SL-C 57 La pedra seca

Barraca d'en Pere Baqué

Aquest conjunt de construccions està relacionat amb el conreu de la vinya que el segle XVIII es va estendre per les terres planeres de Rellinars. Al segle XIX, la creixent demanda de vi va obligar a ocupar terrenys cada cop més marginals de relleus costeruts i sòls magres. En aquest sentit, les parets de roca permetien reutilitzar les roques extretes del terreny per anivellar i drenar la feixa evitant l'arrossegament de sòl aigües avall. Les barraques eren imprescindibles si tenim en compte que els nous camps de vinya eren cada cop més lluny del poble o el mas on residia el pagès, i que les tasques relacionades amb aquest conreu requereixen una atenció constant: llaurar o cavar més d'un cop l'any, podar, esporgar i espampolar el cep, ensofrar, veremar Les barraques esdevenien, doncs, magatzems per guardar les eines i aixoplucs per compensar el rigor estival, els temporals o per fer-hi un mos durant les llargues jornades. Les condicions tèrmiques i les xemeneies de moltes barraques ens ho confirmen.

Barraca d'en Ramon del Gibert de Baix

Les barraques de vinya són l'exponent més popular d'una antiga tècnica edificatòria, la 'pedra seca', que utilitza com a material bàsic i quasi exclusiu la pedra sense treballar i sense cap element d'unió. L'aspecte auster d'aquestes petites edificacions (una planta circular o rectangular) amaga una complexitat tècnica considerable que podem analitzar observant-les tant des de l'exterior com des de l'interior. El mur es construeix a partir de filades de pedres rectangulars escollides entre les del mateix entorn. La inestabilitat derivada de les irregularitats de les pedres es resol mitjançant petites pedres anguloses col·locades a pressió que, fent de tascó, compacten tot el conjunt. La cúpula és l'element més complex i determina l'amplada del mur que l'ha de suportar. Es construeix de forma similar al mur, però en aquest cas les filades de pedra es disposen de manera que surtin cap a l'interior per tal de tancar el conjunt. La lleugera inclinació de les filades cap a l'exterior i la cornisa permeten escopir l'aigua. Finalment, la volta es cobria de terra per millorar-ne la impermeabilització. Existeixen diverses solucions tècniques per a l'obertura del portal, però la major part es resolen a partir d'una llinda de llosa. En molts casos, la barraca compta amb algunes prestatgeries a l'interior i amb una petita obertura per mirar a l'exterior. En definitiva, aquesta tècnica es basa en un joc d'equilibris entre les pressions de les pedres amb un resultat extraordinari que ha arribat fins als nostres dies.

Barraca rectangular de Casajoana

Barraca de Casajoana, l'única de planta rectangular de la ruta.

Casajoana

El Casot

Aquestes misterioses runes construïdes també seguint la tècnica de la pedra seca són més antigues que les barraques. L'origen i funció d'aquesta construcció és un misteri de difícil solució, ja que no comptem amb cap document que ens en parli i, probablement, formaven part d'una construcció més gran. Tanmateix, la seva estructura, amb cinc nivells de murs circulars de més d'un metre d'amplada, pot pertànyer a una antiga torre de guaita. Popularment, es diu també que corresponia a un convent regit pel monestir de Pedralbes amb funcions penitenciàries per a reines vídues i monges, recloses en la pau de l'indret. En qualsevol cas, sembla que només podrem conèixer aquestes restes mitjançant excavacions arqueològiques. A la mateixa alçada del Casot, però uns metres més a la dreta, observem dues barraques adossades de planta rectangular.

Església de Sant Pere i Sant Fermí

Iniciem l'excursió a l'aparcament que trobem a l'església de Sant Pere i Sant Fermí. Amb aquest itinerari es proposa una passejada tranquil·la per descobrir el passat vitícola de Rellinars, a partir del patrimoni arquitectònic i paisatgístic que han deixat les generacions anteriors.

Darrere l'església, prenem la pista que davalla a mà esquerra vers el torrent de la Font d'en Sala, seguint la fita de color violeta. Aquestes fites ens guiaran al llarg de l'itinerari. Creuem el torrent per un petit pont de pedra i passem pel bell mig de dues de les masies més antigues i emblemàtiques de Rellinars: el Gibert de Baix (esquerra) i les Ferreres (dreta).

Font del Càntir

La font es troba a l'interior d'una cova modelada pels agents erosius al llarg de milers d'anys.  Fixeuvos amb les restes dels murs també de pedra seca a la dreta de l'entrada. Aquestes cavitats van ser aprofitades durant l'edat mitjana per construir amb facilitat (només calia obrar un mur) habitacles diversos: corrals, aixoplucs, masies, etc. D'aquesta balma, no en sabem res del cert, però tenint en compte la seva alçada i la precarietat dels murs, és versemblant pensar que va ser, en altre temps, un corral o un aixopluc vinculat a la masia de Casajoana. D'altra banda, el càntir enganxat cap per avall al sostre de la balma aprofita una escletxa de la roca per on s'infiltra l'aigua de pluja, escolantse de manera lenta però constant.

Mas de les Ferreres

Els elements més destacables d'aquest mas, edificat al segle XI i restaurat en èpoques posteriors, són la capella consagrada a sant Felip Neri (sant de forta devoció a Rellinars), canonitzada l'any 1622, i les pintures murals que encara s'hi guarden. Aquests frescos, tretze en total, representen diverses escenes de la guerra de la Independència. Varen ser realitzades l'any 1811 per un frare cartoixà escapat de la conreria de Montalegre i acollit en aquesta masia. Sembla que el nombre de frescos realitzats eren més, però bona part dels originals els van esguerrar les tropes franceses quan, de camí a Manresa, van passar per Rellinars. Finalment, a la masia també es guarda un gran quadre de sant Felip Neri que, en altre temps, adornava l'altar de la capella.

Punt d'Informació de Rellinars

Punt d'Informació de Rellinars