Serra de la Guàrdia, Avenc de la Costa Dreta i Camí de les Carboneres des de Collbató

Aquest es un recorrgut poc habitual a Montserrat. Tot va sortir d’un dia en que vaig intentar de fer un camí, que no surt als mapes de l’editorial Alpina però que si que apareix al Open Street Map i al mapa del ICGC. Es tracta del que més endavant anomenaré el Camí de les Carboneres de Collbató. Em vaig perdre de seguida pel que vaig decidir preguntar a un grup de facebook ( Atrapats amb Montserrat) i d’allà en va sortir la història recent d’aquest camí ( veure enllaç a la web de Tot Montserrat) i la idea de fer també el Serrat de la Guàrdia. Al final ens vam ajuntar tres dels que haviem intentat de fer aquest camí i ens vam dirigir a Collbató per fer la sortida.




El recorregut es circular. Surt de Collbató i va a cercar el Camí de les Bateries per on va pujant fins que s’arriba al punt en que es produeix l’intersecció entre el Serrat de la Guàrdia i aquest camí. El punt d’entrada al Serrat es fàcil de veure ja que es en un punt en que hi ha un roc de tamany considerable al marge dret del Camí de les Bateries. Allà s’ha de fer una senzilla grimpada a la nostre esquerra i ja serem a la carena del Serrat. Caminar pel Serrat de la Guàrdia no es complicat. Hi ha algún punt de grimpada però aquestes sempre son senzilles. Es va avançant carena amunt, tenint sempre al nostre davant el següent punt d’interès de la sortida d’avui, l’avenc del Pou de la Costa Dreta




Al capdamunt del Serrat de la Guàrdia trobem un corriol que vé del Camí de les Bateries i que es el que més endavant seguirem per fer el Camí de les Carboneres. Seguirem uns metres per aquest corriol en direcció nord-oest per deixar-lo durant uns minuts i anar a veure el bonic avenc de la Costa Dreta. Es tracta s’un pou de 103 metres de fondària. Es un dels més profunds de Montserrat. Vist aquest avenc desfem el camí i tornem a enllaçar amb el que es el nostre objectiu principal del dia, el Camí de les Carboneres, que seguirem en direcció a la Serra de la Pastera.




El que la web Tot Montserrat anomena Camí de les Carboneres de Collbató comença al Camí de les Bateries al costat mateix de l’Avenc Petit de la Costa Dreta. Des d’aquí va en direcció nord-oest fins que es troba amb el Serrat de la Guàrdia, tal com he esmentat abans. Nosaltres no vàrem fer aquest tram del camí ja que es conegut i seguit per la gent que vol anar a veure l’Avenc del Pou de la Costa Dreta. Nosaltres vam fer la part desconeguda d’aquest camí, el que continúa més enllà del Serrat de la Guàrdia i que va cap al Serrat de la Pastera.




Tot i que el Camí de les Carboneres de Collbató es força desconegut en el tram que vam seguir nosaltres, està en bon estat de conservació. Es relativament fàcil de seguir i no presenta cap dificultat remarcable. L’únic lloc en el que ens va costar una mica de seguir va ser a l’arribada al Torrent del Misser. Aquí vam tindre dubtes però al cap d’uns 10-15 minuts de cerca vam veure el millor pas per anar cap a la llera del torrent. El punt pel que vam creuar el torrent es molt senzill de reconèixer perquè cap al nord hi ha una canaleta de roca equipada amb una cosa de nusos. Cap al sud, hi ha un curt salt també equipat amb una corda de nusos i un cartell de fusta clavat a un arbre, que diu “Clot de la Mònica”. Entremig d’aquests dos passos equipats hi ha un mur fet de pedra ( més aviat roques) en sec, que sembla es la resta d’un espai en el que els carboners feien tasques d’intercanvi. La sortida del torrent es fa pel costat dret de l’arbre a on hi el cartell de fusta. A partir d’aqui el camí ja es pot anar seguint sense gaires dificultats tenint sempre a la vista la part baixa del Serrat de la Pastera




Un cop arribats als peus del Serrat de la Pastera, després d’haver fet alguna grimpada moderada, voliem anar a veure la . No sé que vam fer exactament pero la questió es que vam passar de llarg i no la vam veure. Tot i això seguiem un mínim corriol ben arrambats a les parets del Serrat de la Pastera. Al final tenien dues opcions: anar seguint aquest corriol que no sabiem on ens portaría però que sembla fer per escaladors, o anar a buscar la balma perduda. Es va decidir anar a la cerca de la Balma de la Pastereta pel que vam anar a buscar el Camí de les Artigues. Per fer-ho va ser necessari baixar per la llera rocallosa d’un petit torrent que estava molt neta de vegetació, de manera que el descens cap al camí va ser força ràpid. Minuts després d’arribar el Camí de les Artigues ja vam veure la balma que cercàvem. Seguint corriols fets pels escaladors ens vam anar acostant a la Balma de la Pastereta. Un cop a sota s’ella ens va tocar grimpar uns 4-5 metres per bona roca però que penso que estarà en un grau de dificultat situat entre el II+ i el III. Un cop a dalt, ens vam dedicar a esmorzar i a gaudir de les vistes de la zona. Vigilant al desgrimpar vam agafar un petit corriol fitat que et baixa en direcció al Clot de la Mònica però que acaba enllaçant amb el Camí de les Artigues. Des d’aquí ja només es va tractar de continuar caminant fins a Collbató