Serrera per la Vall de Ransol Coma de Ransol - Refugi Coms de Jan - Cabana dels Meners - Cim de Serrera - Coma de Ransol

Una ruta per la tercera muntanya més alta del Pirineu d’Andorra. Un recorregut fàcil (fàcil per ser una muntanya de més de 2900) on no hi ha passos exposats, amb aigua quasi tota l’estona, no s’ha de grimpar i és apta per quasi tothom amb una mica d’experiència, ja que hi ha trams de pujada una mica exigents.
El Garmin ens dona l’estadística de ser un recorregut de 10,8 Km, amb un desnivell positiu acumulat de 1022 metres, un cota mínima (a l inici) de 1955 i la màxima de 2911. Es va fer en un temps total de 5 hores i 32 minuts, dels quals en moviment en van ser 4 hores i 14 minuts.
L’aproximació és senzilla. Des de la C-G-2 ens desviem a Ransol (Entre El Tarter i Canilló, quasi arribant al primer, a l’ esquerra) i agafem la C-S-260. Just després d’un revolt a la dreta dintre de Ransol, veurem un desviament que a la dreta ens porta a la Coma de Ransol. Seguim aquesta direcció i ja no la deixem fins al final, on hi ha la zona d’estacionament.
La ruta es circular i es pot fer en qualsevol dels dos sentits. Nosaltres vàrem optar per fer-la pujant pel HRP, per ser una pujada més progressiva, tenir una visió més oberta de la Vall del Riu de Meners i perquè a la baixada, quan fa més calor, caminar al costat del riu és més còmode.
Des del pàrquing sortim cap al NE, per damunt d’un pont de pedra i seguir cap a la zona de picnic (WP02). Busquem el camí que surt per la dreta de la font que hi ha i continuem cap a l’Est i després cap a SE fins que el corriol gira cap al Nord un altre cop. No hi ha pèrdua i tan sols cal seguir les marques amb un punt groc, que ens durà al refugi lliure de la Cabana de Coms de Jan (WP03).
Abans d’arribar al refugi, podrem desviar-nos per una drecera cap a l’esquerra i estalviar-nos uns quatre-cents metres. Però us aconsello que no ho feu, ja que el lloc on està el refugi val la pena veure’l. També podreu carregar aigua allí, doncs hi ha una font.
Des del refugi i després d’haver esmorzat, anem cap a SO ara seguint les marques vermella i groga del GRP, que no deixarem fins just abans d’arribar al Coll de Meners. Les marques estan ben visibles i prou juntes com per no perdre’s. En tot cas, tan sols s’ha d’anar seguint el corriol.
El camí ens dona algun petit descans amb trossos planers i fins i tot amb una petita baixada, fins arribar a una bifurcació que de tornada haurem d’agafar. Nosaltres seguim pujant cap al O fins arribar a la Cabana dels Meners (WP04). Una cabana de pedra seca que ens pot servir de refugi i que es troba envoltada de clots que durien fer els meners per extreu ferro de la zona.
Des de la mateixa cabana, a ma dreta veurem un senderol que apunta ja cap al cim de Serrera. Nosaltres però vam seguir recte fins just abans d’arribar al Coll de Meners (WP05), que vam agafar a la dreta un corriol que ens durà a fer la carena fins enganxar amb el camí que abans he comentat. Aquest tram de carena no és complicada i té una longitud de 128 metres. Quan ja el pas es complica veurem que a la nostra dreta un corriol baixa reculant un parell de metres i empalma amb el camí. Us recomano fer-la per les vistes que tindrem de les dues besants.
Seguim uns metres més de pujada suau i de sobte toca l’últim esforç. Un tram de 375 metres on salvem un desnivell de 140 fins arribar al cim. Aquest tram té alguna marca vermella i alguna de groga, no gaire definides. Però el corriol s’intueix i va pujant fent ziga-zagues. Un cop al cim, a la nostra esquerra veurem l’ítem que ens indica el punt més alt.
El cim té un longitud de uns 70 metres, des d’on observem França, Espanya i Andorra. La seva situació estratègica i alçada, ens permet observar els cims propers, com l’emblemàtic Coma Pedrosa, el cim de l’Estanyó, pic de la Coma de Senyac, el Pic de Meners, el de l’Estany de la Mort, el de la Cabanera, el de la Pala Rodona i el de la Pala Alta, el de la Font Blanca, el de l’Arial, de Besalí o el més proper, el Pic de la Coume de Seignat al NE, ... i també la Pica d’Estats o el Massís de la Maleteta, entre molts d’altres. També val la pena guaitar cap a baix i veure les valls que l’envolten.
Per baixar, ho fem més o menys seguint el corriol per on hem pujat, aquest cop sense fer la carena i agafant el segon corriol que trobem a l’esquerra, que és el més planer i sortim per damunt de la cabana dels meners. Continuem desfent camí fins arribar a la cruïlla que abans ens hem trobat (WP07) i que ara seguirem cap a la dreta, amb les indicacions de Ransol, pel camí de la Vall de Ransol seguint les marques grogues.
Passem pel costat del llac segon de Ransol i després pel costat mateix del llac primer de Ransol (WP08). Seguim cap a l’Est sense deixar el corriol: Tan sols després de creuar el riu de dreta a esquerra, el camí es difumina una mica, però s’intueix fàcilment.
Aquesta baixada es fa quasi tota l’estona pel costat del riu, el que fa que a l’estiu s’agraeixi, ja que et pots anar remullant.
Arribarem al punt d’inici 2,5 km després del llac primer de Ransol.