Serra d'Espadà: Aín-Ivola-Almanzor-Mosquera-Aín

Ací teniu una combinació de senders (GR+PR+SL+senders no homologats) que, en part, s'estan perdent, encara que passen per llocs molt bonics, ja que no tenen cap manteniment (a data d'avui), tret del que puguem fer els caminants responsables. De fet, només per este motiu el penge, perquè hi ha trams molt abandonats que si no hi passem acabaran per tancar-se del tot.

Eixim d'Aín. Fins al castell tot ben indicat, camins clars i molt transitats. Però tot canvia en la pujada al coll de la Ivola: a poc a poc es va tancant el PR.

Arribem a una cruïlla on s'ha de triar entre el PR i l'SL; els dos estan malament, però optem pel segon perquè es veu pitjor, especialment el primer tram de pujada forta.

Coll de la Ivola, pista cap a Almedixer, ampla i clara. Ara bé, quan deixem la pista i agafem la senda del barranc d'Almanzor ens tornem a trobar un PR sense manteniment, malgrat que és espectacular, per la vegetació, especialment pels surers, les falgueres...

La senda es fa camí i ja no té problema fins a la Castanyera. També està bé la senda que puja fins a la carretera i la pista fins a la Mosquera, encara que en el track no fem tota la pista, sinó que baixem al barranc per una senda (sense manteniment) que desemboca en un camí que ens durà, entre grans surers, fins a la Mosquera.

El sender que des de la Mosquera puja al coll del barranc de la Falaguera és molt bonic però també li falta manteniment, en una primera part perquè la vegetació quasi el tapa i després perquè les pedres que delimiten el camí es van escampant per tot arreu i si no es repara aviat acabarà sent un corriol pedregós. Tampoc hi ha indicador a la Mosquera.

Poc abans de la font del Juncaret, ja torna tot a la modernitat: cartells per tot arreu i caminants sense motxilla que porten un ramell a la mà de qualsevol planta que han collit de la vora del camí.

Resumint: aneu-hi, i després digueu-me exagerat; m’és igual. Però si les administracions responsables o els promotors no fan el manteniment, només ens queda passar-hi perquè no es perden alguns senders.








Abans d'arribar-hi, i per transitar pel tram de SL que arriba al coll de la Ivola deixem el PR que