Senda dels Nevaters SL-CV 122 - Abrics Rupestres del Barranc de les Coves - Neveres de Castelló de les Gerres

SL-CV 122 - La Senda dels Nevaters

La singularitat del terme de Salem, enclavat en una foia als peus de l'emblemàtic penyal del Benicadell, ofereix al visitant una variada oferta de recursos naturals i patrimonials que podreu recórrer emprant la xarxa de senders de l'Ombria de Benicadell. Conegueu de primera mà el comerç de la neu endinsant-vos per la Senda dels Nevaters SL-CV 122, que recupera un vell itinerari emprat pels nevaters des del segle XVI. Especialment interessants són la font i el llavador del Poet que dóna inici al recorregut, el paratge de la font de la Barcella, la caseta del Sastre i les vistes privilegiades del cim de Benicadell. Arribareu així a les neveres del Paller i la de la Barcella, i la talaia musulmana que s'alça coronant el sender i el tossal de la Barcella, amb la seua forma troncocònica característica. Endavant!
Text del panell informatiu.

Font del Poet

La font del Poet, apareix referenciada en alguns documents dels segles XVII i XVII com a font del "Pouet", si bé la seua construcció es remunta a l'època musulmana. El naixement se situa una miqueta més amunt del barranc de la Canal on ara vos trobeu. Els sobrants de la font omplien fins a quatre basses i un assut, que regaven unes 6 fanecades d'horta distribuïdes a una banda i l'altra del barranc. El conjunt es completa amb un llavador cobert, construït l'any 1969, que s ompli dels sobrants de la font. La bassa del llavador és correguda i disposa d'una ùnica fila de llosses de pedra. L'àrea recreativa de la font i el llavador del Poet està ombrejada per una frondosa xopada que convida a fer una parada i prendre forces.
Text del panell informatiu.

Esquerra

Intersecció

Dreta - SL-CV 122

SL-CV 122

Esquerra

Esquerra

La foia de Salem, territori arqueològic

Salem es troba emplaçat dins d'una foia redona tancada de muntanyes, que s'obri al Paisatge Protegit de l'Ombria de Benicadell, presidida per l'emblemàtic cim que s'enlaira fins als 1.104 m.s.n.m. Un territori arqueològic ocupat des de ben antic per diferents civilitzacions: Els primers pobladors prehistòrics ocuparen les coves i turons de les nostres serralades entre el VI i el V mil·lenni a de C, i deixaren la seua petjada en forma de pintures rupestres en diferents abrics que s'estenen per les serres de l'Ombria de Benicadell (Beniatjar, Otos, Salem.). També trobem assentament de l'Edat del Bronze i ibèrics, que donaren pas als romans, que anomenaren "Penna Catella" el Benicadell ("la penya de la Cadella"), perquè vista des de ponent el cim presenta la silueta d'una gosseta encarada al sol de migdia. El musulmans que ocuparen la foia de Salem i fundaren l'actual poble, alcavonaren els naixements d'aigua i planejarem la xarxa de séquies i basses que reguen la mil·lenária horta de Salem.
Text del panell informatiu.

Abrics rupestres del Barranc de les Coves

Ens envolta un paratge d'indiscutible valor arqueològic, ben conegut pels estudiosos del neolític i les pintures rupestres. Molt prop d'on ara vos trobeu, en la fita de termes entre Salem i Beniarrés, es localitza la cèlebre cova de l'Or: un dels jaciments neolítics més antics de tot l'estat espanyol. Estes comunitats habitaren aldees i practicaren una agricultura mixta de cereals i llegums, la ramaderia d'ovins i caprins, bòvids, i la caça com una activitat econòmica complementaria.
L'art rupestre va ser un mitja de comunicació entre els diferents grups humans, un indicador territorial i un mitjà d'expressió del pensament simbòlic. L'Art Esquemàtic que identifica els abrics de l'Ombria de Benicadell i les coves de Salem, és l'expressió simbòlica de les comunitats neolítiques que ocuparen este espai entre el V i el V mil·lenni a de C.
Les pintures de Salem es reparteixen en quatre abrics de poca profunditat a diferents nivells d'altura, fins un total de trenta motius. Les representacions recorren a l'abstracció com a forma de representació, i les figures se sintetitzen en els seues trets essencials, incloent figures humanes, animals, ídols i signes.
Text del panell informatiu.

