Serra Mariola: Sant Cristòfol - Font de l'Heura - Pic Negre - Castell de Cocentaina
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.08 mi
- Elevation gain
- 2,024 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,024 ft
- Max elevation
- 3,267 ft
- TrailRank
- 58
- Min elevation
- 1,763 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- 2 hours 38 minutes
- Time
- 5 hours 44 minutes
- Coordinates
- 1463
- Uploaded
- June 6, 2021
- Recorded
- June 2021
near Cocentaina, Valencia (España)
Viewed 287 times, downloaded 18 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta per uns del paratges mes bonicos de la Serra de Mariola, on partint de l'ermita de Sant Cristòfol, passem per 4 de les moltíssimes fonts que hi han, vorejant el Mal Passet, passant pel poblat iber de l'Alberri i anant a visitar el Castell de Cocentaina.
Comencem la ruta en l'ermita de Sant Cristòfol-, on agarrem el PR-CV 37 que ens porta per part de la Senda Ecològica que creua part del Barranc de Fontanelles.
No mes creuar el barranc ens trobem en la Font De Borràs i a pocs metres més amunt amb la Font de la Penya Banyada. Continuarem serra amunt i ens trobarem amb la Font de les Huit Piletes, on agarrem el PR-CV 37.1, que naix molt prop de la mateixa font.
Esta senda ens porta per la Creu de Morales, on tindrem que escalar sense cap perill, algunes roques grans que es trobarem per la senda, però sense problemes. Una vegada hem passat la creu i passant una revolta, tornem a vore el Barranc de Fontanelles i la silueta del Mal Passet.
Continuem per la senda i en un punt tirem camp a través per agarrar la senda que hi ha més amunt, però que no val la pena, ja que per on anàvem ens porta al mateix lloc. Continuem i apleguem a la Font de l'Heura, on descansem.
Seguim per la senda fins arribar al Barranc de Fontanelles, on veiem el Mal Passet per esta part, i l'encarem cara amunt fins arribar a un altra senda que ens porta per baix del Mal Passet, on veiem uns clots en les pedres (bassiets), que solen omplir-se d'aigua de pluja. Continuem i passem pel poblat iber de l'Alberri i pocs metres mes avall passem per la falda del Pic Negre.
Encarem cara avall fins arribar al pla que hi ha i encarem el camí empedrat que puja al Castell de Cocentaina. Dona la casualitat que era dia de portes obertes i vam poder entrar i vore l'interior del castell, veient les estades i pujant dalt de la terrassa, on tenim unes panoràmiques meravelloses, i veient el Torrejó, que fa poc que està restaurat.
Una vegada finalitzat la visita al castell, tornem per la pista asfaltada fins arribar al Paratge de Sant Cristòfol, on s'acostem fins un mirador, agarrant una drecera que ens porta al final de la ruta.
Molt bonica i aconsellable per a tot senderista, on l'unic inconvenient puga ser la xicoteta escalada que es puga fer per anar a vore la Creu de Morales i la anada a la Font de l'Heura, però sense cap perill.
Waypoints
Car park
Religious site
Campsite
Intersection
Waypoint
Fountain
Information point
Panorama
Ruins
3,056 ft
Poblat iber l'Alberri
La història pretèrita de Cocentaina ve reflectida per l'hàbitat dels primers pobladors que es van establir en alguns abrics o coves del terme municipal en la zona de la Serra de Mariola.
Cap al segle VII a. C. es va establir el primer assentament oriental a la comarca en el poblat situat a l'est de la població en el Pic Negre, en el lloc denominat "l'Alberri", que va donar lloc en el segle IV a.C al poblat emmurallat iber que és objecte d'aquest post. Posteriorment, aquest poblat va quedar sota el domini romà cap al segle I a. C. , com el testifiquen les restes trobades en aquest, així com el seu ús fins a l'època imperial romana, amb restes de "terra sigillata" en aquest assentament.
Text extret del blog Guía de los Castillos, Torres y Fortificaciones de Alicante: Poblado Amurallado de El Alberri (Cocentaina) CA-423
Monument
2,335 ft
Castell de Cocentaina
El Castell de Cocentaina és un antic baluard en forma de cub del segle XIV, d'art gòtic militar.
Va ser construït sobre les restes d'altres construccions defensives anteriors musulmanes dels segles X-XI, segons els documents islàmics que el mencionen. Va ser el primer objectiu militar durant les sublevacions musulmanes de mitjans del s. XIII. En la revolta de 1303 va ser incendiat i destruït.
Conserva restes de les seues muralles, però destaca la sòlida terrassa major, de planta quadrada i estil gòtic, amb fàbrica de carreus i finestres amb llinda. Al seu interior hi ha dos pisos, comunicats per un aljub.
You can add a comment or review this trail
Comments