Santuari de Cabrera des des Collet de Sant Julià o Collet de Vidrier

Aquesta ruta és breu i meravellosa si s'ensopega un dia clar. Nosaltres, malauradament, vam estar tota la ruta acompanyats de ruixims i d'una boira espessa que ens va impossibilitar les vistes majestuoses.

La ruta comença al Collet de Sant Julià (979 m), uns metres després del mas de Cal Vidrier, a escassos metres passats del Prat de Sant Julià de Cabrera. Des de la sortida el camí s'enfila per una drecera envoltada de roques i amb vistes sobre el nucli de Sant Julià de Cabrera que roman a la dreta de la pujada. Sense pèrdua la ruta s'enfila entre clarianes fins que al cap de tres-cents metres s'endinsa i a poc d'endinsar-se s'hi veu un altre sender a l'esquerra. El consell és seguir el de la dreta que sense pèrdua portarà els caminants fins a la Baga del Pla del Prat (senyals grocs).

Nosaltres, però, teníem ganes d'odissea involuntària i vam agafar el caminoi de l'esquerra i, de seguida, vam veure que el caminoi deixava de ser caminoi per convertir-se en un campi qui pugui penjats al costat d'uns barrancs petits, emocionants i fins i tot perillosos. Va ser molt divertit, tot i la pluja, les relliscades i alguna caiguda. Tanmateix, si no voleu saber bé el pa que s'hi dóna en aquest tram salvatge, repeteixo que us el podeu estalviar seguint per la drecera amunt.

Després d'esquivar boirines, ruixims, i margenals fangosos agafats als boixos i a qualssevulla plantes salvadores la ruta retorna a la drecera i d'aquí sempre cal seguir el sender principal, un senderot estret, cobert de natura que tant va bé per aixoplugar-se com per protegir-se del sol en diades estiuenques de veritat. I entre torrenteres que cauen i miradors panoràmics espectaculars (si no hi ha boira) s'arriba a la Baga de la Faja, la que separa Falgars d'en Bas de Cabrera. Seguint el mateix sender es van trobar caminois que pugen a Cabrera. Tots van al cim; però aquesta ruta sempre segueix el mateix sender, el que s'obre pas paral·lel a la cinglera cabreresa. En tots els trencalls hi ha un indicador que diu Cabrera i un altre que diu Aparcament. Per fer aquesta ruta cal seguir sempre el rètol que indica Aparcament.

Al final del sender, es troba un revolt tancat d'una pista de terra. Cal seguir-la per l'esquerra, és a dir, avall fins que de sobte es troba un senyal que diu Aparcament en bateria. Passat aquest aparcament per a cotxes, a mà esquerra ja es veu la Cinglera de Cabrera amb el seu Grau Nou protegit amb baranes i amb escales per ajudar l'ascensió. Poc més de tres-cents esglaons "insignificants" separen l'inici del final del Grau i al cim, un prat verd, el Pla de Cabrera, on conviuen edènicament un grup d'ases i el Santuari de Cabrera.

Després del Santuari de Cabrera el camí segueix recte entre dos precipicis i arriba al Punt Geodèsic (cent cims) i a les restes, gairebé imperceptibles, del Castell de Cabrera. Es deixa el Castell i s'arriba a l'Osca de Cabrera, un altre pas vorejat de precipicis amb vistes espectaculars si no hi ha boira. Al final de l'Osca cal grimpar un parell de metres i ajudats per unes baranes agafades a la paret es passa per una zona perillosa que voreja i s'enfila al Pla del Prat.

D'aquí dalt, la drecera segueix cap a la dreta i comença la baixada (una vegada més la boira ens priva de les vistes inigualables de l'indret). Aquí el camí passa pel damunt de la zona coneguda com les Onze Hores i arriba a una arbreda d'arbres molt grans i separats. En aquesta arbreda es pot baixar per la dreta o per l'esquerra. Aquest recorregut baixa per l'esquerra seguint els senyals vermells, sempre a prop del precipici (si no hi ha boira es pot gaudir de la plana osonenca al davant i de la Lleixa de les Ovelles a l'esquerra, uns paratges que l'ull humà no oblidarà fàcilment).

I seguint sempre els senyals vermells, a vegades de molt mal veure, i baixant per trams de ganxos, a vegades innecessaris, el camí, sense pèrdua, va tombant cap al nucli de Sant Julià de Cabrera i des del Pla de Sant Julià per la carretera asfaltada arriba al Collet de Sant Julià on es tanca la ruta circularment.

Els Senyderistes ilusos i la Família DACAMA vam fer aquesta ruta el 21 d'agost i com es pot veure en les fotografies semblava més un dia de tardor-hivern que un dia de ple estiu. Què hi farem! Quan faci bon temps, la tornarem a fer; això sí, modificant-la un xic per no fer-la idèntica i per evitar l'odissea inicial, sobretot.

Si algú s'atreveix a fer aquesta només esperem que ensopegui un dia molt i molt clar i que ens maleeixi amb tot el bon humor possible quan es trobi en el tram inicial de campi qui pugui!!!

Els Senyderistes ilusos esperem que gaudiu aquesta ruta com ho vam fer nosaltres... i no ho volia dir; però en DACAMA encara va fer mitja bossota de rossinyols...

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!