Font de la Barcella

La naturalesa calcària i porosa de la roca del barranc de les Coves, on ara ens trobem, fa que l'aigua circule per l'interior dels tossals, i que es manifeste en forma de brolladors, com ara la font de la Barcella, molt estimada pels salemers i salemeres. El naixement de la Barcella, que aflora baix del Botgeret i enfront del crestelló de l'Almud (la roca que despunta a l'altra banda del barranc), fou freqüentat ja per l'home del neolític. Els musulmans el milloraren excavant-hi un alcavó o galeria de captació (àrab al-qabû, "la volta") i l'aprofitaren per a regar alguns bancalets de cereals i hortalisses, Durant la Guerra Civil (1938), l'ajuntament i el veïnat feren un gran esforç econòmic i humà per a portar l'aigua des d'ací fins al poble de Salem.
Text del panell informatiu.

Vista al Castell de la Barcella

La caseta del Sastre

Les poques cases i corrals que existien antigament a la serra de Salem, eren construccions pensades per a servir de refugi als homes i dones que treballaven en activitats relacionades amb la muntanya. Bona part del que ara és bosc i erm, en el segle XIX estava abancalat, amb sospedrades que recolzaven llenques de terra, amb sembrats, oliveres o ametlers. Les cases com aquesta, dita 'del Sastre', disposaven d'una llar per a fer foc i cuinar, alguna dependència menor, la pallissa per als animals, un aljub i un pou per al proveïment d'aigua. Els pastors que duien ovelles i cabres a pasturar per la serra, i els nevaters que pujaven i baixaven de les neveres de més amunt, sabien que podien trobar ací un bon lloc per a descansar, refrescar i fer la xarradeta. Text del panell informatiu.

Esquerra - Camí del Corral de Poldo

Dreta

Nevera del Paller

La Nevera del Paller
Els propietaris, de les neveres, només veure que nevava, s'afanyaven a contractar jornalers per a arreplegar la neu dels voltants i prémer-la dins la cava. El gel resultant s'emmagatzemava durant mesos per a comercialitzar-lo cara a l'estiu per diferents pobles i ciutats de la comarca, o de comarques pròximes, com ara la Safor, la Costera o la Ribera de Xúquer.
El gel picat aprofitava per a conservar el peix, per a usos sanitaris (rebaixar les calentures del paludisme en terra d'arròs) i per a refresc estiuenc (aigua amb llimó, orxata, cafè gelat, etc.). El transport s'efectuava durant les hores més fresques de la nit. La nevera del Paller (l'alt de la Sima, 750 m. s.n.m.) rebia aquesta denominació pel paller que hi havia per a donar a menjar les cavalleries i embolcallar les peces de gel. Es tracta d'un pou excavat en la roca calcària i reforçat amb parets i talussos.
El pou té 1.140 m3 de cabuda, i compta amb una plataforma de 5 m. al voltant. Possiblement date de la dècada del 1720, quan el llaurador més ric de Salem, Doménec Alborc (copropietari d'algunes caves d'Agres), s'adjudicà en subhasta el proveïment de gel a la ciutat de Xàtiva. L'any 1872 pertanyia al propietari salemer Josep Cister. Poc després quedaria definitivament en desús. Les modernes fàbriques de gel la farien innecessària.

El Mirador de la Foia de Salem
La serra de. Benicadell és una de les alineacions muntanyenques més emblemàtiques i millor definides de tot el Pals Valencià. Pel que fa a la vegetació, en el vessant septentrional i ombrienc, el recaient a la Vall d'Albaida, es conserven belles pinedes i micro-reserves de flora. Els romans anomenaren Penna Catella el Benicadell, és a dir, "la penya de la Cadella", perquè vista des de ponent (Montaverner, Aielo de Malferit o Atzeneta d'Albaida), el cim presenta la silueta d'una gosseta encarada al sol de migdia. Un mirador privilegiat a la Vall d'Albaida on destaca en primer pla la Foia de Salem, presidida pel cim de Benicadell (1.104 m.s.n.m.), arrecerat pel Montcabrer (1.390 m.s.n.m.) que despunta al fons de la imatge.
Text del panell informatiu.

