SERRET DEL CISA I EL BRES (2 X 100 CIMS FEEC) DES DE LES BORGES DEL CAMP-MARE DE DÉU DE LA RIERA-RIUDECOLS-PUIGVOLTOR

Complerta ruta per conèixer una interessant zona de les moltes que té la comarca tarragonina del Baix Camp. Durant el recorregut pujarem als cims de les Roques del Barrufet, el Puigvoltor, el Serret del Cisa (la Feredat) i el Bres, aquest dos últims inclosos al catàleg del repte del 100 cims de la FEEC, a més de visitar interessants indrets com la ermita de la Mare de Déu de la Riera o els pobles de Riudecols i les Borges del Camp, on comencem aquest ruta.
Iniciem el recorregut al Pàrquing de la Creueta, a tocar de l'escola Rocabruna i de la sala de vetlles del municipi de les Borges del Camp. Pel carrer de la Mare de Déu de la Riera pujarem en direcció a la Plaça de l'església on es troba també la casa de la vila de la població. L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA ASSUMPTA o l'Assumpció de Maria, és un bonic exemple d'edifici barroc amb decoració d'esgrafiats a la façana, dibuixant carreus. El portal d'entrada presenta dues columnes decorades a la part baixa del fust i als capitells. Entre ambdues, a cada banda, un petit podi inserit en un nínxol sosté una escultura, que representen sant Antoni Abat i sant Josep. Deixem enrera el temple baixant cap a la Plaça de Sant Antoni on girem a la dreta per l'avinguda de Magdalena Martorell que seguirem, fins deixar-la per anar a la dreta en direcció al cementiri i al Camp de Futbol Municipal. Seguim la pista asfaltada a l'esquerra entre el camp i el cementiri, que deixarem més endavant per endinsar-nos al bosc per un camí que surt a la dreta i que inicialment, començant a pujar, va paral·lel a la pista que portàvem, però que al poc, fa un gir de 180 º per començar a ascendir de manera més evident fins a la carena de la Torre de la Perruca. Seguim la carena per un bonic corriol que entre pins i roques va pujant poc a poc, amb bones vistes a la nostra dreta del poble de Maspujols, i al davant, de Vilaplana, amb la Serra de la Mussara i les Muntanyes de Prades darrera. Arribats a una bifurcació, seguint estrictament la carena entre les roques, ens enfilarem al cim de les ROQUES DEL BARRUFET (449 m), que és el punt més alt d'aquesta modesta pero bonica carena. Baixem ara seguint el corriol que busca la cruïlla de pistes que trobem avall i a la qual arribem agafant la bifurcació a l'esquerra que trobarem al poc de baixar de les roques. A la cruïlla, trobem un indicador de dirección, seguin la pista que enllaça recte en pujada el corriol que portavem, en direcció al MIRADOR DE LES BORGES. A escasos 400 metres seguint la pista arribem al mirador, on trobem un panell i des d'on tenim precioses vistes del poble de les Borges del Camp en primer terme, però també del Camp de Tarragona i a ponent de la Mola de Colldejou i les Muntanyes de Tivissa-Vandellós. Uns 200 metres més amunt assolim altra MIRADOR, el de les MUNTANYES DE PRADES, on trobem unes taules amb bancs i que té visibilitat limitada pel bosc que tenim davant. Just a la zona de les taules, a l'esquerra del panell del mirador, entre la tanca, surt un corriolet que és el que agafarem per començar a fer la pujada final cap al Serret del Cisa. Al nostre davant veiem un pal que podríem pensar que és el cim, tot i que no és així com veurem. Arribarem a dues bifurcacions consecutives que agafarem a la dreta i a la següent, farem la pujada final seguint un corriol bastant trencat, camí del cim del SERRET DEL CISA, al qual arribarem en pocs metres. Aquest cim, de 542 metres, està inclós al repte dels 100 cims de la FEEC i es situa al trifinium que formen els termes municipals de l'Aleixar, l'Alforja i Maspujols. A aquest darrer poble, aquest cim es coneix com La Feredat, per això en alguns mapes apareix també amb aquest nom, a més de Serret del Cisa o de Rocabruna, per ser el punt culminant d'aquesta petita serra. Al cim trobem un indicador amb el nom precisament de Rocabruna, un vèrtex geodèsic i un pessebre del Centre Excursionista Maspujols. Les vistes, són especialment maques cap al cantó est, on destaca el pintoresc poble de l'Alforja sota el Cingle Blanc. Davant nostre tenim la urbanització de