Serra del Cadí (Circular)

1820 m altura

1820 m altura

Borda del Baster

1360 m altura

Borda Del Poncí

Borda Del Poncí

Ca la Font

Camí Dels Gosolans

Aquest camí es coneix amb el nom dels Gosolans ja que era lloc per on passaven els segadors que, provinents de Gósol al Berguedà, eren contractats a la Cerdanya com a temporers. També era utilitzat per molta gent d’oficis avui ja extingits o que ja han canviat molt (músics del Berguedà que tocaven a les festes de les poblacions de la Cerdanya, trementinaires…) ja que es tracta d’un bon pas per tal de salvar el que sembla, a primera vista, el mur infranquejable de la serralada del Cadí.

Coll de l'Estenedor

Coll de l'Home Mort

1820 m altura

Coll de la Canal del Cristall

Flanquejada per les impressionants roca de l’Ordiguer, a la dreta, i la roca Verda, a l’esquerra. Sovint es veuen ramats d’isards als terrenys pendents llunyans.

Coll de Pallers

L’indret és punt de partida d’excursions, escalades i travesses pel Cadí i les seves canals majestuoses. Al costat hi ha un aparcament.

Coll de Reineres

A l’entrada del qual hi ha un portell de fusta. Comença el sector més costerut del camí, assenyalat amb marques grogues. Passem al vessant de la vall del Quer.

Coll de Sit

Ruta

Collet de la Trona

1.967m d’altitud.

Collet Roig

Zona argilosa que aporta un to vermellós al terreny. Podem gaudir d’una magnífica vista de la calcària paret nord de la serra del Cadí, on ja veiem una bona part de la seva extensió.

Collets de les Basses de l'Ós

Corral Del Claret

Corral Del Claret

Cova Santa

El Pradell

El Puig

Els Clots

Ermita de la Mare de Déu de Bastanist

És un santuari situat al peu de la Serra del Cadí, al municipi de Montellà i Martinet (Cerdanya) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La construcció original ha estat greument alterada al llarg dels segles. L’església en l’actualitat és una construcció de pedra i maçoneria coberta de pissarra. Absis circular de pedra, que queda exteriorment ocult a causa de les edificacions que l’envolten i que és l’únic element original. És una església d’una sola nau, amb arcs formers i volta de canó. Creuer amb volta apuntada i paviment de cairó. La llegenda explica que la Verge va ser trobada per un bou que va indicar al pastor de cal Pallarès de Villec l’amagatall de la talla, al peu d’un boix; s’afegeix una nevada fora de temps, en ple estiu, que va ser interpretada com una indicació divida i era el lloc on la Verge volia el seu santuari. La imatge de la Mare de Déu de Boix que s’hi venerava i que desaparegué el 1936, quan fou incendiada l’església, era romànica, datada sobre l’any 1150. Hi ha menció de deixes fetes a favor de Santa Maria de Bastanist des dels primers anys del segle XIV, la primera, en concret, és de 1322. És probable que es tracti d’un santuari que tingui origen en una capella annexa a un hospital/hospici per peregrins, ja que la seva situació en un lloc isolat, vora una collada de pas del Cadí, en seria un indici. El primer cap de setmana de maig se celebra una trobada, on els Baridans acudeixen a festejar el dia sota la imponent mirada del Cadí.

Església de Sant Climent d'Estana

Compta amb un sòlid campanar de torre. Va ser edificada substituint una altra de més antiga i amb la mateixa advocació, que ara està completament enrunada. Tanmateix, Estana tenia encara una altra església, també enrunada, dita de Sant Joan de Bassot. Uns metres més amunt podem veure, a mà dreta, la font i els safareigs de la plaça.

Feixanc de l'Àliga

Font del Coll de Pallers

Als afores del poble, al costat del camí que porta al coll de Pallers. És una font adossada a una paret seca feta amb pedra calcària del país, amb un broll constant que per mitjà d’un tub de ferro omple el llarg abeurador disposat en angle recte que l’envolta. Pel lloc on brolla l’aigua es va construir una volta que hauria d’estar tancada, fent les funcions de dipòsit de reserva. Davant, el terra és empedrat i s’ha condicionat amb dues taules i bancs de fusta i amb un lloc per fer foc.

Font Del Pi

El nom li ve donat perquè hi ha crescut un pi a sobre, de manera que sembla nodrir-la. Actualment està canalitzada fins 3 o 4 metres més avall, on s'ha construït una paret de pedra per ubicar el broc. L'aigua cau en un abeurador metàl·lic i d'aquest es traspassa a d'altres de consecutius. Vora la font discorre un camí que, d'est a oest, recorre tot el Cadí prop de la cota 1.900.

Font i safareig de la plaça d'Estana

Font i safareig situats a la plaça del poble, sota una teulada de teules a dues aigües sostenida per dues parets i un pilar de pedres lligades. La font queda dins d’una de les parets, a l’interior d’una petita volta de canó; l’aigua surt obrint una aixeta. El safareig queda al mig, consta d’una única bassa rectangular d’uns 3x2 metres aproximadament, aixecada i feta amb pedra treballada. Per la part exterior hi ha un abeurador disposat en angle recte amb una tanca metàl·lica que el separa del safareig. El safareig sembla antic però la resta és de nova construcció o remodelació. Tot el conjunt es manté en molt bon estat i és un lloc agradable, guarnit amb flors.