mascarosa

És la clàssica font de fontada. Així es coneixien el segle XIX i principi del XX els aplecs de gent a la vora de les fonts per berenar, cantar i divertir-se. La llegenda atorga la construcció de la font a una família musulmana que en el segle XI ocupava el raval. En reconquerir l'indret, els cristians van construir el Mas del Raval i, per tal de conjurar la malastrugança islàmica, van eliminar de la font la "carassa" o "carosa". Mas-carosa, aquesta seria la inversemblant etimologia del topònim.

Font de la Noguera

Font del Foradot

La del Foradot és una font que ens fa pensar en els poetes i en els gravats antics de l'època del romanticisme. La seva entrada, sota una balma, entapissada a parts iguals d'heures i de molses, evoca temps passats. Per això no és tampoc estrany que la tradició oral li atorgui el paper de refugi de bandolers, paper poc creïble atesa la seva proximitat al nucli de Mura, però ben suggeridor. En tot cas, sí que és un paratge força frescal, amb abundància de falgueres, que els dies d'estiu pot proporcionar alberg als caminants. La seva visita paga força l'esforç de la caminada.

Font del Formatget

La font del Formatget es reconeix fàcilment per la presència d'un plàtan de gran port i capçada. De segur que la seva ombra resguardava els pagesos que s'hi aplegaven per descansar una estona de la feina i, potser, fer un mos. Amb tot, no disposem de cap indici que relacioni el topònim, Formatget, amb aquesta activitat de modesta gastronomia.

La Creu de la Vila

La tradició popular atribueix a la Creu de la Vila protecció contra la pesta que assolava l'Europamedieval. També diu que els pelegrins feien descalços el camí fins a Montserrat, coma prometença, i, en passar per la Creu, pregaven el Senyor per conjurar una sequera o per demanar el guariment d'algun parent malalt.

Mura

Riera de Nespres

L'itinerari continua paral·lel a la riera de Nespres, sempre per la seva banda dreta, resseguint el perímetre del poble. Quan ja no es pot seguir endavant, cal entrar a Mura per un curt carreró
ascendent i girar a l'esquerra pel següent carrer d'Alfons Sala, que condueix directament fins a les antigues escoles, on es troba situat actualmentel Centre d'Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Salt d'aigua del torrent de la Blanquera

Sant Martí de Mura

L'estructura de l'Església de Sant Miquel data de diferents períodes constructius des del segle XI fins al segle XVII. És el principal atractiu arquitectònic de la població, amb la seva magnífica portalada romànica d'interessant timpà.

Àrea d'esplai de la riera de Nespres