Portugal, que pertany a aquest municipi, i evidentment, si el dia acompanya tenim bona panoràmica de la Serra de la Mussara i de Vilaplana. Anem enrera per un corriol que baixa al costat d'una gran fita i que baixa en direcció al pal que havíem vist quan pujàvem i que marca una cota secundària a 536 m dins de la serra de Rocabruna. Seguint el corriol arribem a una pista que seguirem ara baixant en direcció al barri dels Codolars que passem fins arribar a la carretera C-242 que porta a l'Alforja i que creuem per passar a l'altra banda i seguir un corriol que ens portarà a la riera d'Alforja, anant a l'esquerra i creuant per sota la carretera. Seguirem per la llera de la riera escasos 400 metres per, a l'alçada d'uns indicadors, anar a la dreta en direcció a la ERMITA DE LA MARE DE DÈU DE LA RIERA, singular edifici d'estil modernista i de més que curiosa història. Originàriament, al lloc havia hagut l'antiga ermita de Sant Bartomeu, del s. XII i d'estil romànic. Una de les seves més fidels devotes, la senyora Magdalena Martorell Ferrer, personatge ilustre de la població de les Borges del Camp i pel carrer dedicat a la qual hem passat a l'inici de la ruta, va morir el 1901 deixant una important part de la seva herència "per la seva restauració". Un error d'interpretació dels seus marmessors va fer que en comptes de ser restaurada fos "reconstruïda" i, a més, ho varen fer amb l'estil constructiu de l'època, el modernista, ja que l'anterior construcció, que fou totalment enrunada, era massa antiga. De res va servir l'oposició dels vilatans. El 1903 fou enderrocat el primitiu santuari, i el 1904 en fou inaugurat un de nou, construït segons el projecte de l'arquitecte reusenc Francesc Berenguer i Mestres, amic íntim i deixeble de Gaudí, però que va ser signat per Jaume Vagó perquè Berenguer encara no tenia el títol. La polèmica no va acabar, l'estil no acabava d'agradar a tothom i el rector de la parròquia va reclamar un seguit de canvis que no li varen ser atesos, després, durant la guerra civil va ser cremada, excepte els bancs i la talla de la Mare de Déu de la Riera que va ser amagada a una casa del poble. Quan la guerra acabava, va ser volada junt amb l'arsenal d'armes i municions que emmagatzemava. Al 1954 va ser reconstruïda finalment donant-li el seu aspecte actual, seguint bastant fidelment el model original. Continuem la ruta ara seguint la pista que va paral.lela a la carretera C-242 i que superarem per un pas inferior segur uns 400 metres més endavant anant a la dreta per una pista en direcció al poble de les Voltes, al terme municipal de Riudecols. Un cop arribem a la Riera de les Voltes, en comptes de seguir cap al poblet, que ens quedarà a l'esquerra, seguirem a la dreta per la pista que va paral·lela a la llera de la riera i que deixarem quan estem a l'alçada d'una gravera d'extracció d'àrids abandonada on trobem un pas amb cadena que passarem, per creuar en diagonal la pedrera i agafar un corriol que tot i no ser massa evident és molt intuïtiu. Passem entre els arbres i després girem a l'esquerra a un punt on arribem a un alt i el camí desapareix. Si ens enfilem a l'alt, veurem una pista a la dreta, baixant i seguint a l'esquerra a la primera bifurcació que trobem. Estem al camí de les Costes que ens porta a aquest barri de RIUDECOLS pel qual entrem creuant pel seu carrer principal. A la dreta, seguint per la carretera i el nou passeig que enllaça amb la part vella de la població, passarem pel Carrer de Catalunya i baixarem després per unes escales cap a la Casa de la Vila i després l'església de SANT PERE de la població, edifici de paredats i carreus d'estil renaixentista. Deixem la població passant per la Plaça del Pla d'en Blai, on trobem una font, i deprés, els rentadors i la Font del Canalot, a la sortida del municipi. Creuem la N-420 i anem per una pista que va paral.lela a la dreta de la Riera de Riudecols. Seguim ara fins a la zona del Pla del Mas d'en Bosc on girarem a l'esquerra per començar a pujar en direcció a la Cresta del Coix. Seguint el track per les bifurcacions correctes, arribarem a un punt on la pista que portem s'acaba, començant aqui una part de forta pujada cap a la carena, seguint un corriol