SANTUARI DE QUERALT - (BERGA -FONT NEGRA)

Ruta circular des de Berga passant per:
- Font Negra (0.2 km)
- Capella de la Sagrada Familia (0.3 km)
- Capella de Sant Antoni (1.3 km)
- Santuari de Queralt (1.9 km)
- Cova de la Troballa (2.2 km)
- Mirador de les Guilles (2.8 km)
- Capella de Sant Joan (3.1 km)
- Capella de Sant Jaume (4.3 km)
- Capella de Sant Jacint (4.7 km)
- Font del Guiu (5.8 km)

Avui he fet la Ruta pels voltants de Berga per pujar al Santuari de Queralt de 1.169 m d’alçada a fi de fer una mica de cardio, aunque crec que per fer cardio hi ha que fer la Ruta al revés.

El cotxe l'he deixat en un dels aparcaments que hi ha en l’Àrea Lleure de la Font Negra, on he arribat venint per la C-16, passat Berga carretera BV-4242 i just abans del encreuament direcció al SANTUARI DE QUERALT o Espinalbet es troben aquests Aparcaments.

Començo la Ruta en la Font Negra travessant la Riera de Metge i pujant per unes escales em portaran a al primer mirador a sobre del Restaurant.

Continuo la Ruta agafant un corriol que em portarà entre la Obaga de la Fageda i travessant varies vegades la carretera que va al Santuari passant per l’Ermita de Sant Antoni i que em portarà fins l’aparcament del Santuari, tot aquest camí en constant pujada.

Continuo la Ruta pujant les escales que em portaran fins el Santuari de Queralt, que després de visitar, segueixo la Ruta direcció a la Cova Troballa i el Mirador de Garreta on al costat hi ha la capella de Sant Ignasi, tot gaudint de les bones vistes del Berguedà i de la ciutat de Berga, el Catllaràs lloc on vaig estar fa poc i del pantà de la Baells.

Continuo la Ruta passant per un nou Mirador i corriol per anar a veure l’Ermita de Sant Joan, enllaçant de varius camins, continuo la Ruta enllaçant amb el GR-107 (Camí dels Bons Homes) que el seguiré direcció el Santuari fins el començament d’ell.

Desfaig el camí fins l’aparcament, abans aprofito un petit Mirador per esmorzar.

A partir d’aqui després de travessar l’aparcament comença la baixada agafant a ma dreta un corriol que em portarà a passar per unes escales, la Capella dels Dolors, la Capella de Sant Jaume i la Capella de Sant Jacint, que en forta pendent arribant en alguns llocs al 41% i que em portarà fins Cal Fumaya situat al costat de la carretera BV-4242, lloc per on he passat abans amb el cotxe (podria haver deixat el cotxe aquí i començat la Ruta des de aquí).

Continuo la Ruta per un corriol paral·lel a la carretera passant a prop del Hostal del Guiu (el sender va paral·lel a la carretera, en el track sembla que es desvia) que em portarà fins l’aparcament del cotxe, lloc d’inici i final de la Ruta.

SANTUARI DE QUERALT:
Santuari de Queralt, de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt està situat al nord-oest del municipi de Berga (Berguedà). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Situació
El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà. El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí en el seu moment l'hostatgeria del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV.
Descripció:
És una església barroca d'una sola nau central amb dues capelles laterals i un espaiós cambril amb la imatge de la Verge a la part alta, sobre la sagristia, darrere l'altar major. Aquest té tres compartiments, el central dedicat a la Verge amb una capçalera de quatre graons per banda. Les capelles laterals estan endinsades dins les naus laterals. Annexa al temple hi ha una casa- ermita.
L'exterior és força auster i l'església es confon amb la resta dependències del santuari. Està situat dalt de les muntanyes, apartat de qualssevol nucli de població. El més característic potser és el gran nombre d'obertures de tot el complex, que mira cap a la vall per guanyar major lluminositat. El parament és de pedres unides amb morter deixades a la vista i les cobertes, a dues aigües amb teula àrab. Durant la Guerra Civil es va cremar un retaule, que el 1958 va ser substituït per un altre dissenyat per M. Ballarín.
La capella de la Santa Cova és un petit oratori adossat a la roca de Queralt, que presenta dues parts ben diferenciades. La inferior, amb uns seguit d'arcs de mig punt sostinguts per grossos pilars de pedra ben treballada i revestida amb formigó i ciment amb diversos bancs; i la part superior de la cova, que presenta una estructura de pedra natural de la Serra de Queralt. Un seguit d'òculs escampats per tota la paret i una entrada de mig punt tancada per una reixa il·luminen l'interior.
La imatge de Santa Maria de Queralt és una talla de fusta del segle XIV, d'estil gòtic.[1] És un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sosté un llibre amb la mà esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt. El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una mostela.

Història:
El 1386 el mercader berguedà Francesc Garreta feu construir el primer santuari que es mantingué al s. XVIII, en què fou construït el santuari actual. El 1725 es posà la primera pedra i a partir d'aquesta data començaren les ajudes de l'ajuntament i dels ciutadans en la construcció, fins que fou inaugurada el 1741. Els plànols de l'edifici foren encarregats al barceloní Josep Arnaudias qui recomanà Pere Costa com a constructor del retaule. Dirigiren les obres Francesc Moretó i Josep Julià. Està situat al nord-oest del municipi de Berga. Es troba a una altura de 1.200 metres.
El 1835 es va adaptar l'edifici com a fortalesa i presó i el 1840 es destruí l'ermita. La primera capella on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou la mateixa cova on fou trobada; d'aquí que, a principis del segle XX, davant el mal estat en què es trobava, es decidí construir una nova cova, per iniciativa de P. Joan Postius i Sala, missioner del Cor de Maria i organització de la Coronació de 1916". Les obres començaren el mateix 1916, i l'any 1920 només quedava l'escalinata. El disseny de la Sta. Cova va ser obra de J. M. Forcada, també missioner del Cor de Maria.
L'església i en general tot el santuari foren malmesos, profanats i incendiats durant els primers anys de la guerra civil (1936-1939), un retaule força notable fou cremat, així com l'altar, i foren reconstruïts el 1958 per mossèn Ballarín.[1] El 1966 es va reconstruir la façana i la teulada del temple, obra de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. El retaule actual és obra de Jaume Sugranyes (de Vic) segons el projecte de l'arquitecte berguedà Ramon Masferrer l'any 1958. Els anys 90, es va fer la restauració de tot l'interior (església i cambril) treballs dirigits per l'arquitecte berguedà Lluís Boixader, que li donà l'aspecte actual.