Dreta

Dreta - El Castellet de la Barcella

La mola del Castellet (755 m. d'altitud) s'anomena també 'la Barcella' per la figura que té d'una barcella (mesura valenciana de cabuda de grans, amb forma de caixó troncocònic) girada cap per avall.
Al capdamunt s'observen les restes dels murs i para- ments d'un castell islàmic, datat arqueològicament en els segles XII-XIII, que els musulmans de les alqueries de la foia -Rahlât 'Abdu-s-Salâm (actual Salem), Halqa (Elca) Band--Jarbin (Benigervi)- edificaren per a tractar de resistir a l'avanç de les tropes de Jaume I.
La funció fonamental d'aquesta fortalesa, anomenada pels àrabs 'Almaraién" (és a dir, al-Marîyâyn, "les Dues Fogueres, els Dos Fars") era la de donar avis de nit i de dia, en cas de perill, a les medines o centres urbans de Xàtiva (N) i Cocentaina (S).
Abandonat després de la conquesta feudal, l'any 1273 el rei Jaume I el Conqueridor ordenà a l'alcaid reial dels castells de Penacadell, Joan de Montsó, que recollira testimonis judicials de moros ancians, per a saber si el Castellet era terme del castell de Rugat (la Vall d'Albaida) o del castell i vall de Perputxent (l'Orxa, el Comtat), que aleshores pertanyia a l'orde militar dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital.
Les indagacions deixaren establert que el castell era fita de termes, però en posteriors particions entre senyories feudals, quedaria integrat dins la baronia de la Foia de Salem. En el segle XV, la fortalesa arruïnada era coneguda com 'lo castell de la Mola'.

Nevera de la Barcella

La Nevera de la Barcella
En els segles XVI al XIX, quan estigué en auge el comerç del gel al País Valencià, els burgesos de nuclis urbans com València, Xàtiva, Ontinyent o Alacant, invertien fortes sumes de capital en la construcció de neveres, i en els processos d'arreplegada, emmagatzematge i transport de la neu.
La nevera del Castellet o de la Barcella es localitza a 700 m. d'altitud, entre la lloma de l'Ullastre i la mola del Castellet, vora la fita de termes entre Salem i l'Orxa. Es tracta d'un pou circular, d'11,40 m. de diàmetre interior, 8,20 m. de fondària màxima (837 m3 de cabuda), 0,60 m. d'amplada dels murs. Les arrancades de dos arcs de mig punt delaten una rústega creueria que aprofitaria per a suportar la coberta.
Les notícies documentals d'aquesta nevera escassegen, però indiquen que en el segle XVIII i la primeria del segle XIX era explotada pels mateixos empresa- ris de la nevera del Paller: els cavallers Puig d'Ontinyent, i els llauradors rics Alborc i Cortell, del poble de Salem. En la dècada del 1880, les úniques neveres que quedaven en ús eren algunes pròximes al poble: la del Frontó i la del Camí de Castelló. L'última collita de neu que es recorda a la zona s'efectuà arran de la nevassa grossa del 1926. A partir d'aquell any, les neveres passarien a ser definitivament objectes d'interés arqueològic.
Text del panellinformatiu.

Dreta

Esquerra

ATENCIÓ: En arribar a aquets punt, trenquem a l'esquerra per una senda, on el seu començament no es veu a simple vista.

Corral del Roig

Mirador del Castellet

Mirador del Benicadell

Mirador de l'Algebassó

Mirador de la Penya Blanca

Barranc de les Coves

Dreta

⚠️

⚠️ATENCIÓ. NO BAIXAR SI NO ÉS ÚNICAMENT PER A VORE LA NEVERA. Es pràcticament inaccessible arribar a ella i hi ha moltíssima vegetació.

Nevera del Barranc del Llop

Nevera descatalogada on gràcies als treballs de Ximo Tormo i Pasqual Boira coneguem aquesta nevera.
Depòsit de neu de forma el·lipsoidal, amb un diàmetre nord-sud de 12,30 m i un altre est-oest de 10,90 m. La construcció aprofita el declivi del vessant que cau sobre el barranc, a la part de ponent, on va ser construït un talús amb la terra que es va extraure de la part de llevant.
Pert la part que dona al barranc, el pou està revestit d'un mur interior de maçoneria de carreus de pedra calcària dels entorns travats amb amb tècnica de pedra seca; mentre que, a la part est, està directament excavat a la roca. La profunditat actual del clot és d'uns 4 m, i a l'interior hi ha una gran quantitat de terra, pedres i vegetació. És possible que tinguera un mur aeri, del qual, si mai va existir, no queda cap despulla.

