SL-C 54 A la Mola des del coll d'Estenalles

Camí dels Monjos 2

Camí dels Monjos 3

Centre d'Informació del Coll d'Estenalles

L'origen d'aquest edifici està relacionat amb la construcció de la carretera dins el Pla de vies de comunicacions de la Mancomunitat (1914-1923). Antigament, per allotjar els peons i les eines per a la construcció i el anteniment de les carreteres, es construïa la «caseta dels peons caminers», que en aquest cas es localitzà al coll d'Estenalles. La qualificació de parc natural i la situació central que ocupa aquest edifici van comportar un gir en la seva història, ja que des de l'any 1982 acull el Centre d'informació del parc que, a més de facilitar informació general als visitants, ofereix una exposició i un audiovisual permanents.

Coll d'Eres

El roure del Palau

Les obagues humides dels sots de les Teixoneres i de la Bota, al marge dret del camí, estan recobertes de rouredes que, remuntant els vessants, limiten amb l'alzinar de la carena. El magnífic Roure del Palau, anomenat així per la seva majestuositat gairebé 30 m d'alçada i 1,5 m de circumferència, es troba en l'àrea de contacte de tots dos boscos.

Els Òbits

Les balmes del massís han estat secularment aprofitades per construir-hi habitacles obrant tan sols al cantó obert de la roca. Aquestes edificacions, que permetien combinar les necessitats econòmiques amb les defensives, van proliferar força durant la turbulenta edat mitjana. Les balmes obrades dels Òbits pertanyen a un mas de dues estances amb dos pisos. El primer pis es destinava al corral i el segon, a l'habitatge. Dels camps de conreu, arrapats als diminuts replans del relleu, només en resten algunes feixes al costat del camí. L'avanç dels boscos, després de l'abandonament dels conreus, amaga aquestes estructures agrícoles i es fa difícil d'imaginar que tot el massís havia estat esquitxat de camps. Observant el conjunt, en deduïm la vida dura i austera dels seus habitants. Les balmes obrades són un dels elements més destacats del patrimoni cultural del massís que cal conservar entre tots.

L'alzinar

L'alzinar ocupa la part superior del massís. Així ho haurem pogut comprovar en deixar, a l'inici del camí, a can Pobla o una mica més amunt, les pinedes de pi blanc. Després, l'alzinar gairebé no ens ha abandonat.

L'alzina és un arbre corpulent, de creixement lent, que de vegades arriba als 20 m d'alçada. El seu fruit és la gla i la seva fusta, molt dura, es fa servir per fer eines i durant molts anys també se n'ha tret carbó. El lloc on ens trobem acull les restes d'una antiga carbonera. Aquí hi ha un dels alzinars més ben conservats i és un dels elements més valuosos del parc natural.

L'Avenc

La muntanya de Sant Llorenç del Munt està formada principalment per una roca anomenada conglomerat, que té origen deltoide; la composició del ciment que uneix els còdols que formen aquesta roca i les múltiples fissures que la creuen han afavorit la circulació de les aigües subterrànies. L'aigua s'introdueix per les fissures i a poc a poc les va eixamplant. Les coves es presenten com esquerdes més o menys amples i llargues que s'endinsen horitzontalment pel rocam. Quan les coves no són gaire fondes es coneixen amb el nom de balmes. En canvi, els avencs són esquerdes verticals comparables a un pou. Al massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac n'hi ha més de tres-cents de descrits. Algunes d'aquestes coves i balmes han estat aprofitades secularment per l'home com a lloc d'habitació, refugi, etc. Avui, les coves i els avencs són visitats pels espeleòlegs.

La Mola

Monestir de Sant Llorenç del Munt

Monestir d'estil romànic que es distingeix per la seva austeritat arquitectònica. Consagrat a sant Llorenç al segle XI, presenta una senzilla estructura de tres naus amb absis i un creuer amb cimbori al centre. Dels pocs elements ornamentals que presenta, cal destacar els relleus de franges i arcs cecs que decoren les façanes dels absis. El conjunt de l'edifici està erigit amb pedra tosca extreta de la mateixa muntanya.

Montcau

Morral del Drac

Una llegenda explica que els moros, derrotats pel comte de Barcelona, per venjar-se, van portar d'Àfrica un drac que van criar a la cova de Santa Agnès. Quan va ser gran espantava tota la comarca i vencia tots els cavallers, fins que el comte s'hi va batre i el va ferir de mort just en aquest lloc. El drac va anar a morir a la muntanya del puig de la Creu, al damunt de Castellar del Vallès.

Panoràmica de La Mata

Punt d'Informació del Monestir de Sant Llorenç del Munt

Punt d'Informació del Monestir de Sant Llorenç del Munt