SANTUARI MARE DE DÉU DE MONTORNÈS - PLATGES DEL BARRI MARÍTIM DE TORREDEMBARRA I ELS MUNTANYANS DES DE LA POBLA DE MONTORNÈS.

Ruta circular des de la Pobla de Montornès passant per:
- Ermita de la Mare de Deu de Montornès (1.3 km)
- Platja de la Paella (6.1 km)
- Platja Del Barri Maritim (6.8 km)
- Estany del Sol (7.7 km)
- Platja dels Muntanyans (8.9 km)

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTORNÈS:

Al costat de les restes del castell s'alça l'ermita que substitueix a l'antiga capella de la fortalesa. L'edifici actual va ser construït el 1783. Té una interessant portada d'arc escarser presidida per una fornícula on hi manca la imatge de la Mare de Déu. A l'interior se'n conserva una de policromada, dels segles XVI-XVII.

L’antiga església parroquial de Santa Maria de Montornès, avui convertida en santuari o ermita amb el nom de la Mare de Déu de Montornès, s’aixeca en un turó proper al poble de la Pobla de Montornès, just al costat dels vestigis del castell.

El lloc és esmentat l’any 1066 en una donació per la qual el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren als esposos Ramon Transunyer i Rotlenda i a llur descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l’obligació entre d’altres coses, de bastir-hi una fortalesa. Cal tenir en compte que l’indret de Puigperdiguers fou anomenat posteriorment Montornès.

Pel que fa a la primitiva església de Santa Maria, la situada al costat del castell, hom sap que depengué eclesiàsticament de la parròquia de Tamarit, i com a tal, el rector d’aquesta darrera població en cobrava la primícia. L’adquisició del castell de Montornès per part de Santes Creus originà un conflicte entre aquell cenobi cistercenc i el rector de Tamarit quant a la percepció de la primícia. Una concòrdia signada el 29 de juny de l’any 1180 reconeixia a Santes Creus el dret de retenir la meitat de la primícia del pa i del vi; l’altra meitat seria de pertinença del rector de Tamarit.

Durant l’arxiepiscopat de Guillem de Montgrí, el 31 de març de l’any 1235, l’església de Torredembarra se segregà de la de Tamarit i s’afegí a la nova parròquia les esglésies de Clarà i Montornès. L’església de Santa Maria de Montornès fou erigida en vicaria perpètua l’any 1458 i serví de parròquia fins l’any 1571, quan l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta autoritzà la construcció d’una nova església al mig del poble de la Pobla de Montornès. Les obres d’aquest nou temple s’iniciaren l’any 1575 i es finançaren mitjançant el repartiment de les despeses entre els habitants d’acord amb llurs propietats. Segons l’inventari del 1924, fou acabada de bastir l’any 1577 i el 1778 s’acordà bastir l’actual campanar, que és l’obra d’arquitectura més destacable de la població.

Fa relativament pocs anys es va localitzar al voltant de l’església de la Mare de Déu de Montornès una tomba de la qual no resten prou dades per a situar-la cronològicament, tot i que en principi es podria relacionar amb el fossar del primitiu temple medieval.

Actualment, hom pot veure encara al mur nord de l’ermita, per bé que paredada i parcialment amagada per un mur perpendicular, la porta de la primitiva església. Realitzada amb blocs de pedra calcària fossilífera, posseeix un arc de mig punt especejat amb dotze dovelles d’ampla rosca, de 69 cm, desproveïdes de decoració. Les impostes, de perfil oblic i recobertes d’un petit escacat, sobremunten rebranques formades per tres carreus.

ESPAI NATURAL DELS MUNTANYANS:

Els Muntanyans forma part de l’espai natural de Platja de Torredembarra i Creixell, inclòs dins la Xarxa Natura 2000. L’espai té una extensió de 65,24 hectàrees de les quals, 37,98 es troben dins del terme municipal de Torredembarra. Te una llargària de 2,2 km i una amplada que no passa dels 200 metros.

El seu principal valor és que conserva l’ecosistema de dunes i maresmes (estanys d’aigua salobre) que ha desaparegut en bona part de la costa catalana.

Els Muntanyans o els Salats i Muntanyans de Torredembarra i Creixell, és un espai d'interès natural (EIN) de 62 ha que comprèn els termes municipals de Torredembarra i Creixell. Aquest espai és una platja natural, amb dunes i maresmes, un dels pocs llocs de la costa catalana verge i que conserva la sorra natural. Els trams de costa baixa i sorrenca amb presència d'aiguamolls, salobrars i platges arenoses són extremadament rars i, per ells mateixos, justifiquen la inclusió d'aquest espai en la xarxa del PEIN.

La zona de Torredembarra (35 ha) era una zona verge i poc concorreguda. Des de l'any 1992 gaudeix de protecció com a espai d'interès natural; s'hi prohibí l'entrada de vehicles motoritzats, s'hi definiren uns itineraris i s'inicià un procés de restauració.

D'altra banda, la zona de Creixell (27 ha), el Gorg pròpiament dit, era l'estany més gran de tota la platja geogràfica, entre Torredembarra i Roda de Berà, on es podien veure grups de flamencs. Des de l'any 2005 gaudeix de la mateixa protecció que la zona de Torredembarra, i les dues parts s'han unit per a formar la platja natural d'Els Muntanyans-Gorg (oficialment: EIN Platja de Torredembarra i Creixell). Tot i així, encara no s'ha iniciat el procés de restauració. En l'actualitat només resten alguns fragments relictuals d'un conjunt de sistemes naturals singulars, però a la vegada molt fràgils, i que han sofert profundes modificacions i una forta regressió en els últims anys.

L'ecosistema de platja natural és un dels pocs que queden a la costa catalana, ja que la majoria d'aquesta s'han construït urbanitzacions i passejos per al gaudiment dels turistes. Els Muntanyans-Gorg és un espai privilegiat en aquest sentit, ja que conserva els seus valors naturals.

A la zona més propera al mar trobem les dunes, petites muntanyes de sorra, fixades per les arrels de les plantes adaptades al medi sec i amb pocs nutrients. D'altra banda, tenim els estanys d'aigua salabrosa, una barreja d'aigua dolça (aqüífers i pluja) i aigua salada (mar). Així doncs, podem trobar una diversitat de flora i fauna adaptada a aquestes condicions que en pocs casos la trobarem en altres medis.

La sorra de la platja encara és natural, gràcies a la conservació de les dunes i de la Posidònia, que actuen com un reservori de sorra.