SL-C 58 La riera de Talamanca

Barraques de vinya

Sovintegen allà on la vinya s'expandí durant els segles XVIII i XIX. S'utilitzaven per guardar les eines i aixoplugar-
se del mal temps quan la vinya era lluny del mas. A Talamanca l'expansió vinícola fou notable i significà la reculada del bosc, la bonança econòmica i el màxim demogràfic de 538 habitants el 1857. Fixeu-vos en l'arquitectura popular: l'amplada dels murs, la cúpula i els tascons (pedres anguloses) situats estratègicament per consolidar els murs sense cimentar (tècnica de la «pedra seca»). L'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890, provocà la crisi vinícola i de retruc, s'inicià la davallada demogràfica del poble.

Castell de Talamanca

L'edifici original, construït el segle XI, fou l'embrió del poble i el centre polític de la contrada. Formava part de la xarxa de castells adreçats a la defensa dels colons que repoblaren les terres conquerides als sarraïns. Al segle XII, l'amenaça sarraïna s'esvaí però el procés de feudalització ocasionà disputes entre castellans pel control del castell, succeint-se diverses sagues: els Cardona, els Talamanca, els Castellbell. El 1717, tropes borbòniques
enderrocaren el castell, fatalitat que compartiren bona part dels castells de la Catalunya Vella. Al segle XVIII, els Castellbell, construïren el casal senyorial amb la torre que veurem més endavant.

El Fornot

Forn d'obra per coure maons, rajols, cairons i teules.

Església de Santa Maria

La xarxa d'esglésies, construïda en territori conquerit als sarraïns, fou bàsica per donar servei religiós als colons. Santa Maria (segle XI), d'estil romànic, n'és un exemple. L'edifici actual mostra les ampliacions del segle XVIII que transformaren la planta original de creu llatina (una nau) en una planta basilical (tres naus). A la façana, destaca el rosetó, el campanar i la portalada amb dos arcs de mig punt dovellats, ornada amb arquivolta i capitells d'estil corinti. Darrera, l'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i ornamentat amb arcuacions cegues i finestral de triple arcada. A l'interior, destaquen la coberta de volta de mig punt reforçada amb dos arcs torals de la nau central i el sarcòfag gòtic d'en Berenguer de Talamanca, mort el 1325.

Font de Talamanca

Molí del Menut

Durant la repoblació (segle XI), alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori: cereals, horta i ramaderia (ovelles, porcs, aviram). A l'edat moderna, millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència, i al tercer, el rebost. El Molí del Menut n'és un exemple de petites dimensions. Hi destaquen els ginys del primer pis: premsa, tines i celler per produir vi, molí hidràulic per moldre gra i corrals per al bestiar. A l'exterior, fixeu-vos en la porta dovellada i el rellotge de sol.

Punt d'Informació de Talamanca

Punt d'Informació de Talamanca

Riera de Talamanca

Sínia del Forner

La sínia era una màquina per elevar aigua des d'un curs fluvial o un pou. Consisteix en dues rodes: l'una horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal horitzontal mogut per un animal, i l'altra vertical, que engrana amb la primera i mou una sèrie de calaixos disposats al llarg d'una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l'aigua del curs o del pou. En aquest cas, l'aigua s'obtenia d'una surgència natural que s'elevava fins a un safareig connectat a un sistema de canals que, per gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. La palanca de ferro, situada prop de la roda exterior, permetia escollir un dels diversos sistemes de canals existents per tal d'escollir l'hort que es volia regar.

Talamanca