Serrat de Les Picardes, 2802 m, pel Pas de Mainera des de les Bordes de Llessui

Excursió sense dicultat tècnica. Surto de les Bordes de Llessui, 1525 m on he arribat amb cotxe sense cap mena de complicació per pista des de Llessui. Remunto pel sender ben fressat pel llarg Barranc de Berasti, deixant el riu a la meva dreta. Es van travessant uns quants rierols que aboquen les seves aigües al Berasti. Ben amunt trobo uns graons de fusta, cosa ben curiosa a la muntanya. Arribo al Pas de la Mainera, 2130 m on han posat unes taules i bancs de fusta i habilitat un petit aparcament pels cotxes que venen o bé de Llessui o bé d'Espot. Hi ha unes plafons informatius. Travesso el riu Berasti per un pont i segueixo per corriol ben clar en direcció nord. Hi ha senyals grocs. Superat el Clot de la Mainera, vaig a la dreta per pujar per la Pala de Serravilla totalment fora camí, una pujada rosta fins la carena del Serrat de les Picardes. Es progresa fàcilment per la mateixa. Cim del Serrat de les Picardes, 1803 m, Molt bones vistes de les muntanyes de l’entorn dominant el Mainera, el Montorroio i el Montseny de Pallars, i ben a prop, a l’oest, el Bony de les Picardes. A sota mateix els dos estanys de la Mainera, el Gran i el Xic. La Collada de la Coma d’Espòs, que es veu ben innivada i que comunica amb la Vall Fosca, s’aprecia clarament. La baixada anord al Coll de Muntanyó sense més problemes encara que un pelet fina per la neu. Un cop al coll, encara que el mapa pinti un camí, jo no l’he vist i he baixat fora camí. Pendent important però asumible. Passo a poca distància de l’Estany Gran de Mainera, en aquesta època de l’any encara gelat, i a més distància del Xic. Segueixo ara per camins ben fressats baixant fins el Pas de la Mainera, i d’aquí desfent el camí d’anada fins les Bordes de Llessui, punt d’inici d’aquesta sortida.