Esquerra

Esquerra

Cova de l'Esbarzer

Refugi

Corral de Mayans

Dreta

Nevera del Palmar

La Nevera del Palmar Nevera de planta circular, de la qual no és possible determinar el diàmetre, donat que es troba quasi terraplenada pels materials provinents de l'enfonsament de la coberta i per les aportacions de terra fruït de l'eixamplament del camí. Tan sols s'ha conservat el mur de la part nord.
La construcció aprofita el declivi del vessant a la part nord, i el mur del pou està construït amb maçoneria de carreus de pedra calcària dels entorns travats amb morter de calç. En l'estat actual, no és possible veure obertures entre les restes del mur aeri. A la part nord s'observa l'inici d'un arc, el qual recolzava sobre un contrafort visible a la part exterior del mur aeri. Desconeixem com degué ser la coberta, la qual se sostenia sobre, almenys, un arc.

Dreta

Alt de l'Algelbassó

Esquerra

Nevera de Porrinxons

La Nevera dels Porrinxons Depòsit de planta circular de 9 m de diàmetre exterior, construït en un suau vessant orientat cap al nord. La part nord del pou s'inscriu en un gran talús delimitat per un xicotet mur de contenció. La capacitat s'estima en uns 375 m³.
El pou mesura 8 m de diàmetre interior i té, a hores d'ara, una profunditat de 7,2 m, encara que degué ser molt superior, donada la gran quantitat de terra, blocs de pedra (per l'enfonsament de la coberta) i vegetació (figueres) que hi ha al fons. La part sud està excavada a la roca, mentre que, a la part nord, hi ha un mur de maçoneria de carreus de pedra calcària lligats amb morter de calç. El mur aeri era també de maçoneria de pedra travada amb morter de calç. A les parts nord-est i sud-est, s'observen les restes d'un arc, amb grans lloses i rajola massissa, el qual recolzava sobre dos contraforts visibles a la part exterior del mur. A la part nord-oest s'observa una obertura o possible porta d'accés.
Cal dir que desconeixem si la coberta que sostenia l'arc era una falsa volta o una sostrada de bigues i teules. Hi ha un túnel d'accés força interessant orientat cap a tramuntana, el qual mesura 6 m de longitud i 1,5 m d'amplària. El sostre és de mig canó. El túnel descendeix lleugerament cap a l'interior del pou, on s'obri 0,8 m per damunt de l'actual nivell del fons. A hores d'ara, està tapiat.

Dreta

Nevera del Camí de la Serra

Pou de neu de planta circular, de 12 m de diàmetre, construït en un vessant orientat cap al nord. A les parts oest, nord i nord-est va ser construït un talús amb la terra que es va extraure del clot; el qual, en la major part, està excavat a la roca a les parts sud i sud-est.
El mur del pou, quasi inexistent a les parts sud i sud-est, és de maçoneria de carreus de pedra calcària travats amb morter de calç, i té gruix d'1.20 m. Desconeixem la profunditat real del clot, que a hores d'ara és d'uns 3 m a la part est, donat que no ha estat totalment netejat. A la part oest s'observen, baix una possible porta, els buits d'una escala oberts al mur. A la part nord, hi ha indicis d'un possible túnel, cegat a hores d'ara.
De la part aèria, tan sols queden restes del mur a les parts oest, nord i nord-est. A la part oest, degué obrir-se una porta, la qual coincidia segurament amb l'escala d'accés. Amb el procés de restauració, la part aèria ha estat condicionada, i el depòsit integrat en les reformes dels entorns.

Esquerra

Esquerra

Caseta Correu

Dreta

Dreta

Mirador de l'Estret

Dreta

Calvari de Salem

El pintoresc calvari de Salem se situa en un alter privilegiat enfront del poble. Data dels anys 1729-1731, quan, acabada la primera fase de l'església de Salem (1728), el rector José Fortunyo va impulsar la seua construcció. Aixi, s'amargenaren les rampes del viacrucis, s'hi planta- ren xiprers, i s'edificaren les edicles, amb una ermiteta acabada amb tota seguretat el 1731. Entre els anys 1773-1776 es va refer l'ermita on estava entronitzat el Crist del Calvari, i es va construir una casa per a l'ermità amb 4.000 rajoles portades del rajolar de Marti de Castelló de Rugat. L'actuació millorava també les condicions de vida del cuidador del recinte, que fins aleshores vivia a l'anomenada cova de l'ermità, situada al contigu bar- ranc de les Coves. Un ermitori que va compartir devoció amb Sant Fideli a partir del 1784. Durant el segle XIX el paratge fou abandonat, i les manisetes del 1882 es van destruir posteriorment amb la revolució social de l'any 1936. Un patrimoni i un parat- ge restaurat i recuperat afortunadament l'any 2011.
Text del Panell informatiu.