fressat que surt a la dreta on la pista desapareix sobtadament. Assolim la carena i anem a l'esquerra, començant ara un bonic i llarg tram carener que ens porta després d'uns metres on ens enfilem a unes roques, al cim del PUIGVOLTOR (596,3), panoràmic cim on trobem una fita i des d'on tenim bones vistes entre altres, del Serret del Cisa que hem pujat anteriorment, del santuari de Puigcerver, que es troba al límit de Riudecols i d'Alforja, que queda darrera de les muntanyes, i si mirem cap al sud, de la Mola de Colldejou, de les Serres del Pradell i de l'Argentera i del Parc Eòlic de Trucafort així de tants i tants llocs ben coneguts de les travesses de la zona com la Riudoms-La Mola que es sol fer cap al mes d'abril, el Castell d'Escornalbou, la Mare de Déu de la Roca, els pobles de Riudoms, Montbrió del Camp, Botarell, Riudecanyes i el seu pantà, Duesaigües i un llarg etcètera. Baixem del Puigvoltor per un corriol en direcció al punt que es sol confondre amb aquest cim i on trobem un màstil, un pessebre i altra fita, però que es troben a un nivell inferior, concretament a 492,6 m. El corriol baixa ara fort per acabar sortint a una pista que agafem a la dreta i que es coneix com el Camí de les Galaupes. Arribem al Collet del Mas d'en Cases, cruïlla de pistes que nosaltres prenem uns metres a la dreta, per de seguida agafar un corriol fitat que s'enfila fort en direcció al nostre pròxim objectiu, el cim del Bres. Passem primer per una cota secundària (504,9 m) a la qual ens podem enfilar sortint-nos uns metres a l'esquerra del fressat camí que portem, però que no ens ofereix res d'especial a més d'estar molt cobert de vegetació. A la vista, ja tenim el blanc vèrtex geodèsic del BRES (526 m), cim al qual arribem fàcilment després d'uns metres finals d'ascens. Al igual que el Puigvoltor, aquest cim es troba a la carena que separa els termes municipals de Riudecols i de Ridecanyes i ens ofereix a l'igual que l'anterior magnífiques vistes a totes bandes. Aquest cim, es troba també inclós dintre del catàleg dels 100 cims de la FEEC, i es que les seves vistes, si el dia acompanya, són com deien magnífiques i el seu accés per la carena per qualsevol de les bandes, és realment bonic. S'ha de tenir molt en compte que de setembre fins ben entrar març, tant la zona del Serret del Cisa, que hem pujat abans, però sobretot a aquesta zona del Bres, tenen lloc batudes de senglar de manera habitual durant els caps de setmana i podríem trobar camins pels que transcorre la ruta tancats, per tant, és aconsellable tenir un plan B o alguna ruta alternativa mirada no fos aquest el cas. Comencem la continua baixada del cim primer per corriol, a trams bastant inclinada, fins assolir després una pista i acabar finalment, acabat el descens a tocar de les vies del tren de la linia Barcelona-Riba Roja. Anem a l'esquerra seguint l'antic camí de Botarell , població que es troba relativament propera, passant per una antiga casa de ferroviari i més endavant, entre camps, arribar a una cruïlla que agafarem a la dreta per començar la tornada cap a les Borges del Camp. La pista segueix per la llera del Barranc del Llevat i continua després camí de la Riera de les Voltes, que creuarem per apropar-nos a la carretera N-420. Arribarem a una via de servei asfaltada de la mateixa, que seguirem a l'esquerra durant uns 500 metres per trobar un punt de pas fàcil de la carretera, a un punt on no hi ha biona i just al punt on surt el camí que porta a la urbanització de les Costes dintre del terme muicipal de Botarell. Creuem amb compte la carretera i seguim per aquest camí que deixarem per anar a la dreta poc abans d'arribar a la urbanització, a l'alçada dels primers masos, els de Mas de Molló i d'en Vernis. Passem entre camps pel camí evident que creua entre ametllers i oliveres en direcció al pas sota carretera que ens permet superar de manera segura la C-242. Un cop creuat aquest pas anem a l'esquerra pel Camí Vell de Riuedecols i de la Quadra que just un kilòmetre després i un cop creuada altra cop la riera d'Alforja, ens deixa a les Borges del Camp i el punt on hem començat aquesta magnífica ruta.

IBP INDEX 108 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).